BCN World es planta en tres casinos
El pla director del projecte d'oci i joc entre Vila-seca i Salou limita a 37 hectàrees l'espai per als complexos turístics
El govern descarta fer créixer l'edificabilitat a l'àrea residencial situada a la zona de costa del sector
Els complexos turístics s'hauran de dissenyar de manera unitària
El complex d'oci i joc previst entre Vila-seca i Salou i conegut encara com a BCN World es limitarà finalment a tres casinos i es desenvoluparà en un espai de només 37 hectàrees. Aquest és el dibuix preliminar que ofereix el pla director urbanístic (PDU) del sector del Consorci Recreatiu Turístic (CRT) que la comissió d'Urbanisme de Tarragona té previst aprovar inicialment divendres i que ahir ja va ser presentat a la comissió de seguiment del projecte a la delegació del govern. Un dibuix que queda molt lluny del projecte inicial que es va presentar el setembre del 2012 i que parlava de 600 hectàrees.
Límits als canvis
El govern ha limitat els principals canvis de paràmetres urbanístics al sector de 103 hectàrees on s'instal·laran els ara batejats com a complexos turístics integrats (CTI), que combinaran l'ús hoteler, el comercial i el d'oci amb la presència d'un casino. La part majoritària d'aquest sector, que se situa entre Port Aventura i l'autovia que connecta Tarragona i Salou (la C-31b), es dedicarà, però, a la creació d'un parc públic que ocuparà 48 hectàrees.
El que sí que quedarà fora de qualsevol modificació serà la polèmica zona residencial que està prevista en terrenys encara propietat de La Caixa entre l'autovia C-31b i la costa. Malgrat que l'avanç de planejament que es va presentar al gener apostava per un augment del sostre edificable en aquesta zona (tot i que privilegiant els usos turístics), la Generalitat va anunciar que no tocarà res de la planificació vigent des del 2006 i que preveia 2.477 habitatges. “No s'hi afegeix ni un sol metre quadrat més de sostre residencial”, va subratllar el delegat del govern, Quim Nin.
Damià Calvet, director de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que tutela el projecte des de la renúncia de Veremonte a la compra dels terrenys, va vincular el canvi al “procés de diàleg intens amb el territori”, tot i que també va reconèixer el pes de l'oposició frontal a aquest augment de l'edificabilitat que havia fet el PSC. “No hem d'oblidar que va ser gràcies al PSC que es va poder aprovar la llei que ha fet possible el projecte”, va dir.
Com seran els complexos
Calvet també va tancar la porta “rotundament” al fet que el projecte inclogui finalment els sis casinos que, com a màxim, va preveure la llei aprovada l'any passat al Parlament de Catalunya. “El mercat és el que ens ha dit que són tres els casinos que hi ha d'haver”, va detallar. Després de la primera fase del concurs i la retirada de Veremonte del projecte que ella mateixa havia impulsat, són tres els noms que aspiren a una llicència: la catalana Grup Peralada, la xinesa Melco i la nord-americana Hard Rock.
Una de les prioritats que marcarà el pla director a les tres empreses candidates és la necessitat que els complexos turístics es construeixin de manera unitària i integrada. “Caldrà que els operadors parlin entre si per adequar-se als projectes dels altres”, va dir Calvet. Els edificis es dissenyaran seguint uns límits d'ocupació de la parcel·la i d'alçària marcats en tres nivells: en el primer nivell, fins a 20 metres d'alçària, podran ocupar un 80% de l'espai; en un segon nivell, fins a 40 metres, un 40%; finalment, l'alçària màxima dels edificis podrà arribar als 90 metres (uns quinze per sota de l'atracció més alta de Port Aventura), però tan sols podran ser elements o torres puntuals que ocupin, com a màxim, el 5%.
Segons va detallar el director general d'Ordenació del Territori, Agustí Serra, el pla també marca l'obligatorietat de presentar uns projectes amb “qualitat arquitectònica”. Pel que fa al sostre edificable, se situa a l'entorn del milió de metres quadrats, repartits entre aparcament (170.000 m²) i activitat econòmica (830.000 m²). D'aquest darrer ús, 600.000 m² seran per a ús hoteler, 120.000 m² per a oci (com ara restaurants, centres de convencions i teatres), 60.000 m² per a casinos i 50.000 m² per a ús comercial.
El pla director també preveu canvis en dos petits sectors més: un per a una futura ampliació del centre de convencions de Port Aventura i un segon per a un nou hotel del parc temàtic.
Parc de 48 hectàrees
A banda del projecte turístic de caràcter privat, el pla director preveu una sèrie de compensacions de caràcter públic que afectaran tant les zones verdes com la vialitat. Així, es crearà un gran parc que actuarà de connector entre l'actual de la Torre d'en Dolça, a Vila-seca, i la Sèquia Major, a la Pineda, i que s'allargarà com a pantalla verda del complex des de l'autovia de Salou. D'altra banda, també es milloraran els accessos i la viabilitat del CRT. Totes aquestes operacions s'inclouran en la urbanització que pagaran els operadors i que costarà 200 milions d'euros.
L'aprovació definitiva, prevista per a finals d'any
La comissió d'Urbanisme de Tarragona es reunirà divendres en una sessió extraordinària que tindrà el pla director urbanístic del CRT com a únic punt de l'ordre del dia. Si finalment n'acorda l'aprovació inicial, la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) així com l'inici del període d'informació pública i al·legacions haurà d'esperar fins al setembre, ja que l'agost és inhàbil. Tot i això, el govern manté la previsió que l'aprovació definitiva es produirà a finals d'any, moment en què ja es podrà obrir el termini oficial perquè els tres operadors que aspiren a una llicència de casino presentin el seu projecte definitiu. “Segurament avançarem la publicació de les bases d'aquesta segona fase del concurs perquè puguin anar avançant la feina”, va detallar Calvet.
El delegat del govern va destacar que en la reunió de la comissió de seguiment hi va haver ahir un suport “generalitzat” al dibuix del pla. En sortir de la reunió, Joan Pons, de la plataforma Aturem BCN World, tot i mantenir la seva oposició al projecte turístic, va celebrar la inclusió d'un parc públic i el fet que no s'augmenti l'edificabilitat a la zona residencial.
