Societat

Medi ambient

Torna el iodur de plata

La Diputació de Lleida, el sector agrari i ecologistes debaten la conveniència de tornar a muntar una xarxa de cremadors de iodur de plata per atenuar les pedregades

Entre 1976 i 2005 es van cremar tres tones de iodur a Ponent

L'ens supramunicipal s'ofereix als ajuntaments que vulguin reimplantar aquest sistema

Els defensorsdel iodur
de plata asseguren que redueix d'un 20% a un 25% les temudes pedregades

Les pedregades freqüents i intenses que s'han produït aquest any a les terres de Ponent han reobert el debat sobre l'ús del iodur de plata per reduir els danys de la calamarsa. El sistema es va utilitzar durant 30 anys a les terres del pla de Lleida, fins que el primer tripartit va retirar l'impost obligatori als pagesos amb què es finançava la xarxa de cremadors de iodur. Barrejat amb els núvols en el moment de formar-se una tempesta, aquest compost químic afavoreix la formació de gotes d'aigua, i, per tant, evita o almenys redueix les dimensions de les pedres de gel,
segons els seus defensors.

Una sola pedregada pot destrossar en un territori concret la collita d'un any i afectar no només el pagès propietari dels cultius danyats sinó també la resta de la cadena de producció i distribució: “No és només el pagès, qui perd, sinó per exemple el majorista que fa la comercialització, el qual, després de dues campanyes consecutives sense producte, perd tots els clients”, explica el president de la Diputació de Lleida i empresari agrícola de professió, Joan Reñé. Els detractors, en canvi, qüestionen la seva eficàcia i adverteixen que és un element contaminant que s'aboca inútilment sobre les àrees de cultiu. Entre els anys 1976 i 2005 es van cremar a Lleida tres tones de iodur de plata a través de 50 cremadors situats al pla de Lleida i de la Franja.

Durant aquest temps es van organitzar alguns grups contraris al iodur, i quan Antoni Siurana va arribar a la conselleria d'Agricultura del primer tripartit d'esquerres va decretar la fi de l'impost obligatori als pagesos de Lleida per pagar la xarxa de iodur.

Però el debat torna a ser sobre la taula. La Diputació de Lleida el va obrir aquest estiu, arran de diversos episodis de tempestes amb pedra a les planes agrícoles de Ponent que es van saldar amb més de 40.000 hectàrees de cultiu afectades. Aquesta tardor, en el marc de la Fira Agrícola de Sant Miquel de Lleida, s'ha fet la primera jornada de debat amb tècnics i gestors de diverses experiències amb el iodur de plata. L'havia impulsat la Diputació i tots els ponents eren favorables a la reinstauració d'aquest sistema. Tant el doctor en ciències físiques de la Universitat de Lleó José Luis Sánchez com el catedràtic de física de l'atmosfera de la Universitat de Barcelona Jeroni Lorente i el catedràtic de química de la mateixa universitat Miquel Esteban van defensar divendres l'efectivitat del iodur de plata. Segons Sánchez, aquest sistema redueix entre un 20% i un 25% el nombre de pedres que cauen a terra, i entre un 30% i un 40% la força amb què cauen.

Els ecologistes, en canvi, en tenen una opinió més negativa. El president d'Ipcena, Joan Vázquez, va intervenir en el debat des dels seients del públic per defensar que el sistema més eficaç que s'ha demostrat contra els danys de la pedra és la instal·lació de xarxes que cobreixin i protegeixin els cultius, mentre que el llançament de iodur de plata provoca que agents contaminants com la plata però també la cetona que s'utilitza en la combustió del producte s'alliberin sobre els camps i sobre els productes que després entraran en el cicle alimentari. Segons els ecologistes, les dades meteorològiques sobre pedregades, que es recullen des del 2000, demostren que durant els anys que encara s'aplicava la crema de iodur les pedregades augmentaven en nombre i intensitat igual que ho fan ara.

Ara el debat és sobre la taula. El Departament d'Agricultura l'observa amb distància, sense prendre de moment cap determini. Entre les organitzacions agràries n'hi ha que són del tot partidàries d'aquest sistema, com per exemple JARC, que assegura que cada euro invertit en iodur de plata com a eina contra la pedregada representa un estalvi de 25 euros en danys a les collites i altres compensacions. En canvi, Unió de Pagesos apel·la a la comunitat científica perquè avaluï primer l'eficàcia i els costos de l'ús d'aquest sistema.

Història
El iodur va arribar a Catalunya el 1959 amb l'empresa Chemicol, que va fer proves al Penedès i el Bages. El 1964 es van instal·lar 39 cremadors al Solsonès. Però només es va consolidar a Ponent amb el suport de l'administració. El 2005 es va retirar el suport.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cultura

L’Ajuntament de Vic introduirà clàusules lingüístiques en els contractes públics

vic
Iran

La Policia de la Moral torna a detenir dones per no portar el vel islàmic

Barcelona

Cap a la “taxa justa” de residus, a Girona

Girona

Fundesplai augmenta el nombre de participants a les seves activitats

Barcelona

Més expedicions i millores d’horaris del bus cap a Barcelona

CASTELLBISBAL
societat

El polígon petroquímic de Tarragona comptarà amb 575 sensors de risc químic

tarragona
barcelona

Colau i Asens s’embarcaran a la Flota de la Llibertat per portar ajuda a Gaza

barcelona
Unió Europea

Brussel·les requereix informació a TikTok sobre la nova aplicació

Barcelona
pensament

El funeral de Josep-Maria Terricabras serà demà al matí al Tanatori

Girona