Adopcions recentralitzades
El PP aplica el corró de la majoria absoluta al Congrés per recuperar les atribucions que la Generalitat tenia des del 1996
CiU anuncia una batalla al Constitucional per tombar la llei d'infància del ministre Alonso, que ara anirà al Senat
El marc competencial en l'adopció d'infants que es va plasmar el 1996 i que fins i tot havia sobreviscut a la majoria absoluta del popular José María Aznar va ser dinamitat ahir pel PP de la majoria absoluta de Mariano Rajoy en l'últim tram de la legislatura. Emparat en la llei d'acció exterior, el PP va aprovar en solitari la llei de protecció a la infància que recentralitza el procés d'adopcions i buida el rol de la Generalitat. CiU anuncia una batalla al Constitucional per tombar la llei, que ara viatja al Senat.
La llei de protecció a la infància, un projecte que va iniciar la dimitida Ana Mato i que ha heretat el seu successor a Sanitat, el ministre Alfonso Alonso, no va tenir ni un sol vot a favor de l'oposició en el seu pas pel Congrés. En la defensa de la llei, la diputada del PP Macarena Montesinos va lloar tant l'“ambiciosa reforma” com el fet de ser “respectuosa” amb totes les comunitats, supòsit avalat pel Consell d'Estat –presidit per l'extresorer del PP i padrí polític de Rajoy, José Manuel Romay Beccaría– i pel CGPJ. “No és cert que tant autoritzar les adopcions al país d'origen com acreditar les adopcions sigui una invasió de les competències; ens basem en l'article 149 de la Constitució, que així ho possibilita”, va esgrimir la popular Macarena Montesinos.
L'arquitectura legal que buida de facto les atribucions de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) –reconegut pel Conveni de la Haia com a autoritat central en les adopcions internacionals i al marge de l'Estat– és la controvertida llei d'acció exterior, un projecte que el ministeri d'Afers Estrangers va confeccionar per posar setge a l'obertura de les ambaixades catalanes i que, de retruc, ara serveix a l'Estat per recuperar competències del govern de fa dinou anys. “Amb les adopcions estan tirant a terra una veritable estructura d'estat que havia desenvolupat Catalunya. No podem acceptar la liquidació del model català”, va reprotxar el diputat de CiU, Carles Campuzano.
Controvèrsia als jutjats
Segons Campuzano, el canvi de normativa de la infància serà una font de “controvèrsia als jutjats” i “d'inseguretat entre els ciutadans”. “Acabaran al TC i si el TC es reafirma en les seves sentències més autonomistes resoldrà que Catalunya té dret a desenvolupar aquestes polítiques en col·laboració amb l'Estat com fins ara i es reconeixeran les seves competències”, avisava el diputat de CiU. “El PP està segrestat per una concepció ideològica que confon igualtat amb uniformitat i s'emparen en la concepció més retrògrada de la llei d'acció exterior”, recalcava.
Després de recalar ara al Senat, el projecte de llei retornarà al Congrés al mes de juliol per a la seva aprovació definitiva abans de la dissolució de les corts espanyoles. Malgrat que l'oposició denuncia en bloc que l'eix del projecte del PP i del tàndem ministerial Mato-Alonso resta inalterat, els populars sí que han accedit a acceptar esmenes de l'oposició, com ara la que fixa la creació d'un registre de delinqüents sexuals que permeti el seguiment i control dels condemnats per delictes contra la llibertat sexual, el tràfic de persones i l'explotació de menors.
Esmenat
Una altra novetat és que la pobresa dels pares i la discapacitat dels menors no podran ser ara causes per declarar la desempara del menor. Els diferents grups polítics al Congrés hi van presentar prop de dues-centes esmenes.
En l'ordre de mesures econòmiques, el projecte de llei ha incorporat al seu pas pel Congrés una sèrie de bonificacions per a qui contracti una víctima del tràfic d'éssers humans –de 1.500 euros a l'any si és un contracte indefinit i de 600 euros anuals si és temporal– i ampliar a noranta dies el termini de reflexió d'una víctima del tràfic de persones per decidir si col·labora amb la justícia.
La llei del Ministeri de Sanitat i Afers Socials ve a substituir una dotzena de lleis vigents i a agilitar els processos d'adopció o reconèixer els menors com a víctimes de violència de gènere, però l'oposició hi troba a faltar un pressupost que acompanyi les mesures, un reforçament de les famílies d'acollida i més atenció a la pobresa infantil, que, tal com va citar Campuzano recollint les dades de l'INE, afecta ja un 35% dels menors de 16 anys. “La pobresa infantil és el principal desafiament que tenim”, va voler conscienciar la socialista María Luisa Carcedo.