Els reptes d’una nova entrada sud a la ciutat
Les obres de la Clínica Girona i Hipercor, amb la urbanització de la part de via pública corresponent, anticipen el futur carrer Barcelona
La inversió privada s’avança als projectes públics anunciats al llarg de la via
“En un període de quatre a sis anys, hem de veure un canvi bastant notable d’aquesta via”, confia Lluís Martí, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona. La nova entrada sud de Girona està prenent forma. Tot i que, de moment, és la inversió privada –Clínica Girona i Hipercor– que tira del carro, ja es pot començar a visualitzar com quedarà aquest eix a mitjà termini: voreres amples, nou parterre, nou enllumenat i carril bici al llarg de tot el carrer Barcelona.
Amb els projectes anunciats o en curs, públics i privats, la transformació de la via s’inicia a la rotonda del mas Gri. Aquí es projecta un aparcament per a uns 220 vehicles i busos cada 5 o 10 minuts fins a la plaça Marquès de Camps. “Volem un aparcament dissuasiu amb cara i ulls a l’entrada de la ciutat. La idea és que no tants cotxes entrin i que la gent es pugui desplaçar fins al centre”, diu Martí.
Ampliació Mercadona
El regidor no posa data per a l’inici d’obres d’aquest aparcament, però si el projecte pot beneficiar-se dels fons Next Generation, tal com es va anunciar, haurà d’estar enllestit abans del 31 de desembre del 2024.
A l’altra banda d’aquesta mateixa rotonda, hi ha una altra possible inversió privada en curs de tramitació i pendent de confirmar-se per ampliar el supermercat Mercadona existent. Més al nord, amb les obres en curs de la nova Clínica Girona, tot i que la inauguració s’ha ajornat, és on es pot visualitzar ja ara com quedarà el conjunt de la via. Aquí –com més amunt amb l’Hipercor–, els inversors privats han d’assumir la urbanització de la part de via pública que els correspon. En direcció sud, quedarà un petit àmbit a càrrec de l’Ajuntament per connectar amb el futur aparcament de la rotonda. En direcció nord, tècnicament és un altre polígon d’urbanització que s’ha endarrerit (l’empresa propietària dels terrenys va fer fallida). “Quan es resolgui la situació concursal, el desenvolupament de tota aquesta zona serà relativament àgil”, diu el regidor. En aquesta àrea i on encara hi ha moltes naus és on s’havia anunciat una futura torre d’uns quinze pisos. “Al llarg de tot el carrer, es preveuen dos o tres edificis singulars, amb volumetries importants, per subratllar la importància de l’avinguda”, diu Martí sense més concreció per ara. Més al nord i a mà dreta, un altre punt on es podria aixecar una d’aquestes torres previstes pel planejament és a l’últim xamfrà del parc de la Casernes.
Moviments a la Simon
A l’antiga fàbrica Simon, aquesta setmana s’haurien de veure els primers moviments de retirada de material previ a l’enderroc. Serà una les primeres i més importants actuacions públiques al carrer Barcelona. Enllestit l’enderrocament per part de l’Ajuntament, però, quedarà pendent que la Generalitat redacti el projecte del futur institut Ermessenda, que ocuparà aquest espai. A l’altra banda del carrer, hi ha d’haver una altra intervenció pública al xalet Soler. La redacció del projecte de la Casa de la Tecnologia s’havia anunciat per a aquest passat mes d’octubre, amb inici d’obres el 2022. “El projecte s’està ultimant des del Consell Comarcal pels requeriments del Museu de les Matemàtiques”, diu el regidor. El futur accés al jardí del xalet preveu dotar aquí d’un nou espai verd l’entrada sud.
Menys amplada al nord
Amb les obres en curs a l’Hipercor, on la urbanització –també a càrrec de la inversió privada– haurà de coincidir amb el que s’està fent al davant de la clínica Girona, el canvi més important a l’àmbit públic serà la nova plaça Salvador Dalí oberta sobre l’avinguda. La propietat preveu acabar les obres a principi del 2022.
A continuació, l’Ajuntament assumirà la urbanització de tota la vorera del centre escolar Cassià Costal, enretirant uns metres endins la tanca existent. Més al nord, seguir amb aquesta mostra d’amplada de voreres i el carril bici s’anirà complicant en apropar-se a les places Poeta Marquina i Marquès de Camps. “Caldrà imaginar la millor solució pensant com guanyar espai per mantenir aquesta amplada de voreres i serveis”, admet el regidor.
Aquest tram nord també evolucionarà amb la reforma pendent d’un altre projecte urbanístic a la plaça d’Espanya, davant l’estació de tren. En aquest cas, però, es tracta d’una inversió a càrrec de l’Estat espanyol quan s’executi el projecte que, en principi, ja està redactat. Finalment, davant per davant de l’estació hi ha una altre edifici emblemàtic, el garatge Forné, que també pot contribuir a canviar la imatge d’aquesta via. Es tracta d’un edifici privat, catalogat, però sense ús i encallat en un litigi judicial heretat de mandats anteriors entre la propietat i l’Ajuntament.
Un o dos carrils
Més enllà dels edificis nous, voreres i carril bici al llarg del carrer Barcelona, també queda per definir com quedarà l’eix viari per al trànsit rodat. Tot i que, inicialment, s’havia avançat que la via quedaria amb només un carril per sentit, Martí ho condiciona al pla de mobilitat que s’està redactant i que ho haurà de determinar. “Cal mirar què surt més a compte. Eliminar carrils és relativament fàcil, però cal mirar si genera embussos o més contaminació en un altre punt. S’està analitzant. Cal tenir en compte novetats legislatives que s’estant incorporant, com ara la limitació de velocitat [majoritàriament, a la ciutat limitacions de 30 o 40km/h]. Estem treballant en la possibilitat que moltes vies de la ciutat puguin ser compartides entre bicicletes i cotxes. L’interès és que com menys cotxes passin millor, però sempre que no generi sobrecàrregues i contaminació en altres punts”, conclou Martí.
