Adrià ‘deconstrueix' el pregó de la Mercè amb un al·legat de la cuina catalana

De rigorós negre, i parapetat amb la seva peculiar dicció, Ferran Adrià va obrir ahir al vespre les Festes de la Mercè de Barcelona amb un pregó tan heterodox com vivencial. Acompanyat pel brogit d'una protesta dels treballadors, el popular cuiner va estripar, metafòricament parlant, el guió que duia preparat per a l'esdeveniment. No va llegir ni un sol dels paràgrafs que duia escrits d'antuvi i, en lloc d'això, va fer una al·locució improvisada que va tenir la gastronomia com a eix conductor. La deconstrucció feta art.

Amb to optimista, i sota la solemnitat del Saló de Cent, va obrir foc fent una exaltació tancada de la restauració barcelonina i, per extensió, catalana. “La nostra cuina és la millor ambaixadora que tenim, juntament amb el Barça”, va proclamar. Amb un sentit de l'estructura i l'ordre molt peculiar, Adrià va repassar els antecedents històrics que han dut els fogons nostrats a ocupar la posició de privilegi que ara ocupen. L'assimilació d'ingredients o receptes d'altres cultures –“el pa amb tomàquet fa poc que és amb nosaltres”– ha estat un factor clau, segons el seu mestratge, per assolir aquest èxit. Arribats a aquest capítol, el discurs va passar d'estar escrit en passat, a fer-ho en temps verbals de present i futur. El cuiner va recalcar, i defensar, la importància que han assolit per a Barcelona el turisme en termes econòmics, i que el converteix en un actiu potencial valuós per orientar la sortida de la crisi. Ara bé, les coses s'han de fer amb seny, pulcritud i rigor. “No tot poden ser hotels de cinc estrelles. El repte és que als que en tinguin tres, hi serveixin un esmorzar que estigui bé”, va reflexionar. La innovació ha de ser, a parer d'Adrià, una aposta doctrinal per a la gastronomia del país que, alhora, també ha de saber aprofitar els nous filons de negoci que s'estan assentant en el sector, com ara els bars de tapes tradicionals, i d' autor. Un concepte de forquilla i ganivet que ja és tendència a la capital catalana –el que té el germà del mateix Adrià (Tickets) a l'avinguda Paral·lel, és un dels més sol·licitats– i sobre el qual cal continuar insistint. “De la mateixa manera que hem sabut caracteritzar la rumba, les tapes de Barcelona també constitueixen un concepte típicament nostre que hem de vendre al món”, va reblar.

Els valors van ser un dels altres eixos temàtics del pregó, on també va haver-hi algunes referències, tímides, a la Festa de la Mercè en si. La felicitat, per Ferran Adrià, és motor de vida, i per això va posar un vídeo on es veu el seu equip el dia que va servir l'últim menú d'El Bulli. Se'ls veu feliços. Exultants. Per rematar la seva arenga, el pregoner es va permetre una petita llicència literària: fer una recepta idíl·lica per assolir la felicitat, a partir de conceptes. L'esforç, la puresa, l'honestedat i el sentit de l'humor en serien ingredients imprescindibles.