Municipal
Ultimàtum del comerç a Colau pel ‘top manta'
front comú
Un centenar d'entitats acusen en un manifest l'Ajuntament de “passivitat” i li exigeixen solucions
El consistori, que tolera un massiu mercat il·legal a la Barceloneta, anuncia avui un pla per abordar el fenomen
El mes de març, l'Ajuntament de Barcelona presentava les conclusions de la taula de treball sobre el top manta i anunciava que no toleraria la venda ambulant no autoritzada, ja que és una activitat il·legal. Tres mesos després, un gegantí mercat a cel obert i arran de terra que aplega centenars de venedors s'estén de punta a punta de la banda del port del passeig Joan de Borbó, a la Barceloneta. Allà, al restaurant que corona la torre del telefèric del Port Vell, a l'extrem del passeig a tocar de la platja –mirador privilegiat que ofereix una vista aèria de la massiva concentració de manters–, un centenar d'entitats, incloses les principals associacions comercials de Barcelona i l'associació de veïns de la Barceloneta, van presentar ahir un manifest en el qual reclamen solucions al govern d'Ada Colau, al qual acusen de “passivitat” i d'haver elevat la magnitud del fenomen a nivells inaudits a Barcelona.
Les entitats que subscriuen el text entenen que “la manca de voluntat explícita i el bonisme ingenu del consistori per solucionar el problema ha provocat un efecte crida” que ara afecta especialment la zona del port i les platges, i demanen accions immediates a Colau. Ahir al migdia, aquest diari va comptabilitzar al passeig unes 400 mantes, però el cap de setmana, asseguren els comerciants, la xifra podria arribar a ser de més del doble.
“És el paradís del top manta”, sintetitzava Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta (BO) i que ahir exercia de portaveu dels signants, entre els quals també hi ha la Fundació Barcelona Comerç, Pimec, la Cambra de Comerç, el Consell de Gremis o Comertia. Tots plegats denuncien que per a alguns comerços les conseqüències de la situació són devastadores. Segons van dir, hi ha establiments propers al mercat il·legal que han perdut entre el 35 i el 40% de les vendes, i la facturació de la restauració també s'ha vist reduïda entre un 10 i un 15%. José Antonio Moreno, director general de l'Associació per la Defensa de les Marques (Andema), que també subscriu el manifest, va dir que hi ha marques de roba esportiva –no va voler precisar quines– que han renunciat a projectes que tenien a Barcelona arran de l'auge del top manta.
Queixes sense resultat
El Dique és l'únic dels restaurants de Joan de Borbó a qui aquest diari va preguntar ahir i on els empleats consultats van dir haver detectat una davallada de la clientela l'últim mes. En canvi, a Can Manel, el Suquet de l'Almirall, Foc, El Rey de la Gamba i Can Borbó van assegurar no haver notat res, igual que les gelateries Dino i Vioko. Un altre tema són les botigues. A la d'objectes de regal i articles de platja que hi ha al número 64 asseguren que les vendes han caigut a menys de la meitat. A pocs metres d'allà, la Pilar Gil, que des de fa 34 anys regenta el quiosc més proper a la platja dels quatre que hi ha al passeig, diu que hi ha dies que no ven “ni una quarta part”. També que s'ha fet un tip de queixar-se a l'Ajuntament, sense cap resultat.
Al mercat fins i tot hi ha tires de precinte a terra per delimitar l'espai de les paradetes. Ahir, cap a un quart d'una del migdia, dos agents de la policia portuària circulaven en moto entre dues fileres de mantes sense que ningú s'immutés per a res. Molts dels venedors restaven estirats a terra, alguns dormien. Quan se'ls pregunta si tenen algun problema amb la policia, n'hi ha que no volen parlar –un fins i tot va remetre aquest periodista a fer les preguntes als agents–. Els que responen diuen que sí, que allà poden ser-hi, que la policia no hi fa res.
Pla de contingència
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que des de fa unes setmanes ha assumit la gestió política del tema, es reunia ahir a la tarda amb els firmants del manifest per avançar-los el pla de contingència que té previst presentar avui per afrontar l'increment de la venda ambulant, que el consistori atribueix a l'arribada de l'estiu combinada amb les crisis que colpegen altres destinacions turístiques, com ara Egipte. El govern municipal diu que en els últims mesos ha estudiat com gestionen el fenomen altres grans ciutats com són París, Roma, Berlín, Nova York o Vancouver, i al·lega que del gener al maig la Guàrdia Urbana va posar un 23% més de denúncies per venda il·legal que en el mateix període del 2015. Per ara, els resultats del programa d'inserció laboral anunciat fa tres mesos per abordar el tema són minsos: només hi ha 11 venedors acollits als plans d'ocupació. Si la situació no canvia, els comerciants van advertir ahir que preveuen mobilitzacions, i que no descarten recórrer als tribunals.
