Esportistes fumadors

Contràriament al que pot semblar, practicar esport no significa necessàriament dur uns hàbits de vida més saludables, si més no entre els joves. Al contrari, els nois que practiquen esports d'equip consumeixen més alcohol i tabac que la mitjana, segons les dades que recull la recent tesi doctoral d'Ignasi Arumí, professor de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). L'estudi també revela un alt grau de sedentarisme i l'abandonament de la pràctica esportiva a mesura que es fan grans. Arumí ha fet un seguiment a centenars de joves osonencs nascuts el 1995, des que van complir 16 anys fins als 20. Va començar l'any 2011, amb 695 adolescents que estudiaven en 13 centres de secundària de la comarca i que durant els tres anys següents van contestar un qüestionari cada any per comprovar la seva evolució. Són uns anys clau, quan es deixa enrere l'adolescència i s'entra a l'edat adulta. “Intuíem que s'eliminava la pràctica de l'esport”, explica Arumí. Una intuïció que s'ha confirmat.

Segons l'estudi, als 16 anys hi ha un 65% dels nois que practiquen esport regularment i un 52% de les noies, mentre que al cap de quatre anys el percentatge disminueix fins al 37% en el primer cas i el 30% en el segon. L'activitat física, en l'adolescència, es relaciona amb la pràctica d'un esport competitiu. En fer-se més grans, els joves canvien d'hàbits. “En part pels estudis, perquè canvien el lloc on viuen i se'n van a Barcelona, pels horaris...”, explica Arumí. Deixen de fer esport per tots aquests motius i també ho justifiquen “per les barreres econòmiques”, siguin reals o també perquè no prioritzen invertir en aquest àmbit. “Els que fan més esport diuen que ja trobes temps si t'agrada. En qualsevol cas, la nostra feina és buscar la manera que tothom trobi aquest temps.”

Capítol a part és el consum d'alcohol o tabac com a mostra d'hàbits nocius. Les dades obtingudes per Arumí confirmen que els nois que practiquen esports d'equip fumen més, tot i saber que és dolent. “Són fumadors socials, i aquí juga el rol del líder: si aquest fuma, o beu, estira els altres.” L'esperit competitiu es trasllada, d'alguna manera, al moment de la festa, en què també es valora qui la viu amb més intensitat. Una dada: a la pregunta de si han begut durant l'últim mes, contesten que sí entre un 65% i un 70% dels no esportistes, percentatge que puja al 88% entre els que fan esport. “No és preocupant, però és una dada per tenir en compte.” La tesi doctoral del professor és només descriptiva, però a partir dels resultats “es poden estudiar accions” per canviar la situació. Entre aquestes, apunta a potenciar el paper dels entrenadors com a exemple de bones pràctiques, “perquè són un referent”, així com l'ús d'aplicacions per a mòbils. En canvi, es consideren menys efectives les campanyes clàssiques amb un lema alliçonador, que entre els adolescents poden fins i tot provocar un cert rebuig. Les mateixes enquestes també revelen que la vida dels adolescents és molt sedentària. Arumí ha calculat que un jove de 16 anys es passa uns 700 minuts diaris assegut, dels quals uns 180 davant d'una pantalla.