Llei d'arquitectura? Nen, ara no toca!

Recordeu quan érem petits, demanàvem alguna cosa i els pares ens deien: nen, ara no toca. Doncs quan vam assabentar-nos de la proposta de llei d'arquitectura, també ho vaig pensar: ara no toca. En les condicions actuals del nostre país, immersos en un procés constituent, una legislatura complicada, pressions, tensions, amenaces constants, etc., crec que perdre esforços i recursos en tirar endavant una llei d'arquitectura, ara no toca.

Així doncs: per què una llei d'arquitectura? Pensem primer en qui ha propiciat aquesta llei. Un lobby potent com el dels arquitectes, amb una considerable influència en les administracions públiques, que amb la bombolla immobiliària ha quedat malmès, amb una ocupació molt baixa i uns ingressos molt rebaixats. Un lobby que va maldar perquè sortís a la llum una llei, al nostre entendre, prescindible i que genera un dubte important: es vol impulsar la qualitat arquitectònica o les persones que faran efectiva la qualitat arquitectònica?

Però de què tracta la llei, retirada provisionalment del Parlament davant l'oposició que va despertar? Oficialment va dirigida a potenciar la qualitat arquitectònica. Segons la interpretació dels seus redactors, la paraula “arquitectura” té un sentit ampli i pluridisciplinari que inclou l'enginyeria, etc.

Però és curiós que en la darrera redacció de la llei, l'arrel enginyer surti només dos cops (un al preàmbul i l'altre com una exclusió precisament) mentre que l'arrel arquitect (arquitectura, arquitectònic, etc.) aparegui 165 cops. Val a dir que un edifici, una construcció, etc. no és tan sols “que maco que és” sinó que la seguretat, les instal·lacions, la climatització, els materials, el manteniment posterior... també formen una part crucial de la qualitat de l'edifici i de la construcció. I tot això ho dissenyen, ho instal·len i ho fan funcionar els enginyers de les diferents especialitats, que d'altra banda estan acostumats a treballar amb els arquitectes i amb equips multidisciplinaris.

I entenem que quan una professió està tocada es defensi amb totes les armes que tingui a l'abast, però això no vol dir passar per sobre de les altres. En cap cas volem desmerèixer la feina, els coneixements ni la qualitat professional dels arquitectes. Ni de bon tros. Són professionals que compleixen una funció. Però per què no se'ns reconeix la nostra importància, també? Nosaltres proposem que no es tramiti de nou la llei, però si és així, que sigui per un bé general de la societat. L'actual redacció implica uns costos excessius i uns desavantatges greus per al ciutadà. Volem que els termes eficiència, estalvi, seguretat, fiabilitat, simplificació, etc., entrin dins del concepte ”qualitat arquitectònica”, amb totes les lletres, al costat de termes tan eteris i qualitatius com ara bellesa, dimensió artística, etc., que són els de la proposta de llei actual.

Ho tenim clar, farem noves propostes i les defensarem fins on calgui. La nostra professió s'ho val. I per sobre de tot, la
nostra societat s'ho mereix. Encara que continuo dient: nen, ara no toca!