procés sobiranista
llengua
“Sense estat no hi ha normalitat de la llengua”
Defensors del català avisen a la UCE que l'oficialitat no garantirà la supervivència si no hi ha implicació ciutadana
“Sense estat no hi ha normalitat plena de la llengua”, afirmava ahir a la Universitat Catalana d'Estiu l'exmàxim responsable de Política Lingüística de la Generalitat Bernat Joan, que recordava els casos en què un estat ha permès normalitzar llengües minoritzades, com les repúbliques bàltiques. Hi incidia el professor balear Gabriel Bibiloni, per a qui “la justificació principal de la creació d'un estat és la normalització completa de la llengua catalana”.
El que passa és que l'oficialitat del català potser és condició necessària però no l'única, tal com es va recordar en el debat sobre la llengua en un futur estat. La professora de la UB Carme Junyent, que creu que el català “està malalt perquè hi ha símptomes efectius del procés de substitució”, lamentava que “l'oficialitat és gratis”, i que en les últimes dècades la xifra de llengües oficials al món ha passat de menys d'un centenar a més de dos mil, i això no vol dir que s'hagin recuperat. El professor de la UB Josep Murgades al·ludia sense anar més lluny al cas d'Andorra i, més enllà que en un futur estat “no s'ha de poder al·legar ignorància de la llengua del país com a motiu d'indefensió jurídica”, feia una crida a l'independentisme perquè “aposti fort” per la llengua. Joan alertava que “la situació de bilingüisme oficial seria letal per al català, perquè l'oficialitat asimètrica ja està inventada”, un parer compartit. Junyent, que es felicitava perquè el català “és de les poques llengües del món que la gent aprèn per conviure i no per trobar feina”, veu el bilingüisme com “el pas previ a la mort d'una llengua, així que és una realitat a fer desaparèixer”. Paradoxalment, segons ella, pot ser més fàcil la supervivència en una societat multilingüe, com ja és Catalunya. Bibiloni creu que l'única via per normalitzar el català és que assoleixi l'estatus que ara té el castellà: ser l'única llengua coneguda per tots, i per tant de comunicació entre desconeguts, fet que passa perquè sigui oficial i d'educació, i la societat “desconnecti” dels mitjans espanyols.
LA FRASE
Homenatge pòstum de Prada a Manuel Costa-Pau
La UCE també va retre homenatge ahir a la figura de l'escriptor i editor gironí Manuel Costa-Pau, que va morir al maig als 80 anys. L'historiador Enric Pujol en va glossar la trajectòria literària, on va irrompre amb un assaig el 1966 sobre l'incipient fenomen del turisme que ja recollia fragments narratius i poètics, els dos gèneres que més va conrear. Costa-Pau va participar també en la redacció de diverses enciclopèdies, abans de ser un ferm activista per la introducció del català a l'escola durant la transició, que el va dur a la defensa d'un estat propi per poder-lo normalitzar. De fet, també va ser pedagog a l'escola El Collell, on tindria com a alumne l'actual president Carles Puigdemont.
Més abocat a la poesia en els seus inicis, els últims anys havia reprès la faceta de novel·lista amb Janna i Diana Palmer, a les quals, per completar la trilogia, ara s'afegirà Ingrida-Africa a títol pòstum, segons va anunciar la seva filla, Marta Costa-Pau, que a més de l'edició d'obra inèdita també prepara homenatges a la tardor a Girona i a Figueres. L'activista cultural i polític Josep Guia va explicar les seves vivències amb Costa-Pau, començant per la seva etapa al Moviment de Defensa de la Terra, i en va lloar també el vessant d'editor, en la seva editorial Llibres del Segle.
