Més diagnòstics de psicosi si no es parla castellà
Vall d'Hebron constata que pacients d'Àsia i l'est d'Europa són diagnosticats d'ansietat set cops més que els autòctons
La llengua que parla el pacient influeix en el diagnòstic quan aquest arriba per primera vegada a urgències de psiquiatria. Un estudi del departament de psiquiatria de l'hospital universitari Vall d'Hebron sobre el paper de la cultura en l'ús de mesures coercitives i el diagnòstic de malalties mentals quantifica aquesta influència: els pacients amb el nivell de comprensió i d'expressió més baix de castellà van ser diagnosticats de psicosi fins a 2,7 cops més que els que presentaven un nivell superior d'aquesta llengua.
“En poc temps hem de determinar si el pacient pot marxar a casa o s'ha de quedar ingressat, en funció d'unes conductes, d'unes emocions expressades i d'unes idees que hem d'interpretar”, plantejava ahir el responsable de l'estudi, el doctor Francisco Collazos. El fet de no disposar de proves biològiques que indiquin si el pacient presenta alguna malaltia, obliga l'especialista a estar molt atent a la comunicació. A més, la investigació fa evident que els pacients d'origen asiàtic i de l'est d'Europa van ser diagnosticats d'ansietat fins a set vegades més que la població autòctona.
“La manera d'expressar les emocions o fins i tot de donar sentit a una vivència com la d'escoltar veus varia molt entre el discurs occidental que coneixem, enfront del d'altres religions”, va assenyalar Collazos. Així, ben al contrari que les persones procedents d'Àsia i de l'est d'Europa, les originàries de l'Amèrica Llatina van ser menys diagnosticades de psicosi si es fa la comparació amb les de població autòctona.
L'estudi, liderat pel grup de psiquiatria, salut mental i addiccions del Vall d'Hebron, ha analitzat 400 pacients d'origen estranger i 67 de nadius entre el 2007 i el 2015. La principal conclusió, destaca el doctor Collazos, és la necessitat de dotar els psiquiatres d'eines i recursos per poder detectar els desajustaments en el diagnòstic causats per les diferències culturals entre els professionals i els pacients d'origen immigrant.
LA XIFRA
Mesures per millorar la competència cultural
Analitzar més la influència de la cultura en la percepció de la salut és una de les assignatures pendents a la facultats de medicina. Ho apunta el responsable de l'estudi que ha analitzat els diagnòstics entre els diferents col·lectius que acudeixen a urgències de psiquiatria de l'Hospital del Vall d'Hebron, el doctor Francisco Collazos. Aquesta investigació fa evident, per exemple, que quan la comunicació no és fluïda per falta de coneixement lingüístic, tant del castellà com del castellà, es multiplica per quatre la petició de mesures coercitives per part del pacient. Mesures que poden anar des l'ingrés voluntari, fins a la petició de presència de personal de seguretat. Alhora augmenta també la medicació intramuscular.
“Hem d'adaptar els recursos a la diversitat cultural dels usuaris per donar una assistència de millor qualitat”, indica Collazos. Cada dia passen entre quinze i vint pacients per urgències de psiquiatria de Vall d'Hebron, dels quals un o dos són d'origen immigrant. L'hospital compta amb quatre mediadors interculturals un o dos matins a la setmana.
