Societat

Nova alerta pel “retrocés” en l'ús habitual del català

L'informe sobre la situació de la llengua demana una política lingüística que millori la utilització social efectiva

Casals diu que la llengua ha de ser atractiva perquè és un element de cohesió

L'últim informe sobre la llengua, basat en enquestes realitzades l'any 2014, ha tornat a incidir en la necessitat d'impulsar polítiques lingüístiques que millorin l'ús social del català. Una de les dades que més preocupa als autors de l'estudi –la Xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua– és que en els últims anys s'ha produït una reducció del nombre de persones que tenen el català com a primera llengua i que hi ha una dificultat per atreure nous parlants. Segons les dades recollides a l'informe, hi ha un decalatge de 14,4 punts entre els percentatges atribuïts a la llengua habitual catalana (36,3%) i castellana (50,7%), que tenen a veure directament amb la llengua d'identificació. Davant aquesta realitat, el director de la xarxa Cruscat, Miquel Àngel Pradilla, va expressar la seva preocupació per les dificultats per implicar els immigrants i va insistir en la necessitat de potenciar les polítiques lingüístiques, ja que “si volem fer una llengua de cohesió social s'haurien de destinar més esforços a ampliar el seu ús social amb nous coneixedors”.

En aquest mateix sentit, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va manifestar que el repte perquè “l'ús social de la llengua estigui normalitzat és aconseguir que el català sigui atractiu per a la immigració”.

Mireia Plana, de la Plataforma per la Llengua, va insistir que el que cal és “pressionar les administracions per ajudar a canviar el marc legal i que aquest sigui menys hostil pel català”.

El retrocés en l'ús social de la llengua no vol dir que baixi el seu coneixement. Al contrari. Segons l'informe, d'una població de 13,5 milions d'habitants, un 90,8% diu que entén la llengua, un 64,3% declara que la sap parlar, un 70,5% manifesta que la sap llegir i un 46,5% afirma que la sap escriure. Això vol dir, segons Pradilla, que el conjunt de competències ha augmentat tant en termes relatius com en xifres absolutes.

Pel que fa al consum mediàtic i de productes culturals, l'oferta i el consum ha augmentat a Catalunya i Andorra, mentre que a la resta dels territoris catalans és molt baixa o merament testimonial.

A Catalunya, per exemple, els exemplars en català difosos han arribat al 32,2%, dos punts per sobre del 2013. La ràdio ha passat del 59,3% al 66% d'audiència i la televisió en català ha experimentat un lleuger descens.

Pel que fa al cinema en català, l'informe ressalta el sobtat retrocés d'espectadors, que ha passat d'un 4,4% el 2012 a un 3% el 2013.

LA FRASE

Perquè l'ús social del català estigui normalitzat cal que sigui atractiu pels nouvinguts
Muriel Casals
presidenta d'òmniu cultural

LA XIFRA

90,8
per cent
dels habitants diuen que entenen el català, un 64,3% que el saben parlar i un 70,5% que el llegeixen.

Classes en castellà “quan no toca”

L'informe sobre la situació del català presentat ahir, que arriba a la seva vuitena edició, va posar també de manifest com el degoteig constant de sentències i resolucions desfavorables a la llengua ha afectat especialment a l'àmbit de l'ensenyament. El director de la Xarxa Cruscat, Miquel Àngel Pradilla, va lamentar que “una legislació en contra acabi tenint influència en els usos de la llengua”, però va advertir que hi ha molts altres factors que també hi intervenen. A l'escola catalana, segons Pradilla, el castellà “és molt més important del que es pot arribar a pensar”. Pradilla va denunciar que en molts centres educatius es fan classes en castellà contravenint la llei. “Estem parlant, ras i curt, de professors que fan classes en castellà quan no toca”, va subratllar.

Pel que fa als canvis polítics que s'han produït a les Illes Balears i al País Valencià, Pradilla va mostrar la seva confiança que serveixin per millorar la situació de la llengua a curt termini. “En tots els casos, la llengua funciona com a arriet”, va declarar el director de la Xarxa Cruscat i també un dels autors de l'informe.

El mateix informe destaca que els canvis que s'han produït han modificat sensiblement el context sociopolític del gros del territori i que això fa preveure una millora en el tracte del català, especialment al País Valencià i a les Balears. Aquesta nova realitat fa preveure que, almenys en aquestes comunitats on la llengua ha estat especialment maltractada pels governs populars, s'iniciï “un lent camí cap a la normalització”, en paraules de Miquel Àngel Pradilla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona

Catalunya, més laica que mai

Barcelona
comerç

Torna la fira artesana Fet al Born

Barcelona

Els Manaies entreguen el penó a Joan Alenyà que ja el custodia

GIRONA
SOCIETAT

L’electricitat, el gas i aigua, els serveis amb més reclamacions al Vallès Oriental

GRANOLLERS
estats units

El vaixell que va fer caure el pont té 56 contenidors amb materials perillosos

barcelona