De la platja a la feina

Sovint la reincorporació és massa ràpida. El trànsit de la platja a la feina es fa excessivament de pressa. Abans-d'ahir, diumenge, molts encara apuraven les últimes hores de sol davant del mar. I avui ja és setembre. Les vacances, ben enteses, són un temps per desconnectar, per descansar, per trencar rutines i, si es pot, descobrir nous paisatges. Un temps sense obligacions laborals que facin necessari un despertador a cau d'orella. Però un temps finit que, quan s'acaba, i encara més si és de manera fulminant, pot generar emocions i sentiments diversos, i fins i tot seqüeles físiques...

Ja fa anys que tots aquests símptomes que algunes persones experimenten en tornar a la feina s'han englobat en un mateix concepte. Quan algú arriba al seu lloc de treball i està distret, cansat, com desorientat, fins i tot una mica trist, i algun company li pregunta què li passa, la resposta és fàcil i ràpida: “No ho sé... dec tenir la síndrome postvacacional.” “Ah!! Ja et passarà. Jo fa cinc dies que treballo i ja no me'n recordo, de les vacances...”, li etziba l'altre.

Però tot i que hi ha estudis que han arribat a concloure que entre el 30 i el 35% de les persones la pateixen, els psicòlegs i psiquiatres rebutgen aquesta denominació, i especialment l'apel·latiu de síndrome, i asseguren que tots els símptomes, tant mentals com físics, responen a un procés adaptatiu normal motivat per un canvi d'hàbits.

“Seria un error medicalitzar un procés adaptatiu que està absolutament dintre de la normalitat”, opina el psicòleg de la Clínica de l'Ansietat de Barcelona, José Carlos Baeza, que insisteix que també es produeix un decalatge quan marxem de vacances... “Qualsevol canvi d'horaris i de rutines causa una sensació d'anomalia, fins i tot quan ens canvien l'hora, ens sentim desorientats. Però això és absolutament normal. Al cap de pocs dies desapareix. I si persisteix és que hi ha un problema de fons que no té res a veure amb el final de les vacances”, subratlla Baeza.

No vol dir que la situació s'hagi d'acceptar amb passivitat. I encara menys en els casos en què la tornada genera estrès i ansietat. Per això l'Agència de Salut Pública de la Generalitat ha elaborat un decàleg amb una sèrie de consells (esquematitzats al gràfic adjunt) que pretenen facilitar la rentrée. “Es tracta de recuperar de mica a mica els bons hàbits. No oblidem que les rutines són importants, i aquests consells són una mena de recordatori”, explica la cap del servei d'educació sanitari i programes de salut de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Conxa Castell.

Una de les claus més importants per evitar una tornada traumàtica és precisament que el trànsit entre les vacances i la vida laboral sigui més lent, progressiu. Seria ideal poder tornar quatre o cinc dies abans i de mica en mica anar recuperar els horaris, els menjars, les rutines. “Que el canvi sigui progressiu fa que l'adaptació tingui menys conseqüències”, resumeix Castell, per qui és bàsic, un cop a la feina, “intentar mantenir una actitud positiva, gaudir de les estones lliure amb els companys” i també començar a recuperar i a programar les activitats d'oci prèvies a les vacances.

Francisco Linares, psicòleg del servei de promoció de la salut de Sanitas, insisteix en la necessitat d'iniciar una activitat com abans millor i recomana intentar començar a la feina “a poc a poc”, sempre que això sigui possible. “Es tracta de marcar-se reptes a curt termini amb l'objectiu d'evitar continuar enganxats al record del temps de vacances.”

Tots aquests problemes resultaran agreujats en els casos en què la feina ja generava una situació d'ansietat o quan una persona està sotmesa a assetjament laboral al seu lloc de treball. “En aquests casos sí que els efectes de la tornada seran molt més importants. Però tampoc seria correcte parlar de síndrome postvacacional, perquè els sentiments que s'experimenten no difereixen gaire dels que té els diumenges a la tarda”, assenyala Baeza, que també insisteix a recordar que fa anys que la tornada al setembre ja no és tan massiva perquè les vacances són més esglaonades.