Ciència
Els avantpassats de l'Índic
investigació · L'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona identifica un ancestre dels humans sense trobar-ne restes fòssils pista · Els pigmeus de les illes Andaman tenen fragments del genoma que provenen d'aquest homínid
Va viure al sud-est asiàtic fa desenes (o potser centenars) de milers d'anys i, com els denissovans i els neandertals, es va encreuar amb els humans moderns. Així doncs, com ells, figura a la llista dels nostres avantpassats, però amb la notable diferència que encara no se n'han trobat restes fòssils. La seva descoberta, publicada recentment per científics de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de Barcelona a la revista Nature Genetics, s'ha fet únicament per la via de la genòmica.
Mayukh Mondal i Ferran Casals, investigadors del centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques, van fer una anàlisi genètica d'un grup d'habitants de les illes Andaman, a l'oceà Índic, i van descobrir que el seu ADN conté fragments que no corresponen als humans moderns
que van sortir d'Àfrica fa uns 80.000 anys. En comparar aquestes seqüències amb les dels neandertals i els denissovans, els investigadors tampoc no hi van trobar cap concordança, de manera que han conclòs que aquest ADN pertany a un homínid extint que comparteix un ancestre comú amb els altres dos, però que té una història diferenciada.
“Hem trobat fragments d'ADN de l'homínid extint en
el genoma dels humans moderns. En un futur pròxim esperem obtenir el genoma complet a partir de restes fòssils”, va anunciar l'investigador principal de l'Institut de Biologia Evolutiva, Jaume Bertranpetit. El catedràtic de biologia i antropologia de la UPF també remarca que aquesta troballa reforça la teoria que només hi va haver una única migració d'humans moderns que sortien de l'Àfrica. A més a més, han trobat evidències genètiques que atribueixen les característiques físiques dels aborígens de les illes Andaman, que són pigmeus, a un procés evolutiu i
de selecció natural.
“En una illa petita no hi ha lloc per a tota la cadena tròfica; per tant, els grans depredadors han de desaparèixer i els animals de nivells inferiors es fan petits, ja que els dóna avantatges selectius”, assegura Bertranpetit.
L'estudi també aporta proves genètiques concloents sobre aquest fenomen, que va originar animals com el Myotragus balearicus, una cabreta de quaranta centímetres que habitava a les Illes Balears, i els elefants d'un metre que vivien a Sicília. A més, aquesta troballa també podria ajudar a explicar la baixa estatura dels homínids fòssils de l'illa de Flores, situada a Indonèsia.
