Societat
Roba sana i justa
Neix una plataforma per donar suport al desenvolupament del tèxtil sostenible
Proposen que abans de comprar es pregunti com ha estat elaborada la roba i el cost sobre la ramaderia o el medi ambient
La moda sostenible, nova o reciclada, atrau cada cop més gent. Tot i que és majoritària l'opció d'un comerç globalitzat i de la roba que produeixen les grans multinacionals–no en va a les ciutats catalanes i de tot el món els Zara i els Mango creixen com els bolets–, augmenta entre la ciutadania la consciència que es pot consumir d'una manera diferent. Cada cop hi ha més gent que veu que hi ha un altre tipus de roba, de sabates, de bosses... que es fabriquen de manera ecològica i que contribueixen a respectar el medi ambient. Aquesta altra forma de consum, d'altra banda, du implícit el fet que es produeix no només de manera sostenible, sinó que tracta justament i no explota els treballadors del ram, fet que massa sovint oblidem. I, dintre de la tendència de consumir cada cop més sa, augmenten els vegans de la moda, que aposten cent per cent per la fabricació “lliure d'explotació, tant animal com humana”.
Des que Greenpeace va fer el 2011 la campanya Detox, en la qual es van exposar les relacions de la indústria tèxtil i la utilització de substàncies químiques tòxiques i la contaminació de l'aigua, la consciència sobre la necessitat de racionalitzar el consum de roba ha crescut. Descobrir que per fer uns pantalons texans calen de 2.130 a 3.078 litres d'aigua, per exemple, ha fet pensar molta gent. “Si voleu saber quins colors seran moda l'any que ve només cal anar avui a la Xina i mirar de quin color són els seus rius”, afirma Beatriz Valdivia, de Moda en Positivo, pionera a Barcelona del moviment slow fashion, que insta el consumidor a “pensar com han estat elaborades les peces que vestim”.
L'Associació Vida Sana ha llançat la plataforma Planeta Moda (www.planetamoda.org) per desenvolupar el tèxtil sostenible d'una manera integral: des del seu cultiu fins al consum final. Cal fer entendre a la societat que comprem massa roba i que “vendre un biquini a quatre euros vol dir que algú hi surt perdent”, diu Valdivia.
...i tornar a cosir botons!
En aquest sentit i en el marc de la fira BioCultura, diverses conferències van posar sobre la taula temes com ara la importància de reciclar, descobrir que es pot viure amb
menys peces de roba o recuperar l'ofici de cosir per no llençar roba quan li falta un botó o es trenca una cremallera (cosa que passa sovint). Quant al preu de la roba ecològica i sostenible, Beatriz Valdivia va ser clara: “És veritat que a vegades aquesta roba ecològica i vegana és més cara. Però també és veritat que no es desfà a la primera rentada. A vegades, les coses més cares resulten més barates.”
Com la confecció, també el sistema alimentari l'actual pot conduir el planeta al desastre. Esgota els recursos naturals, contribueix al canvi climàtic, augmenta les malalties, és altament contaminant i accentua les desigualtats, diuen els vegans, que aposten per viure sense consumir cap producte que provingui dels animals. Leonardo Anselmi, de l'Asociació Libera i portaveu de Prou, plataforma que va aconseguir la prohibició de les curses de braus, sosté que “la producció de carn és una de les causes del canvi climàtic”.
L'informe del 2009 de la FAO La llarga ombra del bestiar ja ho va deixar clar. “La ramaderia és un del sectors amb repercussions mediambientals més greus i la responsable del 18% de las emissions de gasos d'efecte hivernacle, un percentatge més gran que el que correspon als mitjans de transport”. “La ramaderia –segons la FAO– és l'activitat humana que ocupa més superfície de la Terra, ja que a la producció ramadera es destina el 70% de la superfície terrestre”. I adverteix que “probablement també és la major font de contaminació de l'aigua”. Anselmi aposta per no menjar carn. Suposaria, manté, una “major justícia social” i un pas endavant en la salut pública, ja que “es poden retirar els elements negatius, com ara el colesterol, i els cancerígens...”.
