Els sindicats ferroviaris nord-catalans denuncien que el futur del Tren Groc està en perill si no s'hi inverteix

En els últims 10 anys, el Tren Groc, que uneix el Conflent i la Cerdanya, a la Catalunya del Nord, ha perdut 250.000 usuaris, una tendència, alerten els sindicats nord-catalans, que no es frenarà si no es fa una inversió de 125 milions d'euros en els pròxims anys. De fet, segons Julien Berthelemy, secretari general de la CGT, la línia que uneix les estacions de Font Romeu i la Tor de Querol podria tancar en breu “per problemes de degradació de la línia i de seguretat”. La realitat, afegeix, és que les administracions i l'operador ferroviari “han abandonat el servei” i que ni el preu -40 euros l'anada i tornada-, les freqüències de pas, ni les connexions “el fan útil a la ciutadania”.

Passen pocs minuts de les nou del matí a l'estació de Vilafranca de Conflent. És dimecres i un comboi del Tren Groc, l'emblemàtic ferrocarril que uneix els altiplans nord-catalans des de fa més de 100 anys, es prepara per sortir a dos quarts de deu en punt en direcció a la Tor de Querol, l'estació final de la línia, ja a la Cerdanya. L'únic passatger que puja al tren, un turista italià, trigarà més de tres hores en recórrer els poc més de 60 quilòmetres que separen les dues estacions i pagarà pel trajecte 40 euros, el doble que en qualsevol altre trajecte similar en tren a França.

Segons el secretari general del sindicat CGT, Julien Berthelemy, que el tren vagi amb un sol ocupant en un dia feiner no es un fet aïllat perquè fa temps, lamenta, que el Tren Groc no “respon a les necessitats dels usuaris”. La manca d'inversions en els últims 30 anys han degradat la línia, les vies i les estacions fins el punt que en només 10 anys la durada del trajecte s'ha incrementat en una hora per la necessitat de reduir la velocitat per seguretat. A més, afegeix, ni els horaris, ni les freqüències dels combois, ni el preu del trajecte ajuden a fer créixer la demanda. De fet, en els últims 10 o 15 anys, el Tren Groc ha passat de 400.000 passatgers anuals als prop de 150.000 actuals.

Pels sindicats nord-catalans, que ja fa temps que denuncien la situació, la solució passa per invertir el necessari per modernitzar la línia i per fer una gestió “racional” del servei. Pel que fa a les inversions, Berthelemy apunta que amb una injecció de 20 milions d'euros es podria assegurar la continuïtat del servei entre les estacions de Font Romeu i la Tor de Querol, la més abandonada i que podria tancar al llarg del 2015 per culpa de la degradació de la línia i la manca de seguretat. A més llarg termini, la inversió s'hauria d'enfilar fins els 125 milions d'euros per modernitzar tota la línia i fer-la competitiva.

En aquest sentit, el secretari general de la CGT assegura que la demanda existeix i que només cal “voluntat política” per fer del Tren Groc el que hauria de ser, un mitjà de transport indispensable per unir un territori d'orografia difícil i no només un atractiu turístic més de la Catalunya del Nord. “Amb les carreteres tallades per les fortes pluges de finals del mes de novembre, es va fer palesa la importància del Tren Groc”, assegura Berthelemy.

Mentre no es facin el gruix d'inversions necessàries, els sindicats reclamen, com a mínim, que tant el govern regional com l'SNCF, introdueixin una tarifa reduïda pels usuaris de la regió i que si no s'amplien les freqüències, com a mínim s'adaptin els horaris a les necessitats dels usuaris en forma de millors connexions amb altres línies de ferrocarril. En aquest sentit, Berthelemy assenyala que amb una mica de planificació, un usuari del Tren Groc podria sortir a primera hora del matí i arribar a París als volts del migdia i no ben entrada la tarda com passa ara.

Amb el futur del Tren Groc més en entredit que mai, els sindicats estan decidits a seguir pressionant les institucions i l'operador ferroviari per trobar una solució. Així, ja fa uns mesos que es va posar en marxa una recollida de signatures a la xarxa que ja suma més de 70.000 adhesions i s'han fet diverses manifestacions a Perpinyà i Montpeller per posar la problemàtica “sobre la taula dels polítics”.