SOCIETAT
Els grans centres de recerca volen ser referents mundials
El Barcelona Institute of Science and Technology agrupa el CRG, l'ICFO, l'ICIQ, l'ICN2, l'IFAE i l'IRB, i vol guanyar pes mundial
Es busca potenciar l'especialització i combinar diferents disciplines
“Si vols arribar ràpid, camina sol. Si vols arribar lluny, camina acompanyat.” Amb aquest proverbi africà, el director general de la Fundació La Caixa i vicepresident del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), Jaume Giró, va presentar ahir la filosofia que regirà en els propers anys el projecte científic que vol dur a terme aquesta última institució per tal d'esdevenir una referència a escala europea i mundial.
En aquest sentit, la directora general de l'entitat, Montserrat Vendrell, va posar èmfasi en la idea que els reptes que afronta avui en dia la societat són complexos i multifactorials, motiu pel qual l'especialització que requereixen els avenços científics ha d'aprendre a conviure amb la necessitat de teixir transversalitats entre diferents disciplines.
És per això que Vendrell considera “clau” per a qualsevol institució de recerca “potenciar la interacció entre els diferents àmbits del coneixement” tot creant un entorn “que estimuli aquestes col·laboracions”.
Al seu torn, el president del BIST i exconseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va assenyalar dos aspectes on caldria centrar esforços per assolir els anteriors objectius. D'una banda, va apuntar a la necessitat “d'aprofitar les economies d'escala” per tal que el BIST no es redueixi a una simple xarxa d'instituts de recerca i creï sinergies que vagin “més enllà”. D'altra banda, va apostar també per construir “una identitat potent” que tingui la capacitat de ser “escoltada” i d'influir “a escala europea”. Una realitat que Mas-Colell va considerar ja “parcialment” certa, malgrat la curta vida del BIST.
Pel que fa als principals eixos que es volen impulsar des de l'entitat en els propers anys, Vendrell va detallar “quatre grans àmbits”: el camp de les dades massives (big data), la microscòpia de superresolució, els materials 2D i el grafè (un material tan fi, resistent, lleuger, flexible i bon conductor que va ser qualificat per Vendrell com l'“aigua de Lorda”), i la biologia química.
El BIST, en xifres
Malgrat haver-se constituït el juny de l'any passat, el BIST, conformat per sis dels principals centres d'investigació catalans en ciència i tecnologia, ja s'ha convertit en una entitat de pes tant en l'escenari estatal com en el continental. En aquest sentit, la seva comunitat científica la formen al voltant d'un miler de científics, entre líders de grup, investigadors i estudiants de doctorat, i tenen un pressupost de més de 117 milions d'euros, aportats per fons públics i privats.
D'altra banda, prova de la seva influència són els ajuts que rep del Consell Europeu de Recerca, considerat un dels principals indicadors d'excel·lència científica internacional, i que són notablement superiors al que els correspondria tenint en compte el percentatge de població que representa Catalunya.
Pel que fa al volum d'articles, tant en termes absoluts com en ponderació per impacte, el BIST ocupa la segona posició a Espanya, només superat pel CSIC. A escala europea la bona dinàmica és manté, i sense tenir en compte les universitats, l'entitat se situa en el novè lloc, només superada per les grans agències estatals.
Unes xifres esperançadores que animen Montserrat Vendrell a demanar que se segueixi “regant” el gran potencial de l'entitat, fruit de la llavor plantada amb la “política científica iniciada a Catalunya fa deu anys”.
