Societat

El Camp de la Bóta, destí dels afusellats

Algunes de les execucions sumaríssimes que va fer el nou ordre que s'imposava a Espanya van tenir lloc a la mateixa població on es detenien els republicans. Sobretot durant els primers anys de l'inici de l'ocupació del Principat, i quan encara les tropes feixistes no havien pres tot el territori, alguns afusellaments eren autèntics assassinats que es feien sense cap mena de garantia processal. Posteriorment, ja acabada la guerra a Catalunya, el règim intentarà donar una patina de legitimitat jurídica als consells de guerra exprés que porten a la mort milers de persones.

Un dels escenaris banyats amb la sang d'aquests innocents és el tristament famós Camp de la Bóta, també conegut com a Parapet, que es trobava i es troba en el límit entre el terme municipal de Sant Adrià de Besòs i el barceloní districte de Sant Martí. Durant la Guerra, i sobretot en els anys següents, s'hi van arribar a executar fins a 1.704 persones.

Presidia aquest espai un castellet, que les tropes franquistes van utilitzar fins al 1952 en part com a presó, on passaven les darreres hores els presoners de guerra que tenien com a destí l'escamot d'afusellament.

Fins a Sant Adrià eren portades persones de pràcticament tota Catalunya. Hi van perdre la vida veïns de Taradell, de Manresa, d'Oliana, de Mollet del Vallès, de Santa Coloma de Gramenet, d'Avinyó i de Cardona, per citar el nom d'algunes poblacions.

L'advocat i diputat Eduardo Barriobero va ser la primera persona afusellada al Camp de la Bóta a mans dels franquistes. Era el 14 de febrer de 1939, només feia dinou dies que les tropes revoltades havien pres Barcelona.

Entre els testimonis que ha recollit l'historiador Francesc Abad hi ha casos prou il·lustratius de la repressió exercida pels franquistes, com el de Numen Mestre, un jove milicià republicà que es va allistar amb 16 anys al bàndol que va acabar perdent la guerra. Malgrat que va passar la frontera amb els soldats que es retiraven, el seu destí estava traçat. Va estar en diversos camps de concentració francesos, dels quals va poder sortir a l'inici de la II Guerra Mundial. El 1946 va tornar a Barcelona. Al cap d'uns mesos el van detenir i el va sotmetre a un consell de guerra sumaríssim. El van afusellar el 18 de febrer de 1949. Deu anys abans, el 21 de juny de 1939 va morir al Camp de la Bóta Jaume Riera. El motiu, la seva filiació catalanista. Ells, com la resta d'afusellats, s'encaraven amb la mort puntualment a les set del matí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona
GIRONA

Càritas troba feina a un 20% dels atesos en el seu programa d’inserció laboral

GIRONA
societat

Menys supermercats i més usos culturals al nou Pla de Ciutat Vella

barcelona
Societat

Els pisos de l’illa del carrer Canigó s’hauran de reforçar

Badalona
religió

Montserrat vol que el seu ‘Mil·lenari’ sigui obert a tota la societat

Montserrat
societat

Nou projecte d'habitatge amb serveis per gent gran i accés per als joves

Manresa
Campdevànol

Punt d’autoreparació de bicicletes a la font del Tòtil

Campdevànol