El PCB amenaça greument els dofins i orques del Mediterrani

El futur de les orques i els dofins del Mediterrani està compromès per l'alta concentració de bifenils policlorats (o PCB) que s'ha detectat als seus organismes. Un estudi internacional impulsat per la Societat Zoològica de Londres però amb participació catalana ha constatat una alta presència d'aquests contaminants químics d'origen industrial a les aigües i als cossos d'aquest cetacis, amb una incidència especial en els del mar Mediterrani.

El PCB és una substància química sintetitzada al laboratori a partir d'una barreja d'hidrocarburs amb clor que, durant un temps, va ser utilitzada com a estabilitzador en molts materials elèctrics per combatre l'escalfament, fins que es van prohibir durant els anys 80, quan se'n va comprovar la toxicitat (és un compost de la família del DDT i altres insecticides). Tres dècades després, els seus efectes es fan notar entre les orques (Orcinus orca), els dofins mular (Tursiops truncatus) i els dofins llistat (Stenella coeruleoalba).

“L'estudi ha permès veure que, més de trenta anys després de ser prohibits, els nivells actuals de PCB en el teixit de grans cetacis són excessivament alts en aigües europees, tant a l'Atlàntic com al Mediterrani, on són més elevats” explica Àlex Aguilar, director de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona i un dels investigadors que ha liderat l'estudi.

La investigació, publicada a Scientific Reports, està basada en estudis a llarg termini del teixit de més d'un miler de cetacis, entre balenes, dofins i marsopes. Les concentracions d'aquests productes químics tendeixen a romandre més altes a prop de les zones industrials i centres urbans densament poblats, de manera que les aigües europees són especialment vulnerables i les del Mediterrani, pel fet que és un mar tancat, encara ho són més. Concretament, els investigadors han determinat que zones centrals i de l'oest, com la costa peninsular, són punts crítics per aquests mamífers, ja que s'hi han trobat concentracions de més de 40 mg/kg.

Per aconseguir una imatge global de les tendències d'aquest contaminants entre el 1990 i el 2015, es van posar en comú els resultats d'una vintena de centres de recerca europeus especialitzats en aquest tipus d'estudis. S'ha vist que “les actuals concentracions de PCB són menors que les dels anys 80 i 90, si bé encara es troben per sobre del llindar que es considera perillós per als predadors marins, principalment els dofins i les orques”, explica el catedràtic en biologia animal de la UB.

Tot i la prohibició, iniciada el 1977, aquest contaminant químic és molt estable i continua molt present al medi ambient. Per la seva acumulació a la terra, a final del segle passat va generar molts problemes de supervivència a diferents tipus d'àligues de la península. Per l'efecte de la pluja, a poc a poc els PCB han estat rentats de terra i portats als mars i oceans, on s'acumulen. Com que no poden ser excretats ni degradats pels organismes vius, els contaminants es fixen en els teixits, s'acumulen progressivament al llarg de les cadenes alimentàries i arriben a concentracions molt elevades en els animals predadors terminals, com ara els grans cetacis o mamífers.

En grans concentracions, el PCB pot produir problemes hepàtics, però les principals afectacions són una alteració del sistema hormonal que dificulta la reproducció i un efecte immunodepressor que afavoreix les malalties infeccioses. “Els anys 90 i 91 van morir milers de dofins llistats al Mediterrani pel virus del brom, que va tenir molt efecte per les baixes defenses per culpa del PCB”, explica el professor Aguilar.

“La davallada dels nivells de PCB els darrers anys feia pensar que el problema estaria resolt, però ara hem vist que a orques i dofins encara hi ha uns nivells molt preocupants. No els mataran directament, però poden fer que no es puguin reproduir i acabin per desaparèixer”, conclou.