DOP Oli del Baix Ebre i el Montsià. fruits de la terra
L'oli més antic
El Baix Ebre i el Montsià són paisatges d'oliveres des de molt antic. En aquesta zona del sud de Catalunya, la principal productora d'oli del país, hi trobem les oliveres més antigues del món, sobretot a la part del riu Sénia, on hi ha exemplars que s'apropen als mil anys
Segons els historiadors, van ser els grecs els que van portar el conreu de l'olivera a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. En aquesta part de Catalunya és on es troben les oliveres més antigues del país i del món. Arbres de branques recargolades i troncs immensos que impacten la mirada i que donen al paisatge un to verd platejat molt característic. Aquestes comarques són les principals productores de Catalunya d'oli d'oliva, amb una producció anual d'unes 45.800 tones d'oli i unes 12.100 hectàrees conreades. Però no tota aquesta producció es comercialitza a través del segell de la denominació d'origen protegida (DOP), una marca que es va aconseguir el 2003. Les característiques dels arbres, en molts casos de grans dimensions, fan que la recol·lecció de les olives en aquesta part del país siga més difícil que en altres zones, per això una part de la collita es recull del terra i no de l'arbre. Això provoca que l'oli tinga menys qualitat, fet que explica que d'una producció de 45.800 tones, només 700 siguen d'oli verge extra i 145 es comercialitzen sota alguna de les marques de la DOP: Acobem, Aureum, Iberolei, Cabra Feixet i Ilercavònia. Són olis obtinguts a partir de tres varietats d'oliva: la morruda, la sevillenca i la farga. Els experts diuen que «són olis nets, transparents, sense vels ni terbolesa», d'uns colors que van del groc verdós al daurat. També en destaquen que són olis saborosos i aromàtics de gust afruitat i lleugerament dolç. El consell regulador de la DOP fa una aposta clara per incrementar la producció d'oli protegit i les dotze cooperatives que integren la DOP (Sant Roc de Paüls, Soldebre de Tortosa, Sant Isidre del Perelló, l'Olivarera de Camarles, la del Mas de Barberans, la de Sant Gregori de Santa Bàrbara, la del Camp de Santa Bàrbara, la de la Galera, la de Godall, la de Freginals, la de la Sénia i la d'Ulldecona) organitzen anualment fires per promocionar el seu oli i les seues marques de manera conjunta. Es tracta d'unes mostres que ja formen part del paisatge quotidià del Baix Ebre i el Montsià els mesos que dura la campanya de l'oli. Durant aquests mesos, l'olor apegalosa de la sansa es pot percebre en bona part d'aquests municipis sovint envoltats de camps d'oliveres. Fins i tot algunes guies turístiques ho destaquen. Ara bé, a final dels 90 hi va haver una important reconversió agrària que va substituir moltes de les oliveres per tarongers. Va ser quan la plana que separa el Mas de Barberans de Santa Bàrbara va deixar de ser un mar de color verd platejat.
