Prostitució
L'estat de la qüestió a Reus
Radiografia de la prostitució
Meretrius que exerceixen a Reus reclamen drets laborals
L'atenció a les professionals va més enllà de la salut sexual i mira de garantir les necessitats bàsiques
T ot i que la llei de carreteres tipifica com una infracció greu la presència de prostitutes i clients a les carreteres, per la qual cosa es poden sancionar conductors i meretrius amb multes de fins a 30.000 euros, l'arribada del bon temps i la calor ha fet que rotondes i cunetes de vies interurbanes tornin a ser l'escenari de trobades i contactes sexuals. De fet, un trajecte de Reus a Cambrils per la TV-3141 així ho evidencia. L'altre focus de problemes a la ciutat, en especial per les queixes dels veïns, és a la carretera de Salou. He tingut la sort de no haver de ser mai a la carretera”, explica l'Angelina (nom fictici, és d'esperar), que va arribar de l'est d'Europa a la ciutat anys enrere. “Primer vaig ser a Madrid una temporada, però per aquí hi tinc família.” Ara treballa pel seu compte a la ciutat, en hotels i a domicili, després d'haver exercit en diversos clubs nocturns de la demarcació. “Vaig haver d'aguantar moltes coses però vaig poder estalviar prou per posar-me pel meu compte”, expressa satisfeta. “En un mes em puc treure entre 7.000 i 8.000 euros”, exposa. Ara bé, “no són diners fàcils”, matisa. “Podria haver fet qualsevol altra cosa, però si he acabat fent això és perquè guanyo molt”, exposa. L'Angelina va per lliure, però assegura que troba necessari “que ens agrupem per ser més fortes” per fer-se sentir. L'Angelina també és rotunda a l'hora de valorar la situació del seu col·lectiu. “És clar que estic a favor de la legalització de la nostra feina”, declara. El problema, segons ella, “és la societat”. “Són uns hipòcrites. Els que més carreguen contra nosaltres són els que després et vénen a veure”, critica.
En aquesta mateixa línia, la Lucía (el nom amb el qual demana ser esmentada) considera que el seu col·lectiu laboral ha de tenir els mateixos drets i deures que qualsevol altre. “No és pas per nosaltres, en molts casos, que estiguem en aquesta mala situació. El que passa és que als clubs i als proxenetes tot això ja els està bé”, denuncia. “Coses que abans feies per 100 euros ara les fas per la meitat, però tot i així se segueix guanyant molt”, revela. I on són, els límits? “Jo no em deixo fer qualsevol cosa. Sempre demano al client què és el que vol, abans de començar”, subratlla. Això sí, res ha estat senzill. “M'he sentit i em sento molt sola”, lamenta.
La unió fa la força
L'Asociación de Profesionales del Sexo (Aprosex) va recollir anys enrere aquesta demanda i l'ha convertida en la seva missió. Si bé té la base a Barcelona, l'entitat assessora i guia les professionals del sexe d'arreu per tal que puguin exercir la seva feina “amb total llibertat”, segons exposa PaulaVip. “Encara ara ens hem de justificar pel que fem, no hi ha cap altra professió que s'hagi d'ocultar”, diu. Així, i per normalitzar la seva situació, Aprosex promou accions formatives per a les seves integrants. I la seva posició és rotunda. “Sí, som putes i no ens n'amaguem”, assenyala PaulaVip. “Algunes de nosaltres som autònomes, però d'altres volen poder treballar per a una empresa”, matisa. “Això demanem. Que les companyes que treballin en pisos i clubs puguin estar donades d'alta”, continua. El problema, segons sembla, és “la doble moral”. “Se'ns persegueix a nosaltres i se'ns criminalitza, però potser s'hauria de posar l'accent en els empresaris del sexe” que no sempre actuen d'acord amb la legalitat.
Les pràctiques sexuals de risc
“Les possibles pràctiques de risc poden derivar en infeccions de transmissió sexual que, si no es tracten inicialment i de forma adequada, poden derivar en problemes de salut molt greus”, adverteix en aquest sentit la coordinadora del Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (Assir) del Baix Camp, Susana Abajo. L'entitat, però, no registra el nombre de prostitutes que s'hi acosten pel simple fet que “no és imprescindible manifestar-se en aquest aspecte. La nostra feina se centra a procurar una atenció integral a les dones que ens consulten amb independència de la feina que facin”, detalla la coordinadora del servei. També la Creu Roja s'implica en la problemàtica. Per exemple, el tècnic Marc Ruiz i un company viatgen en una unitat mòbil que recorre tota la demarcació (amb límit a l'Ametlla de Mar) per tal de donar assistència a les prostitutes que ho necessitin.
