Maridatge de vi i patrimoni

Els ensenyaments dels monjos de l'orde del Cister i dels de l'orde del Temple han passat de generació en generació, fins a l'actualitat. Els monjos van transmetre als pagesos els seus coneixements sobre la manera més profitosa de conrear la vinya. A la Conca de Barberà, la viticultura ha anat lligada a l'evolució històrica de la comarca, que, ja a finals del segle XVIII i al XIX, es va convertir en el conreu pràcticament exclusiu. La plaga de la fil·loxera va posar punt final a aquesta etapa d'esplendor. Els agricultors en van sortir reforçats per mitjà de l'agrupació en cooperatives, és a dir, en l'elaboració sindicada del vi de la qual la comarca va ser pionera a l'Estat. D'aquesta època la comarca n'ha llegat els edificis modernistes, projectats pels arquitectes Cèsar Martinell i Pere Domènech –construïts en les dues primeres dècades del segle XX–. Actualment constitueixen una part del patrimoni lligat a la viticultura.

L'aprovació de la DO Conca de Barberà, el 1985, va significar una injecció al sector, que ha continuat innovant i apostant per la millora de la qualitat. El 1997 els cellers de la comarca van fundar l'Associació d'Embotelladors de Vins i Caves i el 2008 s'inaugurava el viver de celleristes, la primera experiència a l'Estat espanyol d'aquestes característiques en el sector. El projecte té a veure amb l'objectiu d'incrementar la producció que s'embotella amb la DO Conca de Barberà.

La producció mitjana de la denominació és de 250.000 hectolitres per campanya. Una bona part dels vins són blancs i rosats, destinats a l'obtenció d'escumosos amb denominació Cava. Dels vins que s'elaboren, se n'embotellen un milió i mig d'ampolles. Des de la DO, la quantitat es considera baixa amb relació al volum total de producció i és en aquest sentit que el consell regulador aboca un esforç paral·lel en la promoció del patrimoni vinculat al vi, amb incidència directa en l'enoturisme.

Les varietats tradicionals de vi blanc són el macabeu i el parellada i, recentment, s'ha introduït el chardonnay en un cupatge amb les dues varietats anteriors. El vi rosat més característic de la DO prové del raïm negre trepat, varietat autòctona de la Conca de Barberà, i els vins negres procedeixen tradicionalment de l'ull de llebre i la garnatxa. Les varietats foranes com el cabernet sauvignon, el merlot, el pinot noir i el sirà s'han adaptat perfectament al clima i sòls de la Conca i donen molt bons resultats.