Els més rics de Catalunya
La meitat dels vint municipis amb més renda familiar del país són al Maresme
El Barcelonès és la comarca amb els ingressos més alts per persona, i les Terres de l'Ebre, la zona més pobra
Deu municipis del Maresme estan situats en el top 20 de poblacions amb major renda familiar. Al capdavant de tots hi ha Teià (Maresme), el poble amb la xifra d'ingressos per habitant més alta del territori, amb uns ingressos calculats de 21.500 euros per persona. Un 30% més que la mitjana catalana, que se situa en els 16.600 euros.
La segona i la tercera plaça les ocupen Sant Cugat i Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), amb uns ingressos per persona situats entre els 20.000 i els 21.000 euros. Cabrils, que ocupa el quart lloc de la classificació (19.800), Tiana –sisè lloc, 19.700– i Premià de Dalt –setena posició–, amb els mateixos ingressos que Premià, estan situats també entre els deu municipis més rics de Catalunya, segons dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), corresponents al 2012.
Completen el top 20 de municipis del Maresme més benestants dels país Sant Vicenç de Montalt, Montgat, Vilassar de Mar, Alella, Vilassar de Dalt i el Masnou. En tots els casos s'hi registren rendes familiars brutes de com a mínim 18.400 euros.
A l'altre cantó de la balança, les Terres de l'Ebre és la zona de Catalunya amb els nivells de renda familiar més baixos, tant pel que fa a municipis com en l'àmbit comarcal. Destaca, especialment, la xifra de renda mitjana registrada a les comarques del Montsià i el Baix Ebre. Segons l'informe d'Idescat els residents tenen uns ingressos familiars d'11.900 i 12.600 euros, respectivament, uns 4.000 euros menys que la mitjana del territori.
Ulldecona i l'Ametlla de Mar, amb uns ingressos per habitant de 10.500 euros –11.000 menys que el que guanya durant un any un resident a Teià–, són els dos municipis amb la renda més baixa de tot Catalunya. La Sènia, Alcanar, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Amposta també estan situades a la cua de la classificació, i són els municipis amb menys ingressos per habitant de tot el territori, juntament amb tres localitats de la demarcació de Girona: Lloret de Mar, Castelló d'Empúries i Roses.
Més renda, tot i la crisi
De l'estudi també destaca que, tot i la crisi, cinc comarques han aconseguit augmentar el nivell de renda de les famílies, quatre de les quals pertanyen a la demarcació de Lleida. On més han augmentat els ingressos és a la Val d'Aran (3,4%). El Pallars Jussà (2,3%) i, en menys intensitat, la Segarra (0,6%) i l'Alt Urgell (0,3%) han estat els altres punts de la demarcació on ha pujat la renda per persona. La Terra Alta (Tarragona), amb un creixement de l'1%, tanca aquest selecte grup.
Tot i aquest augment de la renda bruta per persona, cap d'aquestes cinc comarques està situada entre el top 20 de zones amb la renda més elevada de Catalunya. En aquest capítol, el Barcelonès, amb una mitjana de 18.400 euros, lidera la llista de comarques amb més ingressos per habitant de forma clara, davant del Baix Llobregat (17.100), el Vallès Occidental (16.900) i el Ripollès (16.700). El Maresme ocupa la cinquena posició, amb uns ingressos mitjans de 16.500 euros. D'altra banda, la remuneració d'assalariats és el principal recurs de les famílies a gairebé totes les comarques catalanes, sobretot al Gironès, on hi ha la xifra més alta de treballadors respecte als principals ingressos (63%), juntament amb el Tarragonès i el Pla de l'Estany, totes dues amb un 62,1%. A l'altre cantó de la balança hi ha la comarca del Berguedà, l'indret del país on els ingressos procedents de les prestacions socials són més elevats (28,4%), vuit punts per damunt de la mitjana de Catalunya. La segueixen la Terra Alta (25,6%), el Montsià (25,3%), el Baix Ebre i el Ripollès, aquestes dues últimes amb un percentatge del 25,2%.
Nou sistema per calcular els ingressos familiars
L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha incorporat per primer cop als seus estudis estadístics el nou estàndard metodològic obligatori de la Unió Europea, el sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC 2010), un sistema de càlcul internacional que inclou, entre altres, estimacions de lloguers imputats a habitatges de propietat o l'ús de noves fonts d'informació per analitzar les dades, com ara les afiliacions o les pensions contributives de la Seguretat Social. Com a conseqüència de tots aquests canvis, el mateix centre estadístic ha reconegut que el canvi de base estadístic representa “un trencament de sèrie” amb els resultats obtinguts en anys anteriors.
Aquest conjunt de canvis explicaria per què el Barcelonès ocupa ara els primers llocs de la llista pel que fa a ingressos per habitant, quan en canvi és una de les comarques de Catalunya amb una taxa d'atur més elevada i de les que més han patit la crisi econòmica. La renda familiar disponible bruta (RFDB) és una macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori determinat per destinar-los al consum o a l'estalvi.
