Justícia coixa contra el masclisme
Els jutjats de violència contra la dona no són prou efectius, deu anys després de la seva creació, segons un estudi
Aposten per la formació especialitzada als operadors jurídics
Volen que es doni informació de qualitat a les víctimes
La majoria de víctimes de violència masclista no tornarien a interposar una denúncia als jutjats especialitzats de l'Estat espanyol pels diversos problemes amb què han topat. I és que, “malgrat que han passat deu anys des de la creació d'aquests jutjats, encara no s'han disposat els mitjans necessaris perquè la lluita contra la violència masclista sigui efectiva almenys en la persecució dels seus efectes”. Així ho afirmen tres investigadores en l'estudi Detecció de problemes en l'atenció a dones víctimes de violència de gènere durant el procés judicial a Catalunya , editat pel Centre d'Estudis Jurídics del Departament de Justícia.
Les autores fan una diagnosi del sistema policial i judicial des de la percepció de les dones que han estat víctimes de violència, no en termes processals, sinó pel que fa al tractament rebut. “Continuen existint estereotips i mites sobre la violència. Tots els operadors jurídics tenen algun grau de responsabilitat en la generació de la revictimització, com ara la simple formulació d'una pregunta”, manifesten Mercè Claramunt, Soledad Monserrat i Maria del Lujan Piatti.
Les autores confirmen aquesta realitat després d'analitzar la normativa vigent i de fer entrevistes a víctimes, a entitats que treballen amb les dones, a una quarantena de jutges i jutgesses especialitzats de Catalunya –com ara els de Reus, Barcelona i Lleida–, a agents de l'oficina judicial i a lletrats.
Advoquen per la necessitat d'aplicar dos grans canvis: fer formació especialitzada als operadors jurídics i donar informació de qualitat a les víctimes. Quant a la formació als jutges, fiscals i lletrats, no es refereixen a la formació juridicotècnica, sinó a la sensibilització. És a dir, a la comprensió de la violència masclista, els seus cicles –com ara l'anomenada “lluna de mel”– i els efectes d'acordar mesures com ara fixar punts de trobada per als fills. Per les investigadores, és “paradoxal” que la majoria dels jutges i fiscals consultats no vegin necessària la seva formació, malgrat que el Consell General del Poder Judicial i les Nacions Unides ho aconsellen. Els cursos actuals són voluntaris.
“La falta de formació especialitzada comporta greus problemes en l'aplicació de la llei integral”, asseguren. També –hi afegeixen– provoca que es mantinguin prejudicis i estereotips com ara afirmar que la “veritable víctima és aquella que té por i no denuncia” i creure que la violència masclista és pròpia d'altres cultures, sobretot la llatinoamericana i la magribina, quan les estadístiques revelen que hi ha més agressors espanyols.
Sense valoració del risc
Un fet que ha sobtat les autores és que Catalunya és dels pocs territoris on els jutges no demanen mai una valoració del risc als Mossos en les denúncies de violència masclista per calibrar millor si han d'aplicar una mesura cautelar com una ordre d'allunyament.
“Les víctimes tenen un bon concepte de la policia i de les oficines d'atenció a la víctima dels Mossos, que els fan seguiment i les truquen [...]. No tenen aquesta impressió quan van al jutjat”, mantenen. Al jutjat, les víctimes es troben amb la dificultat probatòria del que afirmen i amb el fet que jutges i fiscals només s'interessen per l'última agressió i no pas per anys de maltractament habitual. “I s'exigeix més rigor a les dones que denuncien violència de gènere que a algú que denuncia altres delictes.” De vegades la víctima declara i no hi ha ni el jutge ni el fiscal.
El segon canvi és la millora de la informació que s'ofereix a les dones sobre el que implica la seva denúncia i els recursos que tenen, així com la dignificació dels espais reservats als jutjats. Els jutges creuen que ja han estat informades pels seus advocats i a vegades les víctimes rebutgen mesures perquè no les poden valorar bé. Les autores clamen perquè hi hagi més implicació de les institucions per tal que el sistema judicial no continuï dissuadint les dones de denunciar.
LES FRASES
Falta d'intèrprets qualificats
La falta d'intèrprets qualificats genera deficiències en l'atenció a víctimes estrangeres de violència de gènere. Així es constata en el projecte europeu Speak out for support (SOS-VICS), dut a terme per nou universitats espanyoles, entre les quals hi ha
la Universitats Autònoma de Barcelona (UAB) i la Univer-sitat de Vic (UVic-UCC).
Les investigadores Marta Arumí, Xus Ugarte i Mireia Vargas-Urpí recorden que “el dret a la comunicació està recollit per llei i que cal garantir-lo en tots els serveis públics, com ara en l'assistencial, i no només en el judicial i el policial”. A més, insten les administracions a crear una formació específica per a intèrprets, ja que ara només es requereix el batxillerat, i que sigui requisit obligatori per exercir en serveis públics com ara jutjats i centres sanitaris.
Agents i víctimes:
En el projecte s'han realitzat prop de 600 entrevistes a agents dels serveis públics, dels quals un 73% afirmen que han recorregut a un intèrpret en alguna ocasió, però un terç declaren que no tenen cap protocol establert sobre com cal fer-ho. Una dada que “alarma” les investigadores és que un 36% de les víctimes han de recórrer a alguna persona del seu entorn, fet que dificulta una declaració sincera i fluida. Pel que fa als idiomes de les víctimes, els més freqüents són l'àrab i el romanès, seguit del portuguès. Algunes víctimes van assegurar que havien tingut malentesos o que fins i tot havien rebut pressions d'intèrprets no professionals perquè signessin papers o aquests intèrprets havien alertat l'agressor
de la seva declaració.
Materials en el web:
Detectades les mancances, han elaborat un manual de formació per a intèrprets i fullets informatius per a víctimes i per a operadors jurídics i policials en
el web de SOS-VICS .
