Societat

Artesans de la festa

Els escultors de figura festiva donen forma al ric imaginari col·lectiu amb la creació de gegants, bèsties i altres elements

A Catalunya hi ha uns 3.000 gegants (uns 2.000 formen part de l'Agrupació de Colles de Geganters), prop de 10.000 nans i capgrossos i unes 700 bèsties de foc –censades al llibre Bèsties de festa! de Xavier Cordomí, Sete Udina i Ramon Saunell–. L'eclosió de les festes populars dels darrers 30 anys els ha convertit en veritables símbols; pobles i entitats volen tenir un gegant, drac o element festiu que els representi. En aquest context sorgeixen els constructors d'imatgeria festiva, escultors que han de donar forma als desitjos de les colles i les entitats; posar cara i ulls al ric imaginari col·lectiu català. Dolors Sans, Ramon Aumedes, David Ventura o Jordi Grau són els creadors d'imatgeria festiva més importants. Entre aquests quatre artesans de la festa han creat o restaurat la major part del bestiari i gegants que hi ha al territori. Grau, per exemple, és l'autor del gegant Gerió, de Girona, el més gros de Catalunya (110 quilos de pes); Aumedes ha arribat ja al centenar de gegants construïts, Ventura ha donat forma a unes 60 parelles de gegants i Sans és un referent esculpint dracs i altre bestiari.

Les seves creacions han evolucionat, com també ho fan les tècniques que fan servir. «Els gegants d'ara pesen una quarta part del que pesaven fa 30 o 40 anys. Porten menys gruix i més reforços. Un gegant de 3,40 metres, per exemple, pesa uns 30 o 35 quilos amb el vestit i tot», explica Grau. També l'estètica és diferents «Ja no fem hereus i pubilles, reis i reines ni pagesos; ara les colles volen personatges del poble, actuals o passats, o un personatge que els representi. En definitiva, es vol explicar la història del poble a través del gegant», valora Aumedes. El procés de creació d'un gegant dura entre dos o tres mesos.

Grau, al Drac Petit de Terrassa; Ramon Aumedes al taller Sarandaca, a Granollers; Dolors Sans a Pacs del Penedès o Joan Ventura i Neus Hosta, al taller Ventura & Hosta de Navata han superat ja els vint anys de dedicació a l'ofici. Per això no volen ni sentir a parlar de competència: «Cada un de nosaltres treballem d'una manera particular i, també establim preus diferents», puntualitza Ventura.

Els materials

Els constructors d'imatgeria festiva es decanten bàsicament per dos materials a l'hora de dur a terme les seves creacions: el cartró pedra (Grau, Ventura), més tradicional, i la fibra de vidre (Aumedes, Sans), un material dur, resistent al foc, als cops i la humitat i lleuger.

1. Procés de construcció d'un gegant

Ramon Aumedes ens mostra, en imatges, el procés de construcció d'un gegant, el Timbaler del Bruc. Quan una colla, ajuntament, escola o entitat decideix crear el seu gegant planteja la idea al constructor: «Normalment el volen vincular amb algun personatge històric o una llegenda.» De vegades, porten fotografies, plantilles o dibuixos, però sovint només aporten unes pinzellades. L'artesà farà el primer esbós. Un cop fet el dibuix es mostra al grup, es comenta, es fan canvis si calen i es decideix el disseny definitiu.

2. Escultura amb fang a mida real

A partir del dibuix es fa l'esquelet (amb fusta, tela metàl·lica, estopa...) que serà el suport del fang, i s'inicia l'escultura de fang a mida real. Es comença a modelar sempre pel cap i es busca la posició de les mans, determinada en funció de l'actitud del gegant. Al mateix temps es comença a fer la vestimenta. Els artesans treballen sempre amb les mateixes modistes, acostumades a fer vestits de grans dimensions. Tot el procés es realitza amb el seguiment dels futurs portadors, els quals observen l'evolució creativa del gegant.

3. Els motlles i els ancoratges

Un cop modelat el cap, el cos i les mans, es fa el motlle i s'omplen les reproduccions amb polièster i fibra de vidre, un material molt resistent i lleuger. En aquest punt, alguns escultors fan servir el cartró pedra.

Paral·lelament, es munten els cavallets de fusta. També es fan els ancoratges entre el cos, els braços i el cavallet a fi que el gegant sigui desmuntable. Sovint el cap d'un gegant es treballa en dues, tres o quatre parts diferents que, després, amb fusta i cargols s'ajunten per donar-li la forma definitiva.

4. Pintura i roba per posar el punt final

Un cop muntat del tot el gegant, s'acaba d'ajustar la roba i es pinten els braços, mans i cap. La pintura plàstica de la base, dóna pas a una pintura més a l'oli, que es fa servir per als acabats (els ulls, els difuminats). És el moment també de posar les perruques, si en porten. Així doncs, ja tenim el gegant a punt perquè els portadors el vinguin a recollir al taller, on se'ls ensenya a muntar-lo i fer-lo saltar i ballar. La presentació en societat d'un gegant és un dels actes més esperats i que es porten més en secret a les trobades geganteres.

DAVID VENTURA I BERTRAN

«A un gegant, la mirada li dóna ànima»

Acaba de rebre el diploma de mestre artesà del paper que atorga la Generalitat per la seva trajectòria com a constructor de figures i entremesos. És autor d'un centenar de gegants; les seves figures han viatjat en exposicions al Marroc, Itàlia, Alemanya, Japó o França.

–Com valora la concessió d'aquest títol?

–«Ha estat un reconeixement a la trajectòria del taller. Fa 27 anys que treballem amb la tècnica del cartró pedra.»

–Ara es pot visitar, a Sarrià de Ter, L'artesania d'un mestre, una mostra antològica que recull part de la feina feta al taller Ventura & Hosta. Què hi trobarà el visitant?

–«Un trosset de la nostra història, elements que hem fet al taller, amb Neus Hosta: gegants, capgrossos figures més o menys festives i decorats, tot construït amb cartró pedra. L'exposició estarà oberta fins al dia 30 a la Sala Patronat.»

–En què està treballant actualment?

–«Construeixo uns gegants per a Serinyà, que seran uns homes de la prehistòria. Cada vegada els gegants són més originals. Ja no tenen èxit els pagesos o els senyors mudats, sinó els retrats de persone s vives o que s'identifiquin amb trets característics del poble.»

–Vostè sempre ha modelat amb cartró pedra. Quins avantatges hi troba?

–«Nosaltres fem servir el mateix cartró que a les falles, de fet, el comprem a València. I no té més secret que mullar-ho, encolar-ho i disposar làmines ben aprestades. S'obté una duresa increïble.»

–Hi ha alguns gegants que sembla tinguin vida. El secret?

–«La mirada. En una figura, la mirada és molt important, li dóna personalitat... fins i tot li dóna ànima.»

–Un gran part de la feina que arriba al seu taller són restauracions de gegants antics o que es fan malbé. Són delicats?

–«Si es traguessin només per la festa del poble no es farien malbé, però amb les trobades es carreguen i descarreguen molt, reben cops amb el transport i se n'ha de fer un manteniment acurat. De fet, nosaltres tenim peces que cada any passen una revisió, com si fos la ITV.»

Professió amb història

Més d'un quart de segle donant forma a les il·lusions col·lectives

«Vaig començar arreglant gegants amb el meu pare, que era manyà. Primer arreglava algunes peces, després vaig fer remodelacions més serioses. Fins que no vaig fer el primer gegant, fa 17 anys –el de Martorell–, en van passar moltíssims per les meves mans.» Així recordava els seus inicis Jordi Grau. La resta d'escultors d'imatge festiva tenen també una àmplia trajectòria a les seves espatlles.

La majoria van iniciar-se en aquest ofici, que pràcticament havia desaparegut, a la dècada dels vuitanta del segle XX, tot coincidint amb l'embranzida de les festes populars. Ventura era joier i l'any 1980 va passar «de fer peces molt i molt petites a fer gegants... quin canvi!», fa broma. De fet, entremig feia titelles per a la seva companyia d'espectacles de marionetes Col·lectiu d'Animació de Barcelona.

En Ramon Aumedes fa vint anys que es dedica a construir gegants i altres elements escultòrics. L'ajuda Francina Morell, la seva dona, i el seu fill Pol, mentre que Dolors Sans, llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona es dedica professionalment al disseny i construcció de dracs, gegants, capgrossos i bestiari popular des de l'any 1987. Sans Treballa en un taller situat a Pacs del Penedès, «envoltat de vinyes, arbres fruiters i una bassa amb peixos vermells».

Fer-se visibles

Per primera vegada el centre Artesania Catalunya ha dedicat una exposició monogràfica als escultors de bestiari i figures festives. Del 30 de gener al 31 de març de 2008 la mostra Escultors de la festa va ser visitada per 40.000 persones, la xifra més alta que ha rebut una exposició en aquest espai. La primera mostra del treball creatiu de Ramon Aumedes Dolors Sans, i David Ventura va reunir un total de 32 peces, entre gegants, dracs, capgrossos, cavallets, àguiles, mulasses, elements mitològics...

Tots els elements estan en actiu i van ser cedits per les colles i els ajuntaments que en són propietaris. La idea de fer-la itinerant ha quedat aturada, de moment, en vista de l'alt cost que suposa el transport i muntatge de les peces i el fet que ja no són a les mans dels seus creadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor un home de 85 anys atropellat per un autobús a Barcelona

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de dissabte amb clarianes i diumenge de sol

Barcelona

Uns 300 passatgers d’un talgo amb destinació Cartagena passen entre 8 i 12 hores a dins el tren a l’Aldea per les pluges

L’Aldea
Salut

Dormir més, un repte?

Barcelona
PERE FORÈS
DIRECTOR D’ICTINEU SUBMARINS, SOCI FUNDADOR DE L’EMPRESA I DISSENYADOR INDUSTRIAL

“L’Ictineu 3 és el submarí més innovador de la seva categoria”

Sant FEliu de llobregat

Figueres ja pot encarregar l’obra a la casa natal de Dalí

FIGUERES

Homenatgen Núria Rivas a Palafrugell

PALAFRUGELL
índia

Almenys 58 morts en un atropellament de tren

medi ambient

Guardó pel reciclatge a l’Alt Empordà