urbanisme
Els reptes de la Barcelona nord
La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona ha elaborat una anàlisi de les mancances i necessitats dels municipis fronterers del nord de la ciutat
L’entitat veïnal demana estudiar de manera integral els trencaments urbanístics i la mobilitat a la zona
La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha elaborat el pla estratègic urbà de la Barcelona nord, un document redactat des de la comissió d’Urbanisme de la Favb, iniciat el 2021 i que, segons els autors, neix de la necessitat de fer front a la vulnerabilitat social d’alguns dels barris amb rendes més baixes de la ciutat i alguns dels municipis adjacents com ara Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
Segons el president de la FAVB, Camilo Ramos, el pla té l’objectiu de posar en comú les necessitats detectades en cada territori per poder pensar globalment, des del punt de vista urbà, el conjunt dels barris del nord de Barcelona. A partir del treball, s’han presentat les quatre reflexions principals de l’estudi, que volen marcar el rumb d’un pla estratègic urbà de la Barcelona nord, que la FAVB considera imprescindible. Ramos explica que, fins ara, les múltiples anàlisis fetes sobre el terreny no han donat una imatge global de la problemàtica a resoldre en aquests barris: “Els estudis que s’han fet, la quantitat ingent de recursos econòmics que s’han destinat a plans integrals i de barri, l’actualització i el redimensionament extensiu d’equipaments i els recursos formatius, entre d’altres, tampoc no han provocat els resultats esperats en la majoria d’aquests barris.”
Entre els factors que ajuden a entendre la falta d’avenços, l’estudi assenyala la perspectiva històrica: “Per què llocs adjacents continuen sense dialogar?”, plantegen. També hi entren en joc les ruptures urbanes, que han contribuït a aquest silenci mantingut en el temps. Entre les quals, destaquen les anomenades “infraestructures de la natura” –sobretot el riu Besòs–; les causades per les infraestructures viàries i ferroviàries, i les ruptures psicològiques, produïdes per la zonificació, les traces de les quals, industrials o residencials, han generat focus buits de vida, sobretot en hores nocturnes.
D’altra banda, la FAVB remarca el retard en la incorporació a la xarxa de comunicacions principals –sobretot al metro– d’una part del territori, per exemple la connexió entre la Pau i la Sagrera a través de l’L4 o la de les dues Trinitats a través de l’L3. Finalment, també s’atribueix la falta d’avenços a la política de canvis substancials en el planejament, sobretot al voltant del pla Sant Andreu-la Sagrera: “La planificació fa ciutat nova, però no retroalimenta els barris existents”, rebla l’estudi.
L’informe planteja estratègies de caràcter transversal, de les problemàtiques i de les necessitats lligades al territori. Les propostes que presenta consideren els diversos processos de planejament en curs i els insereix en aquesta mirada global. Entre els quals hi ha el MPGM de Vallbona, regeneració dels polígons productius, Mercedes Benz, la presó de la Trinitat Vella i el PDU del Rec Comtal. La FAVB assenyala en aquest sentit que és impossible abastar terrenys fronterers sense entrar a l’altra banda de la frontera: “Les fronteres administratives tapen una realitat quotidiana de la vida de la gent, on el desenvolupament del dia a dia en un lloc comprèn i constitueix el seu centre quotidià, i aquest no és Barcelona o Montcada, sinó barris contigus on el forn i la fruiteria pertanyen al mateix lloc comú. En realitat, són barris supramunicipals (Can Sant Joan i Vallbona en són un exemple clar)”, asseguren. Per aquest motiu, l’estudi també s’endinsa en alguns barris de Montcada, Santa Coloma i fins i tot Sant Adrià.
De la Sagrera a Can Zam
Des de la FAVB, es veu la creació del parc lineal de la Sagrera com una oportunitat per connectar l’entorn de l’estació fins a Can Zam, superant el Nus de la Trinitat fins a Montcada i Santa Coloma. Per aquest motiu, aposten per un parc equipat que tingui continuïtat amb els equipaments i el sistema d’espais verds existents, per generar zones de permeabilitat al llarg del perímetre del parc i futurs pols de centralitat als barris. Entre els elements a tenir en compte, l’estudi recomana, per una banda, mantenir el caràcter metropolità del Triangle d’Estadella, així com la requalificació de l’edifici de la Paperera com a equipament de caràcter metropolità i zona verda com a balcó al riu Besòs, prolongant l’eix cap al nord. També demanen fer un estudi de cotes per a la connexió entre el Nus de la Trinitat i Can Zam. Cal prioritzar l’estudi de traçat d’un itinerari per poder travessar el nus abans del pont de Santa Coloma fins a la fàbrica de paper.
“Apostem també per la reconnexió, tant biològica com cívica i veïnal, a través de carrers i àrees amb vitalitat, des de l’estació fins a Can Zam. Les principals actuacions que es necessiten a l’espai públic són: el desenvolupament del sector Prim i la seva connexió amb el parc i el mar; la priorització d’un estudi de traçat d’un itinerari que superi el Nus de la Trinitat, alliberant el pas de la B-20 i la cobertura de les vies de l’R2 i el TAV. També cal estudiar l’execució de la nova amplada del pont de Sarajevo sobre la Meridiana. Pacificar el trànsit i que la Generalitat faci el traspàs de competències per a l’àrea a partir del pont. Finalment, en aquest apartat, aposten per potenciar el carrer Gran de Sant Andreu i Sagrera fins a Garcilaso com a eix cívic i comercial.
Recosir les bandes del parc lineal
Unir els barris de muntanya
En concret, es proposa connectar els barris de muntanya de Collserola-Besòs amb Vallbona i les noves avingudes metropolitanes del PDUM. El pla proposa solucions per connectar barris com ara Torre Baró, Ciutat Meridiana i Can Cuiàs, tant entre si com amb els barris que els envolten (Vallbona, la Trinitat, Roquetes i Montcada), dels quals estan avui prou aïllats. Entre les diverses estratègies plantejades en l’estudi, destaquen la possible recuperació dels tres trams existents de l’aqüeducte com a passarel·la de connexió per a vianants que connecti de manera lineal Can Cuyàs i Ciutat Meridiana; Ciutat Meridiana i Torre Baró, per sobre del torrent de la Font Muguera, i els dos vessants del torrent de la Font d’en Margues.
En aquest apartat també es demana millorar els passos actuals de vehicles entre la C-17 i Ciutat Meridiana, allargant la connexió fins a l’altra banda de les infraestructures viàries connectant amb la nova avinguda. A més, es proposa habilitar el pas en forma de túnel sota les infraestructures entre el polígon de Can Cuiàs i Vallbona. Aquest pas requereix una dignificació de l’entorn i una connexió amb la nova avinguda, actualment ramal de la C-17. Finalment, reclamen un estudi dels terrenys amb qualificació urbanística en clau 9 i 3 com a àmbits d’oportunitat per poder pensar com es pot generar continuïtat entre el polígon de Can Cuiàs i Montcada.
Integrar el teixit productiu
L’associació veïnal recorda que els barris històrics del Bon Pastor i Baró de Viver, avui encapsulats entre àrees industrials, requereixen solucions per recuperar la connexió amb el territori del voltant i resoldre el desequilibri d’ús entre teixit d’habitatge i teixit productiu. Entre les estratègies plantejades més urgents, hi ha potenciar la connexió de l’eix del carrer de Caracas, com a recorregut per als vianants entre Baró de Viver i el Bon Pastor; també promoure el traçat de l’antic torrent de Can Campanyà (carrer Tucumán) com a eix de connexió fins al Besòs des del parc lineal. A més, creuen necessari considerar les reserves d’equipaments i el verd com a potencials territoris de permeabilitat entre el teixit productiu, el parc, els habitatges i el riu. Per exemple, la reserva d’equipament al carrer Caracas i la parcel·la d’equipament al carrer Ciutat d’Asunción.
Dins d’aquest apartat es proposa el cobriment de la línia del tren R1 cap al Maresme fins a Montgat, i es reclama que es consideri la redistribució de l’edificabilitat que preveu la nova estació de la Sagrera (90.000 m²) per donar una façana al parc (habitatges o terciari, depenent de la necessitat del territori per donar-li més vida).
