Urbanisme

L’Ajuntament de Salt es planteja comprar la fàbrica Gassol

El govern portarà al ple de dilluns una previsió de fons de sis milions

La finca, en desús des del 2005, està encallada als jutjats per litigis entre compradors i venedors

L’oposició demana més concreció del projecte

“És una oportunitat per a l’ampliació d’equipaments i zones verdes”

Sis milions sobre la taula per comprar l’antiga fàbrica tèxtil Gassol a Salt. Aquesta és la proposta que el govern municipal saltenc (ERC i Junts) portarà al ple de dilluns a través d’una modificació de crèdit per disposar d’aquest import com a “inversió màxima” si l’adquisició es pot concretar. La finca, en desús des del 2005, té un total de 60.000 metres quadrats, dels quals 23.000 estan ocupats per les antigues naus industrials entorn de la característica xemeneia que domina aquest antic complex industrial. El conjunt està estratègicament situat a tocar del nucli històric de Salt, darrere l’església de Sant Cugat i al límit de l’autopista. Si la finca continua abandonada després de tants anys és perquè està encallada als jutjats per una operació fallida de compra d’iniciativa privada en la primera dècada dels anys 2000 (vegeu el requadre adjunt).

De fet, si l’Ajuntament es planteja ara la compra és perquè en el marc d’aquest litigi pendent de resolució s’hauria fet una nova taxació del valor de la finca. El govern saltenc, encapçalat per l’alcalde Jordi Viñas, ho considera “una oportunitat per corregir el dèficit històric d’equipaments i zones verdes al municipi i, al mateix temps, tenir cura de diversos edificis industrials significatius que formen part del pla especial de protecció del patrimoni”. Més enllà d’aquesta declaració d’intencions, però, el govern no avança més detalls sobre l’ús que donaria a l’espai mentre no es concreti la compra. “Estem convençuts que estem davant d’una oportunitat històrica per transformar l’espai i fer un pas endavant en la regeneració i dinamització econòmica de la ciutat, una planificació que també ens permetria seguir treballant en l’ampliació d’equipaments i zones verdes de Salt”, diu l’alcalde en un comunicat. El regidor de Territori, Àlex Barceló, hi afegeix que l’adquisició del complex de la Gassol “permetria actuar en el reequilibri del municipi i també garantir la protecció d’aquest patrimoni cultural i històric”.

L’oposició, per la seva banda, tot i admetre una possible oportunitat per al municipi, demana més concreció. “Volem saber què es vol fer, i més tenint en compte que suposaria un endeutament important per al municipi. Observem una voluntat adquisitiva, l’Ajuntament compra molts edificis sense dir a què es destinaran i deixant de fer altres inversions que a nosaltres ens semblen importants”, diu Joan Martín, portaveu del PSC.

En la mateixa línia, Cristina Sibina, portaveu de la CUP, interpel·la el govern saltenc dient-li: “No juguem al Monopoly.” “Som el municipi més pobre de Catalunya, estem en un context de postpandèmia, amb moltes necessitats, i es juga a comprar sense dir amb quins objectius”, diu Sibina. Les dues formacions tenien previst reunir ahir els seus òrgans locals per preparar el ple de dilluns.

Un primer projecte fallit en ple ‘boom’ immobiliari

L’antiga Gassol està en desús des del 2005 però la reconversió d’aquest espai, llaminer des d’un punt de vista urbanístic, continua encallada des de llavors als tribunals per una operació urbanística fallida entre uns possibles compradors, intermediaris i la propietat de la finca, que va arribar a esquitxar fins i tot l’Ajuntament de Salt. El cas de la Gassol és complex, amb multitud de derivades i persones implicades, però és un exemple de com es feien aquestes operacions en ple boom immobiliari. Entre el 2006 i el 2007 es va arribar a firmar un contracte de compravenda, es va fer un primer pagament mentre el comprador entaulava converses amb l’Ajuntament, amb el llavors alcalde Jaume Torramadé (CiU), per definir com seria la requalificació dels terrenys. Una proposta de pla parcial plantejava una zona residencial i d’equipaments: unes 50 cases aparellades, uns 230 pisos, un institut i fins i tot un hotel “amb vistes a la Devesa”. Just abans que esclatés la bombolla immobiliària i amb un canvi de govern en les municipals del 2007 que va portar la candidata del PSC Iolanda Pineda a l’alcaldia. Des de llavors les denúncies encreuades entre venedors i compradors continuen als jutjats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LA CELLERA DE TER

Els viveristes demanen que l’ACA els “obri l’aixeta” per no haver de tancar

LA CELLERA DE TER
campdevànol

Un projecte vol convertir el Ripollès en refugi de persones LGTBIQ+

campdevànol
gastronomia

Un ‘mercat’ gastronòmic quedarà obert al Port Vell

Barcelona

S’Agaró, un referent centenari

S’Agaró

El camí de ronda, un regal

s’agaró
Claudio Grande
Cap de l’oposició de Llançà per Alternativa per Llançà (AxL)

“El govern de Junts i el PSC està fent una política continuista”

Llançà
Vicissituds abans, durant i passada la guerra
MOMENTS DIFÍCILS

Vicissituds abans, durant i passada la guerra

Terramar, precedent avantatjat i inconclús
SITGES

Terramar, precedent avantatjat i inconclús

Estratègia comercial pionera
PROMOCIÓ INTENSA

Estratègia comercial pionera