Consideracions sobre la justícia

El poder judicial és motiu de preocupació. L'estat democràtic es deu sustentar en l'equilibri dels poders, legislatiu, executiu i judicial, això diuen els manuals, però a hores d' ara sabem que també hi ha altre poder. Es tracta de l'econòmic nascut de l'acumulació de riquesa i privilegis, així, la gent que no pot pagar advocats o experts quan s'enfronten als tribunals, no estan en condicions de pagar cuantioses fiances, en tant que altres sí. Això és una altra mostra de desigualtat.

La llei que regula tot allò que afecta al funcionament del poder judicial, a la exposició de motius, —que és una mena de declaració d'intencions o objectius— destaca que els òrgans judicials estan caracteritzats per la seua independència, sometent a tots els poders a l'imperi de la llei, controlant el funcionament de l' administració i tutelant als ciutadans en l'exercici dels seus drets. Tot dins de la teoria política com podeu observar.

La preocupació ciutadana naix de la percepció de la realitat, la qual ens mostra com, per diverses raons o causes, al funcionament de la justícia hi ha importants mancances. Ja he assenyalat el vessant sobre la diferent situació dels ciutadans en funció del poder econòmic, a la qual afegiria altres elements més.

Un dels punts que evidencien les disfuncions de la justícia és l'allargament dels procediments. Les causes es dilaten, amb les normes a la ma es creen dilacions o ajornaments —els casos de Fabra o Blasco hi són una mostra—. El mateix text legal que he citat, datat el 1985, assenyala: “muy graves perjuicios se producen en la seguridad juídica, en el derecho a un juicio sin dilaciones, cuando los Juzgados y Tribunales se encuentran vacantes durante prolongados lapsos de tiempo...”.

Hem vist com alguns jutges incomodes, son apartats o traslladats, no sols pense amb Garzón , sinó en altres casos no tan sonats, i és que l'òrgan màxim del poder judicial és el problema. La seua composició surt d'un sistema on acaba predominant el conservadorisme, i el manteniment del sistema dominant. Que alguns dels seus membres siguen proposats pel legislatiu no el trobe dolent, això facilitaria el seu control, ara bé, actualment tot es resol amb un pacte entre PP i PSOE.

Escoltem que les malalties de la justícia es resoldrien amb més jutges i recursos. En una part sí, ara be, les lleis que regulen els processos tenen un marcat caràcter classista, com es veu amb el tracte que es dóna a la persecució dels delictes dels poderosos. Hi ha tanmateix, una estructura basada en l' estat centralista, a la cúspide de la qual esta el Tribunal Suprem, doncs, la modernització no es pot reduir a més ordinadors, cal una reforma a fons. Com comprovem, estem davant d'altre gran tema pendent.