Societat

Habitatges per destruir

Algunes infraccions urbanístiques tenen un trist final. A Sant Pere de Torelló aquest gener s'han aterrat cinc cases

Des del primer dia hem tingut clara la voluntat de solucionar la problemàtica social que se'n deriva
Les sentències de demolició s'han d'executar en els seus termes
Els tribunals haurien de ser més flexibles i creatius i aplicar el principi de proporcionalitat
Sempre ens queixem que l'administració de justícia no funciona, i quan funciona no volem que funcioni

L'endemà de Reis, el 7 de gener a mig matí, el veí del número 31 de l'avinguda Atlàntida de Sant Pere de Torelló (Osona) ultimava la seva forçada mudança de domicili. Acabava d'arreplegar quatre pertinences mentre esperava que, d'un moment a l'altre, la companyia del llum anés a tallar-li el subministrament elèctric. La seva i quatre cases unifamiliars més (números 31-39) havien de ser enderrocades abans del 31 de gener en compliment d'una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que les considerava il·legals. Sense més demora, doncs, al cap de tretze dies justos, el 20 de gener una excavadora iniciava la demolició dels habitatges posant punt final a un litigi que havia començat el 26 de març del 2001, quan l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló va concedir una llicència d'obres a Promocions Levicavi XXI SL per construir cinc cases a l'avinguda Atlàntida. El desembre d'aquell mateix any, Ramon Cubí, un veí que viu a tocar, va presentar un primer recurs contenciós.

De res va servir que l'Ajuntament de seguida decidís suspendre les obres –“en aquest poble fins llavors mai se n'havien suspès”, recorda l'alcalde, Jordi Fàbrega–, que el 2002 un dictamen de la Generalitat de Catalunya considerés que no hi havia indicis que s'hagués infringit el planejament vigent, que el 2006 l'Ajuntament proposés enderrocar una de les cinc cases –tenint en compte una sentència del TSJC del 2005 que en ratificava una d'anterior confirmant que en aquell solar de 435 m² s'hi podien construir només quatre cases, i no cinc–, que el nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), en vigor des del 2008, intentés legalitzar els cinc habitatges i l'Ajuntament concedís una nova llicència d'obres –decisió inicialment acceptada pel jutjat, el qual va canviar l'execució de la sentència per una indemnització al demandant–. Res. Al final, les cinc cases, venudes el 2003 (any que el jutjat va determinar-ne per primera vegada el seu enderroc), han anat a terra i ara només queda un terreny buit, propietat de l'Ajuntament.

Durant aquestes últimes setmanes, Fàbrega, que fins i tot va arribar a posar a disposició el seu càrrec “si això servia perquè la situació es tranquil·litzés i es busqués una altra solució a l'enderroc”, ha estat negociant amb els veïns afectats una indemnització pel valor patrimonial que han perdut. “Des del primer dia hem tingut clara la voluntat de solucionar la problemàtica social que se'n deriva, que és el més fumut. Quan arribes a aquest punt, l'enderroc és el de menys”, comentava l'alcalde fa uns dies. Segons ell, durant dos anys l'Ajuntament ha estat buscant la manera de finançar aquestes indemnitzacions (el valor total de les quals no ha explicitat), repercutint-ho en les companyies d'assegurances i en altres administracions implicades: de la Diputació de Barcelona ja s'han aconseguit uns ajuts i també s'està negociant amb la Generalitat, la qual havia avalat la llicència donada. Per tant, “el poble de Sant Pere segurament no haurà de posar ni un euro per cobrir aquesta indemnització”, diu Fàbrega.

Per la seva banda, Lluís Pons, advocat del veí demandant, recorda que el seu client va fer “tot el possible perquè no s'arribessin a construir aquells habitatges, fins i tot al seu balcó va penjar un rètol dient que havien posat un plet; per tant, hi havia mitjans per conèixer que hi havia aquella situació litigiosa”. Pons deixa clar que no s'ha comès un delicte sinó una infracció d'una normativa de dret públic però que les sentències s'han de complir i que tots som iguals davant la llei. “Sempre ens queixem que l'administració de justícia no funciona, i quan funciona no volem que funcioni”, conclou l'advocat.

restablir la legalitat

Pere González-Nebreda, arquitecte especialista en peritatges i recentment nomenat president de la Unió d'Arquitectes Pèrits Forenses d'Espanya (UAPFE), reconeix que, en termes generals, en aquests casos “lamentablement, la justícia intervé amb molta eficàcia però amb molta lentitud”. Des del seu punt de vista, “una demolició per infracció urbanística hauria de ser un cas extrem; els tribunals haurien de ser més flexibles i creatius i aplicar el principi de proporcionalitat, de manera que s'enderroqués només el necessari i no es fes més mal del que toca”. Tot i que González-Nebreda creu que en el cas de Sant Pere de Torelló hi ha una gran desproporció entre la infracció i la sanció, opina que en aquestes situacions el que influeix en l'ànim dels tribunals és que sigui una sentència exemplificant per a la societat. Amb tot, el president de la UAPFE considera que el fet que les lleis urbanístiques actuals siguin tan complexes, contradictòries i interpretatives, subjectes a contínues modificacions i emparades pel silenci administratiu negatiu, no ajuda a evitar possibles infraccions urbanístiques. Unes infraccions que, amb la crisi, han davallat notablement: pel mateix descens de l'activitat immobiliària i perquè ara les plusvàlues obtingudes no tenen res a veure amb les que es generaven entre el 2004 i el 2007, sobretot.

“En aquests casos tant la llei com el jutge que l'aplica el que volen és que es mantingui el principi de legalitat per sobre de tot, sense tenir en compte la bona fe de l'adquirent. En canvi, el particular que ha comprat un immoble subjecte a una sentència que n'ordena la demolició, el que diu és que s'ha incomplert la seguretat jurídica que, en principi, resulta del registre de la propietat”, explica Josep Santdiumenge, professor de dret civil a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Segons ell, “des del punt de vista del contenciós administratiu, les sentències de demolició s'han d'executar en els seus termes, no permeten que hi hagi una execució alternativa o substitutòria. Quan hi ha vulneració del planejament urbanístic, l'interès general a protegir és aquell ordenament urbanístic que estableix un mateix règim jurídic per a qualsevol propietari, de manera que si un té la temptació de passar-se no vegi salvaguardada la seva posició pagant una quantitat de diners”.

Santdiumenge recomana precaució als adquirents d'un habitatge i recorda que qualsevol construcció s'ha de subjectar al planejament urbanístic vigent en el moment de demanar la llicència d'obres. Si un ajuntament dóna una llicència incorrecta, aquest no només ha de respondre des d'un punt de vista administratiu sinó que fins i tot hi pot haver responsabilitats penals de l'alcalde, la comissió de govern i els tècnics municipals. Més informació i altres casos a la revista Presència

Vuit famílies de Manresa afectades

Sense fixar una data concreta, una sentència del TSJC obliga l'Ajuntament de Manresa a enderrocar, tan aviat com sigui possible, l'edifici del número 1 de la plaça Bages, on viuen vuit famílies. Igual que en el cas de Sant Pere de Torelló, tot va començar fa més de deu anys arran de la denúncia interposada per un veí que va considerar que la llicència municipal d'obres no era correcta i que el bloc de pisos no complia el POUM. Tot i que l'Ajuntament també va fer una oferta econòmica al demandant per mirar d'evitar l'enderroc i ha interposat diversos recursos, tots ells desestimats, la resolució del jutge és clara. El consistori haurà de buscar una solució per reubicar cada una d'aquestes vuit famílies, les quals fa anys que viuen amb una gran incertesa i neguit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia