El cost de ser turístic
Detecten un augment del nombre de delinqüents provinents de l'Europa de l'Est que trepitgen Barcelona per primer cop aquest estiu
El contacte entre la policia i els empleats d'alguns establiments del centre de la ciutat, clau per poder enxampar els lladres
Les bandes estan cada cop més ben aconsellades pels seus advocats
Barcelona creixcom a reclam turístic arreu del món i el turisme atrau
els grups de furtadors
Les cames escarransides que veuen a la imatge són d'en Gica, un noi romanès de 16 anys que acaba de ser detingut per agents de paisà dels Mossos. La policia l'ha interceptat quan estava a punt de furtar un telèfon mòbil en una terrassa del centre de Barcelona. El noi no parla espanyol. Observa impassible els agents. Finalment, una patrulla el ve a buscar i se l'endú a la comissaria. Més tard passarà a mans de la fiscalia.
I després... acabarà en llibertat. La història de sempre, el bucle infinit. Els turistes atrauen els furtadors i Barcelona és cada cop més un reclam turístic a escala mundial. La policia fa el que pot, però la seva competència és limitada tot i els esforços que fa per reduir el nombre de furts a la ciutat. El furt és un delicte menor en l'àmbit judicial.
La detenció d'en Gica (nom fictici) es produeix mentre acompanyem un patrullatge diürn del grup de delinqüència urbana del districte de l'Eixample, unitats de paisà que reben el sobrenom de fures i que actuen d'incògnit pel centre de la capital amb l'objectiu d'enxampar els furtadors in fraganti. I cada cop hi ha més lladres.
“Aquest any hem detectat que estan venint moltes més persones noves a robar”, diu d'entrada en David, el caporal del grup, format per 21 efectius. Els nous fitxatges d'aquesta temporada són dones provinents de Romania, Bulgària i Croàcia que fins ara no s'havien deixat veure mai per la ciutat. “Ara estem treballant per identificar-les totes i poder-ne fer seguiments”, diuen els agents d'aquesta unitat.
La feina dels fures és complexa. Patrullen durant hores a peu o amb el Bicing –per passar encara més desapercebuts– pels indrets on es produeixen més furts de l'Eixample: les botigues del passeig de Gràcia, la Pedrera, la plaça de Catalunya, la Rambla, la Sagrada Família, els establiments de menjar ràpid i de cafès per emportar-se, les terrasses dels bars i l'Aerobús (l'autocar que uneix el centre de la ciutat amb l'aeroport del Prat).
“Quan veiem algun d'aquests lladres, l'identifiquem. I, si veiem que té una actitud sospitosa, li fem un seguiment fins que comet el delicte”, explica el cap de la unitat, que admet que els furtadors s'han espavilat en els darrers anys. “Fer el seguiment no és tan senzill. Molts dels lladres ja ens coneixen i, a més, quan actuen en grup, fan que un de la banda es dediqui a vigilar l'entorn per si apareixem. I també estan molt ben assessorats per un advocat”, reconeix el caporal, que insisteix en aquest últim punt. “Saben que estan cometent un delicte menor i no tenen problemes ni a identificar-se davant nostre ni a pagar les multes, perquè saben que, si no ho fan, poden tenir problemes.”
Davant d'aquest panorama, l'estratègia policial consisteix a augmentar la pressió sobre els furtadors a còpia d'identificacions –n'hi ha que n'acumulen 400–, a establir línia directa via telèfon amb treballadors dels punts on es cometen més furts i a portar sempre a sobre els fulls de denúncia perquè les víctimes puguin denunciar en el mateix moment el delicte. “Al final, però, la manera més efectiva d'evitar ser víctimes d'aquest delicte és no descuidar les nostres pertinences en cap moment”, indica el caporal.
Robatoris en pisos i punxa-rodes
A banda dels furts, un altre delicte destacat a l'Eixample durant els mesos d'estiu són els robatoris en domicilis. En aquest àmbit, bona part dels fets es registren a la part alta del districte i gairebé sempre estan protagonitzats per joves búlgares –entre les quals, algunes de les noves que han vingut a la ciutat– que actuen mitjançant el mètode de la radiografia.
En el radi de Barcelona, un altre dels delictes habituals en aquestes dates és el del punxa-rodes. Es tracta de delinqüents, habitualment d'origen magrebí, que circulen en moto i punxen les rodes de vehicles que circulen per la Meridiana, el carrer Aragó i la Diagonal. Per lluitar contra aquest delicte, els Mossos disposen del grup de moto de Barcelona, coneguts amb el sobrenom de guilles. “La moto ens permet més mobilitat i fer recerques intensives”, explica el sotsinspector Joan Josep Gómez, el cap de la unitat.