Societat

municipal

la gestió de les terrasses

Pla del govern Colau per refer ponts amb la restauració

Collboni s'estrena amb una mesura que recondueix la relació, malmesa per la norma de terrasses

El consistori destina un milió d'euros a crear un observatori, un segell de qualitat i uns premis anuals per a bars i restaurants

La relació entre el sector de la restauració i el govern municipal de Barcelona en Comú no va començar bé, enverinada per l'entrada en vigor –finalment congelada– de les mesures més abrasives i controvertides de l'ordenança de terrasses aprovada el mandat anterior. El pla que l'Ajuntament anunciava ahir per impulsar la restauració de qualitat a Barcelona és una manera, doncs, de refer ponts entre l'executiu d'Ada Colau i un sector clau tant per a l'economia com per a la imatge de la ciutat. Un pla que destinarà 1,08 milions d'euros anuals a diverses eines promocionals i dirigides a elevar els estàndards de qualitat i de sostenibilitat de bars i restaurants, i que constitueix la primera mesura impulsada pel socialista Jaume Collboni des que va assumir la tinença d'alcaldia d'Empresa, Cultura i Innovació, com ell mateix s'encarregava de recordar quan va presentar el pla acompanyat de la regidora de Comerç i Mercats, la també socialista Montserrat Ballarín. El PSC comença a fer-se notar en el si del bipartit municipal estrenat al maig.

El pla inclou la creació, en col·laboració amb estaments universitaris, d'un observatori del sector per analitzar al detall les característiques i l'evolució de l'oferta que hi ha a la ciutat. La radiografia en moviment resultant permetrà tornar a disposar d'informació que el consistori no tenia des que l'any 2002 es va eliminar l'impost d'activitats econòmiques (IAE).

El pla, amb què l'Ajuntament aspira, diu Collboni, a “avançar cap a un model propi” de restauració basat en l'excel·lència, la proximitat i la sostenibilitat, inclou també la creació d'un segell de qualitat que tindrà en compte no només el servei que doni un establiment, sinó també la formació i l'estabilitat laboral que ofereixi als seus empleats, i la seva aposta pel reciclatge i per reduir els residus i el malbaratament d'aliments. En la mateixa línia, es crearan els premis a la restauració a Barcelona, de moment amb quatre categories que podrien ser més. Hi haurà un guardó a les terrasses més ben integrades en l'entorn, un a la sosteniblitat, un a la innovació i un, batejat Xef de Barri, que reconeixerà el foment de valors vinculats a la proximitat.

Aprofundir en el foment de la restauració des dels mercats municipals i en l'aposta pel producte de proximitat són altres mesures d'un paquet que es completa amb la creació d'unes jornades gastronòmiques que se celebraran cada dos anys.

El líder del grup del PP, Alberto Fernández, va retreure a l'executiu que “els problemes de la restauració no es resolen creant uns premis, sinó suprimint impediments al gremi”, i va instar-lo a refer l'ordenança de terrasses, tasca prevista però encara pendent. Però, tot i els retrets dels populars, el mateix Gremi de Restauració es va encarregar ahir d'avalar el pla, que va considerar “un punt d'inflexió” que permet iniciar “una etapa d'entesa i col·laboració” amb l'Ajuntament. “Estem contents que per fi el consistori reconegui que la restauració és un actiu econòmic de primer ordre a Barcelona, va dir el director general del gremi, Roger Pallerols, en un comunicat en què es mostra optimista respecte a la revisió de la norma de terrasses, que ara es preveu que s'aprovi, un cop refeta, el 2017.

Un sector amb 63.000 empleats

A Barcelona hi ha 6.885 establiments de restauració, que donen feina a 62.996 persones. Són dades oficials del primer trimestre del 2016 que signifiquen que el nombre de bars i restaurants ha crescut en un any un 2,5% i el d'empleats, un 6,3%. Aquest últim augment duplica la mitjana de creixement de llocs de treball a Barcelona, que globalment és del 3,1%.

Dels treballadors de la restauració local, un 35% són propietaris i un 65%, assalariats, segons l'enquesta del sector de la restauració a Barcelona del 2015. La majoria tenen de 25 a 44 anys i estudis obligatoris o secundaris generals. Un 59,5% del personal és espanyol (percentatge que s'ha reduït 6,7 punts en un any); un 5,3%, de la resta d'Europa, i un 34,6%, extracomunitari, i integrat majoritàriament per xinesos o pakistanesos. Segons els responsables dels establiments, un 81,8% entenen el català i un 56,7% el parlen.

La mitjana d'antiguitat dels establiments s'ha reduït i ara és d'uns 10 anys. La meitat van obrir entre el 2010 i el 2015, i un 87% estan en locals de lloguer, i només un 10,9% són de propietat. Un 52,4% obren de dilluns a diumenge, una mitjana de 85 hores i quart setmanals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona