SOCIETAT
Una banyolina relata uns abusos soferts a l'escola
Els presumptes fets, que inclouen maltractaments físics i psicològics i tocaments per part d'un mestre, s'expliquen en un llibre, però no es diu el nom de l'agressor ni del centre d'ensenyament
Els dos últims cursos d'EGB de la Meritxell Carpio en una escola de Banyoles, en la dècada dels noranta, van ser un infern per culpa d'un mestre i la passivitat de la resta del professorat, diu la noia: càstigs físics desmesurats, tocaments.... i pànic a entrar a la seva classe. Tan malament ho va passar que n'ha patit seqüeles psicològiques greus: ha intentat treure's la vida dos cops. La seva història se l'havia quedat per a ella durant prop de dues dècades i només n'estaven al cas unes poques persones, fins al dia que la van convèncer que havia d'explicar-ho, buidar-ho, alliberar-se'n. De la teràpia a què ha hagut de sotmetre's –a la psicòloga li estarà eternament agraïda, diu– i les ganes de fer alguna mena de justícia ha nascut L'inici del final, un llibre autoeditat amb l'assessorament de la periodista Marta Bosch. El volum surt publicat aquesta setmana amb la intenció, no només de tenir un efecte balsàmic per a l'estat d'ànim de l'autora, sinó també d'encoratjar la gent que s'ha vist en una situació similar a perdre la por d'explicar-ho. Cinc companys d'escola hi aporten també els seus testimonis. La presentació serà divendres, a dos quarts de vuit del vespre, a la Casa de Cultura de Girona.
La Meritxell no diu el nom verdader de l'agressor, a qui anomena Teras (en grec, “monstre”), i tampoc esmenta el nom de l'escola. Els fets que explica, tant els de caire físic com els psicològics i sexuals, justificarien la presentació d'una denúncia formal, però no ho ha fet. Per què? “De què serviria –deia ahir–? D'una banda, els delictes haurien prescrit i, de l'altra, tu creus que ficarien a la presó un senyor de més de vuitanta anys, delicat de salut?” Per contra, pensa que deixant escrit el seu testimoni farà que molts obrin els ulls. Fa poc el va anar a veure per recordar-li el que li havia fet i com de malament ho ha passat, i afirma que ara se sent lliure. Això vol dir que ha perdonat Teras?, li preguntem. Reflexiona i respon: “No. El que em va fer no té perdó.”
LA FRASE
“No vull una lectura morbosa”
La Txell ensenya una dent que conserva mig trencada a conseqüència –diu– d'una de les agressions d'aquell home. En una altra ocasió –rememora en el llibre–, li va fer xocar el seu cap amb el d'una companya, va sortir rebotada i es va colpejar amb un radiador; un altre dia, Teras es va enfadar i la va agafar pel coll, amb tanta força que va estar a punt de desmaiar-se, assegura; també la va agafar pel coll i la va encastar a la pissarra un cop que tremolava de por; cada dos per tres li deia que era una inútil... De l'assetjament sexual, Carpio en parla poc perquè diu que no vol que se'n faci una lectura morbosa. En dóna, però, algunes pinzellades. Per exemple: “Un dia que estàvem sols va començar a llegir un poema. Jo estava asseguda a la primera taula, però a mesura que anava llegint em va demanar que m'acostés i m'assegués a la punta de la seva taula. Quan va arribar a una línia que deia «els pits de la noia eren tous», es va girar cap a mi i, tocant-me el pit, em va preguntar si els meus també ho eren. Jo em vaig apartar automàticament, però ell es va acostar i va continuar.”
