Catorze farmàcies es neguen a vendre la píndola postcoital
Catalunya va obrir un procés d'objecció de consciència l'any 2009, que ara avala el Tribunal Constitucional en donar la raó a un farmacèutic de Sevilla
No es preveu un increment d'objectors
Actualment, catorze farmàcies de les 3.200 que hi ha a Catalunya i disset farmacèutics fan ús del seu dret d'objecció de consciència per no vendre la píndola postcoital sense recepta, que va establir-se l'agost del 2009. El govern català i els col·legis farmacèutics van signar llavors aquesta possibilitat, ara avalada pel Tribunal Constitucional (TC), que ha donat la raó a un farmacèutic de Sevilla que s'hi va negar i la junta d'Andalusia el va sancionar amb una multa de 3.300 euros.
El cas de Sevilla es remunta a l'any 2008 i el farmacèutic va al·legar que no podia dispensar la píndola postcoital per “les seves conviccions ètiques sobre el dret a la vida”. Per això ni tan sols disposava del “mínim d'existències” que li imposava la normativa del sector. En la sentència, coneguda abans-d'ahir, el tribunal manifesta que els farmacèutics poden al·legar el dret a l'objecció de consciència, tal com fan els metges, en existir “un dubte raonable” sobre “els efectes” del medicament en una dona embarassada. Els magistrats hi afegeixen que aquest producte es podia adquirir en altres farmàcies properes, ja que el local sancionat és al centre de Sevilla. Per aquest motiu, mantenen que l'actuació del professional “no va vulnerar el dret de la dona a accedir als medicaments anticonceptius autoritzats per l'ordenament jurídic”.
Aquest dret ja va ser reconegut a Catalunya en un protocol signat el 2009 entre el col·lectiu i la Generalitat. En concret, es fixa que el farmacèutic es pot negar a subministrar la pastilla al·legant problemes de consciència. L'exercici d'aquest dret, però, no l'eximeix de donar informació a la dona per tal que “no se senti rebutjada”. Té l'obligació d'informar-la d'on pot adquirir la píndola. Els farmacèutics objectors han de comunicar la seva actitud, que queda registrada.
En aquest sentit, el president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac), Antoni Torres, va afirmar ahir que no creu que la sentència provoqui ara un efecte crida entre les farmàcies ja que la píndola s'ofereix sense recepta des de fa sis anys. La venda de la pastilla va caure un 50% (unes 56.000) en les farmàcies catalanes del 2010 al 2013, segons Salut, no pas als centres de salut públics, on és gratuïta.
LA DATA
Un deute acumulat de 220 euros
Les farmàcies catalanes no han cobrat encara pels medicaments dispensats durant els mesos d'abril i maig. Dilluns exhauria el termini perquè la Generalitat pagués els 112 milions d'euros corresponents a les factures del maig. El govern ja havia anunciat que segurament no podria fer front al deute per problemes de tresoreria, i així va ser. I plou sobre mullat, perquè al mes de juny les farmàcies no van cobrar el deute per les factures de l'abril, 112 milions d'euros més. Front a aquest nou impagament, el Col·legi de Farmacèutics va fer públic un comunicat en què denuncia que el deute acumulat és de 224,7 euros i reclama a la Generalitat que posi fi a “aquests endarreriments” i que “el pagament dels medicaments sigui una prioritat de la mateixa manera que ho és per als pacients”.
Les farmàcies catalanes i les del País Valencià són les úniques que continuen patint retards en el pagament de les factures dels medicaments. Però mentre que en el cas de les valencianes la demora és d'un mes, les catalanes ja acumulen tres mesos.
Després de mesos de mobilitzacions i d'haver arribat a finals del 2003 a un retard en el pagament de fins a quatre mesos, la Generalitat es va comprometre el juliol de l'any passat a pagar a 25 dies. El setembre del mateix any va trencar el compromís i va tornar a pagar amb 55 dies de retard. Aquest any ha anat pagant cada dos o tres mesos, com passava abans del compromís incomplert.