Els jutges de l'agost, desbordats

“Ahir vaig estar fins a les onze de la nit davant l'ordinador a casa.” María Jesús Manzano Meseguer, magistrada de la secció 20 de l'Audiència de Barcelona, il·lustra amb aquesta frase l'excessiva feina que suporten aquest any els components de l'anomenada sala de vacances de l'Audiència, que assumeix la feina de les onze seccions d'àmbit penal, que atenen els casos delictius de la demarcació barcelonina, mentre els companys gaudeixen de l'estiu.

L'article 183 de la llei orgànica del poder judicial especifica que els dies d'agost, com els festius, dissabtes i diumenges, són “inhàbils per a l'activitat processal”, excepte per als procediments urgents. Aquests casos inclouen principalment les causes penals, amb persones enviades a la presó, però també incapacitacions o internaments d'urgència. Per això, tot i que es digui que els jutjats tanquen a l'agost, aquesta és una veritat a mitges. Els jutjats d'instrucció, que investiguen les causes penals, funcionen els 365 dies de l'any amb les guàrdies, tot i que aquests dies magistrats, secretaris judicials i funcionaris són menys de la meitat i es cobreixen els uns als altres.

La sala de vacances de l'Audiència de Barcelona està formada per quatre magistrats, els quals treballen en dos torns de quinze dies. Els quatre magistrats formen, amb combinacions, fins als onze tribunals penals (formats per tres jutges) i es designa qui és el ponent en cada un. És a dir, que els jutges no poden escollir l'assumpte a resoldre, sinó que els arriba assignat per aquest repartiment. Els magistrats de la sala de vacances no cobren cap suplement per treballar a l'agost. Cada ponent s'estudia el cas i l'exposa als companys, on tots deliberen si cal acceptar o denegar el recurs d'apel·lació, i després es redacta la interlocutòria. La majoria són peticions de revocació de la presó preventiva, però també resolen sobre permisos penitenciaris.

Maria Josep Feliu, magistrada de la secció 22 de l'Audiència i que ha treballat en els dos torns de la sala de vacances, confirma el seu desbordament. “Ha estat un estiu difícilment assumible, amb una càrrega de treball molt gran”, afirma la magistrada que duu la presidència del segon torn de la sala. Cada magistrat ha assumit una mitjana de sis casos per resoldre al dia. “Són causes que no coneixem, que t'has de mirar bé perquè hi ha en joc drets fonamentals. Ho resolem tot molt ràpidament, potser anem més directes en la redacció”, admet Feliu. També han celebrat una vintena de vistes, en què defensors i acusacions exposen els raonaments jurídics i personals de la persona privada de llibertat.

Luis Fernando Martínez Zapater, magistrat de la secció 7 i que ara s'encarrega de la presidència de la sala de vacances també és sincer: “Aquest ritme de treball és excepcionalment onerós. No és assumible. En vint dies haurem fet unes 480 resolucions. Gairebé hem redactat al dia el que fem en una setmana.” La magistrada de la secció 5 Alícia Alcaraz Castillejos hi afegeix que “són causes complexes, no només en volum”, i que amb aquest intensiu d'estiu ja hauran arribat a completar el mòdul de feina que els demana el Consell General del Poder Judicial per a tot l'any.

La sala ha resolt recursos contra ordres de presó preventives recents, de persones detingudes al juliol i a l'agost, però també de causes obertes fa mesos. “Legalment no hi ha límits per recórrer contra les ordres de presó, hem tingut casos que era la tercera i la quarta vegada que se sol·licitava la llibertat”, explica Feliu. Del total de resolucions, la sala de vacances revoca un 10% justet de presons preventives.

En vista d'aquesta situació, Feliu manifesta que sol·licitaran “la revisió del nombre de magistrats de la sala de vacances, i que com a mínim n'hi ha d'haver sis”. Ara no són ni una secció, formada per cinc magistrats.