Societat

economia

treball

L'èxit de l'Ivan

El cas de l'Ivan demostra que la inserció d'una persona amb discapacitat és possible a l'empresa ordinària si es fa un bon encaix de moltes peces

Treballa en una botiga de Casa Ametller fent atenció al públic i ja pensa a fer vida autònoma i a tenir un pis propi

La trajectòria de l'Ivanreflecteix la dificultat
en el període formatiu
i durant la inserció

Elevats nivells d'inactivitat i desocupació, així com grans dificultats per accedir a una feina i mantenir-la és l'esquema que es repeteix any rere any en totes les anàlisis de persones amb discapacitat i mercat de treball. Però no hi ha regla sense excepcionalitat. I l'Ivan és l'excepció que confirma la regla. “Em sembla que he trobat el meu lloc. Ara sí”, resumeix. Ivan Guijarro, de 20 anys, té contracte indefinit a Casa Ametller, la cadena de botigues que des del 2001 ofereixen una alimentació sana i equilibrada recuperant l'essència dels orígens. És un dels casos d'èxit per una suma d'esforços: la seva pròpia perseverança amb el suport de la família i la feina dels tècnics de l'Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà (Acidh), que té en la inclusió laboral de les persones amb intel·ligència límit i discapacitat intel·lectual lleugera una de les línies d'actuació.

L'Ivan treballa a la botiga de Casa Ametller que hi ha molt a prop del mercat d'Hostafrancs, a Barcelona. Hi va entrar amb un contracte de mig any i ja fa uns mesos que el van fer indefinit. S'ha d'encarregar que la fruita i les verdures estiguin al seu lloc, que els sucs no quedin sense gel, que sempre hi hagi bosses i d'atendre els compradors. “Hi ha moltes clientes que ja em coneixen i volen que les atengui jo”, explica orgullós. No se sent especial a la botiga. Canvia de torn quan li ho demanen i assegura que ha de complir com qualsevol altre company.

Arribar fins aquí no ha estat fàcil per a l'Ivan. La seva història mostra com és de complicat per a una persona amb intel·ligència límit tant el període de formació com l'entrada al món laboral. Un cop acabada l'escolarització obligatòria, va optar per un grau mitjà de jardineria. “Era una feina a l'aire lliure i m'agradava”, recorda. Però va topar amb la part teòrica i no va ser ben bé el que havia previst. No ho va deixar a la primera. Hi va insistir. Finalment, però, l'Ivan i els seus pares van buscar una alternativa i la van trobar a l'Acidh. Hi ha un procés de formació i, paral·lelament, els professionals de l'entitat van valorant l'evolució i les capacitats de l'alumne. “Ens adaptem a les necessitats i al ritme de la persona, perquè tant el seu procés d'aprenentatge com el d'ocupació és més lent i necessita un suport extern”, subratlla Dúnia Laso, tècnica d'inserció laboral de l'associació. L'objectiu és que una persona amb intel·ligència límit pugui treballar en una empresa ordinària i per això la preparació és diferent de si el que es busca és encaminar-se cap a un centre especial de treball.

La tècnica d'inserció s'encarrega de buscar una feina que s'adigui a les seves capacitats. “L'Ivan és un treballador més a dins de l'empresa –insisteix Laso–, però al principi té un suport in situ, un seguiment individualitzat, i sap que sempre pot acudir a mi si té qualsevol dubte o problema.” “No entenia el sistema de les vacances –explica l'Ivan– i tampoc algunes coses de la nòmina.” Amb aquests dubtes superats, ja es posa fites més complicades, i la principal és poder-se emancipar, marxar de casa dels pares. No descarta tampoc tornar a estudiar, però té molts dubtes sobre què triar. “Cada dia em sento més còmode a la feina i això em dóna seguretat per pensar a millorar”, argumenta l'Ivan.

Per arribar on és, ha calgut el seu esforç –encara és, de fet, un esforç diari– sumat al dels tècnics de l'Acidh. Quan un jove com ell arriba a l'entitat, es pot encaminar cap a sectors com ara l'hostaleria, l'administratiu
o la neteja. Sempre es fa la preparació pensant en l'empresa ordinària. S'aprèn a fer currículums i a afrontar una entrevista. L'Ivan recorda que estava molt nerviós el dia de l'entrevista de feina i es va esforçar molt en detalls que li havia recalcat la Dúnia: mirar als ulls, seure en posició correcta... Va anar passant tot el procés de selecció i al cap d'una setmana ja treballava. La Dúnia havia tingut bon ull i tot va funcionar.

En el procés és evident que també és clau la bona predisposició de l'entorn. Té clar que, en una bona adaptació, també hi tenen molt a veure els caps i els companys. I és que en un procés d'inclusió hi ha mil peces que han d'encaixar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES