Societat

Salut

trasplantaments

Nou pas per a la creació d'un ronyó trasplantable

Un equip amb personal del Clínic crea per primer cop cèl·lules progenitores que sobreviuen al laboratori

Quan els ronyons es fan malbé fins al punt que no poden filtrar la sang ja és impossible tornar-los a posar en marxa. A diferència del que passa amb el fetge, no hi ha regeneració possible. L'alternativa, més enllà de la diàlisi, és el trasplantament. Però no és fàcil. Només a Catalunya hi ha un miler de persones en llista d'espera.

Ahir, l'hospital Clínic va donar a conèixer un avenç científic que podria representar un nou pas per a la creació d'un ronyó trasplantable i, a més curt termini, per al tractament de les malalties renals. Per primer cop, investigadors del Salk Institute for Biological Studies de Califòrnia, en col·laboració amb el doctor Josep Maria Campistol, director general i nefròleg de l'hospital Clínic, i Marta Lazo, investigadora de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), han aconseguit no només crear sinó també conservar en un laboratori cèl·lules progenitores de nefrona, que no són cap altra cosa que les cèl·lules mare responsables de la formació de les unitats bàsiques funcionals de ronyó imprescindibles per a la filtració de la sang i l'excreció de l'orina. Aquestes cèl·lules només existeixen en l'estat embrionari, per la qual cosa els ronyons adults no tenen capacitat de regeneració després d'una malaltia o un dany.

La seva creació, per tant, segons va destacar ahir l'investigador del Salk Institut de Califòrnia i líder de l'estudi, Juan Carlos Izpisua, “podria ser un punt de partida per fer créixer òrgans funcionals al laboratori, així com una manera de començar a aplicar teràpies cel·lulars en ronyons amb gens defectuosos”.

Tots els intents que s'havien fet fins ara per conservar cèl·lules mare de ronyó en laboratori havien fracassat. Aquestes han pogut sobreviure durant més de quinze mesos gràcies al fet que els investigadors han utilitzat un cultiu on les cèl·lules han pogut créixer en un entorn tridimensional i no en un pla bidimensional, i s'ha fet servir una nova combinació de molècules de senyalització. El següent esglaó, segons l'equip d'investigadors que han publicat l'estudi a la revista Cell Stem Cell, és poder cultivar altres tipus de progenitors indispensables per regenerar un ronyó sencer. El cultiu tridimensional es pot utilitzar potencialment per a la formació d'altres teixits.

LA FRASE

Aquest mètode podria ser un punt de partida per fer créixer òrgans funcionals al laboratori
Juan Carlos Izpisua
líder de l'estudi d'investigació del salk Institute de califòrnia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

El Maresme actualitza el protocol de violències masclistes per donar més protecció a les víctimes

premià de mar
societat

Gala solidària a l’Hotel Marina Badalona

Badalona

Salut activa la xarxa hospitalària Lleida-Pirineu

Lleida

Protesta contra la possible implantació d’una planta de biogàs

Camarles

Desnonen una família amb una filla de cinc anys a Tarragona

Tarragona

La unitat de drons dels Mossos a l’aeroport entrarà en servei aquest any

figueres
medi ambient

Barcelona triplicarà l’energia fotovoltaica en tres anys

barcelona
societat

Hortolans de Manresa, indignats pel tall d’aigua per regar

Manresa
SALUT

El Trueta incorpora un TAC que ofereix imatges durant la intervenció

GIRONA