Societat
El germà gran és el llest
Un estudi demostra que els primogènits obtenen més bons resultats que els seus germans en les proves d'intel·ligència
No es valida, però, la creença popular que l'ordre de naixement determina trets del caràcter
El fill primogènit (o la filla primogènita) sol ser la nineta del ulls de la majoria dels pares, però ho és perquè és el primer? O perquè és el més espavilat? O potser el veiem més llest perquè n'estem tant? La qüestió ha interessat durant segles la població en general, però també els científics, que la plantegen amb més rigor. Fins a quin punt l'ordre de naixement que algú ocupa amb relació als seus germans té efectes perdurables en el transcurs de la vida?
El 1874, el científic Francis Galton –cosí de Charles Darwin i el menor de nou germans– va abordar el tema en detectar que entre els seus col·legues hi havia una presència desmesurada de primogènits. Va teoritzar que, possiblement, els primers fills rebien un tracte preferent dels pares que els permetia un millor desenvolupament intel·lectual. Mig segle després, el psicòleg Alfred Adler –segon de sis descendents– va introduir en l'equació la variable dels trets de la personalitat. Defensava que els primogènits, a banda de privilegiats, també eren aclaparats per una responsabilitat excessiva i una por al destronament que els conduïa cap a un major neuroticisme. En canvi, als nascuts posteriorment, més consentits, els atribuïa una falta d'empatia social.
La qüestió s'ha continuat debatent periòdicament i l'últim capítol, publicat aquesta setmana per psicòlegs de la Universitat de Leipzig (Alemanya) en forma d'estudi a la revista PNAS, ha permès arribar a algunes conclusions clares, com ara que habitualment la capacitat intel·lectual decreix a mesura que baixem per l'escala fraternal. No hi ha, però, una explicació clara d'aquest fet, com tampoc no s'ha observat una relació evident entre la posició ocupada en néixer i les cinc grans dimensions de la personalitat estudiades: extraversió, obertura al canvi, responsabilitat, cordialitat
i inestabilitat emocional.
“Més enllà del domini intel·lectual, no trobem efectes de l'ordre de naixement en qualsevol de les dimensions de la personalitat. I això no només contradiu teories psicològiques importants, sinó que també va en contra de la
intuïció de moltes persones”, assenyala el líder del treball, el psicòleg Stefan Schmukle.
Encreuant la informació de tres bases de dades d'Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units sobre uns 20.000 adults, els investigadors van descobrir un patró interessant: en termes generals, en una família cada fill que neix registra 1,5 punts menys de quocient intel·lectual que el seu predecessor. Es tracta d'una diferència més palpable a escala estadística que no pas rellevant a efectes pràctics, però hi és. I obre la porta a buscar-ne l'origen. Una teoria defensa que els primogènits reforcen els coneixements en fer de mestres als benjamins, mentre que d'altres veuen avantatges en la gestació i atenció inicial als més grans.
En canvi, els científics alemanys no van poder establir cap relació entre l'escalafó fraternal que s'ocupa i una o altra distinció del caràcter. Així doncs, proporcionalment, s'han vist tants germans grans responsables i petits més afables com a la inversa. En canvi, sí que es van detectar diferències quant a autopercepció: els grans no només són més intel·ligents, sinó que també s'hi consideren. Creuen que tenen més domini del llenguatge i capacitat per entendre idees abstractes que la resta de germans.