Universitat en llista d'espera
El Tecnocampus superarà aquest curs els 3.000 universitaris amb un 8% més d'inscrits
La demanda es dispara i set titulacions requereixen nota de tall per entrar
L'oferta universitària del Tecnocampus no para de créixer, igual com el nombre d'alumnes que s'hi inscriuen. Els estudiants assignats per aquest curs al centre de Mataró han estat 838, cosa que representa un 8% més respecte al curs anterior. Són unes xifres que encara poden augmentar els propers mesos en el procés de reassignacions i la convocatòria de les places de setembre, però que evidencien que, amb cinc anys de vida, el Tecnocampus s'ha fet gran i aquest curs superarà la xifra dels 3.000 alumnes. “Només fa cinc anys érem 1.100 estudiants i n'entraven 350. S'ha triplicat el nombre d'alumnes i creixem entre el 10% i el 20%” diu satisfet el president i regidor de Promoció Econòmica de Mataró, Miquel Rey.
L'augment de la demanda dels darrers anys ha obligat a demanar nota de tall d'accés als estudis més sol·licitats. Aquest curs fins a set titulacions requereixen una nota mínima d'accés, quan l'any passat eren quatre. “És un cercle virtuós que et porta els bons alumnes i et permet tenir uns bons informes que et donen prestigi, i això demostra la qualitat dels estudis”, assegura Rey.
Des del setembre passat les tres escoles superiors del Tecnocampus, la Politècnica, Ciències Social i d'Empresa, i Ciències de la Salut, estan adherides a la Universitat Pompeu Fabra. Entre les titulacions més demanades hi ha el grau d'Infermeria, que ja fa anys que requereix una nota mínima d'accés, que aquest curs és de 7,5. La titulació és la que registra més bona inserció laboral, ja que un 40% dels estudiants troben feina en acabar els estudis. Els graduats s'acaben al juny, per entrar als torns de vacances dels hospitals.
L'esport és el primer
Tot i així, ha augmentat la preferència per estudiar Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (Cafe), i ara encapçala el rànquing de les notes de tall amb un 7,8. La bona acollida d'aquesta titulació, que s'ofereix des del 2012 a Mataró, també s'explica perquè són estudis semipresencials en què l'alumnat pot continuar treballant tot i anar a la Universitat. A diferència d'altres centres on s'imparteixen estudis de Cafe, al Tecnocampus s'hi fa l'especialització nàutica. Altres estudis que requereixen nota de tall per la forta demanda són les dobles titulacions tant en Administració d'Empresa, Màrqueting i Comunitat digitals (7,5) com la de Fisioteràpia i Ciències de l'Esport (7,4). Aquesta última s'estrena aquest curs i permetrà que els estudiants facin un any més de formació i obtinguin les dues titulacions a la vegada.
En llista d'espera
Dels 838 alumnes assignats aquest curs, 534 havien triat el Tecnocampus com a primera opció en la preinscripció. Les notes de tall, però, a l'espera del procés de reassignació, deixen fora provisionalment 164 estudiants que no han pogut entrar als estudis que volien per la nota de tall. Entre aquests, n'hi ha 65 que per ara no tenen lloc per cursar Ciències de l'Esport i 43 d'Infermeria.
Entre els alumnes que rep el Tecnocampus, un 40% són alumnes de municipis de la comarca. Aquesta proporció, segons explica Miquel Rey, ha disminuït, ja que en el seu inici, el 2010, el centre tenia un 60% dels alumnes de Mataró. La proximitat amb Barcelona és un factor clau per atraure estudiants de l'entorn metropolità.
Un límit d'estudiants
L'augment d'alumnes en els primers cinc anys del Tecnocampus ha obligat a buscar i compartir espais més enllà de l'edifici universitari. Per tant, es comparteixen espais comuns amb el centre tecnològic Cetemmsa, que hi ha dins el parc. Tot i així, el president del Tecnocampus manté que el centre universitari té un límit que no pot superar els 4.000 estudiants. “Si anem més enllà, perdrem el model personalitzat, de vinculació amb el territori i de relació amb les empreses que ens distingeix”, assegura. Els tres centre universitaris, amb 15 titulacions, tres màsters i un equip docent que integren 159 professors i investigadors es pot mantenir amb aquesta estructura mitjana. La previsió, segons explica Rey, és treballar per oferir un parell de graus més durant els propers anys, amb el repte d'assegurar la qualitat dels estudis. La vinculació amb les empreses és un altre atractiu del parc universitari, que conviu al costat del parc empresarial, a plena ocupació amb 115 empreses que hi tenen la seu i una mitjana de 3.556 usuaris diaris.
Impacte al territori
Pel president del Tecnocampus, el futur s'ha d'enfocar més enllà del parc i projectar un districte o barri on es pugui ampliar la connexió entre formació i empeses. En aquest àmbit, es vol incloure un centre de formació professional just al costat de les empreses de la zona. “El Tecnocampus ha de ser el model”, diu orgullós.
Fan l'enderroc per fer el centre integrat d'FP
Just a l'altre costat de la vorera del Tecnocampus s'han començat a enderrocar les naus industrials que donen a l'avinguda Ernest Lluch. Aquest sector, afectat des de fa anys per fer-hi pisos, també reserva espai per a equipaments, on a l'anterior mandat van anunciar la previsió de fer-hi un centre integrat de Formació Professional. Segons va explicar el regidor Miquel Rey, tot just la Generalitat n'ha acceptat els terrenys, i ara s'ha de treballar en el projecte amb Serveis Territorials i la conselleria d'Ensenyament. “S'ha de pensar l'edifici, però també com cal relacionar-lo amb la Universitat i l'oferta formativa del Miquel Biada”, hi va afegir Rey.
Els treballs d'enderroc que afecten nou finques les du a terme l'empresa Teyco SL, tenen una durada prevista de quatre mesos. Algunes de les empreses s'han traslladat i d'altres han tancat. Les obres complicaran els problemes d'arcament a molts estudiants que busquen lloc pels entorns de les fàbriques, ja que quedarà restringit perquè hi faran els enderrocs.
