El suïcidi del tinent coronel Giorgio Morpurgo
Just en el moment que l'artilleria italiana realitzava un foc intens contra les línies republicanes, el tinent coronel Giorgio Morpurgo va creuar el pont de Serós i, en solitari, va avançar contra les trinxeres enemigues. Va ser el primer mort entre les tropes italianes que encapçalaven l'ofensiva final contra Catalunya al front del Segre. El seu cos, cosit a trets, fou trobat entre els filats espinosos que protegien les trinxeres republicanes. La mort de Morpurgo fou considerada una mort heroica i li fou concedida la medalla d'or al Valor. Les motivacions per atorgar-li la dita medalla foren les següents:
“Oficial d'estat major encarregat d'una missió especial a les primeres línies, l'assumí amb l'apassionada competència que havia prodigat en nombroses batalles precedents. Arribada l'hora suprema de la infanteria, portat pel seu esperit heroic i «embriac» per l'onada d'entusiasme que havia insuflat a les tropes, es va col·locar al davant dels més valents, i els va encoratjar amb el cant de Giovinezza. Repetidament ferit als braços, va insistir en el propòsit de superar uns filats encara intactes, fins que un darrer tret li va travessar el cor i el va fer caure sobre les mateixes posicions enemigues. Cap de Pont de Serós, 23 de desembre del 1938.”
En realitat, el que havia passat és que poques hores abans d'iniciar-se l'ofensiva, la nit del 22 de desembre, el tinent coronel Morpurgo havia estat destituït com a cap de l'estat major d'una de les divisions del CTV. Giorgio Morpurgo, militar de llarga i brillant carrera, va ser víctima de la nova política antisemita del règim feixista italià i, per ser fill de jueus, fou depurat i apartat de la destinació en què servia fins aquell moment. Aquest fet el va sumir en un estat de desesperació perquè l'exèrcit i la carrera militar eren la seva vida, de tal manera que va decidir suïcidar-se de la manera que més amunt hem explicat.
In memoriam José Luis Infiesta Pérez “Alcofar Nassaes”.
