Ball de gens amb els neandertals

Mitjançant diferents mètodes d'anàlisi d'ADN, un equip de recerca internacional ha identificat un nou episodi d'hibridació entre neandertals i humans moderns que va tenir lloc fa 100.000 anys, fet que endarrereix en uns 35.000 el primer intercanvi genètic entre les dues espècies. Els científics ja tenien controlat un encreuament que va transferir gens neandertals als humans, motiu pel qual la població actual d'origen euroasiàtic té entre un 1% i un 4% d'ADN d'origen neandertal.

La nova descoberta, publicada en el darrer número de Nature per un equip internacional amb nodrida presència catalana, implica que aquesta hibridació va tenir lloc, almenys, en dues ocasions i en sentits oposats. Els investigadors creuen que, fa un centenar de mil·lennis, alguns humans moderns haurien deixat Àfrica en una primera migració i es van barrejar amb els neandertals, possiblement a l'Orient Mitjà, però posteriorment es van extingir, de manera que no figuren entre els nostres avantpassats. La seva contribució a l'ADN neandertal, en canvi, sí que va deixar petjada, i és la que s'ha identificat ara en el cromosoma d'un neandertal d'una cova a la frontera entre Rússia i Mongòlia. Com que aquests marcadors no es troben entre els neandertals europeus, els investigadors sostenen que aquest grup hauria migrat cap a Sibèria.

“Coneixíem l'encreuament que va tenir lloc fa uns 65.000 anys, quan els humans moderns s'expandien per Euràsia després de deixar Àfrica. Ara hem vist l'evidència d'una contribució humana moderna al genoma neandertal que prové del resultat d'un encreuament molt anterior”, certifica Sergi Castellano, l'investigador de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva que ha codirigit l'estudi.

També hi han participat Tomàs Marquès-Bonet, investigador Icrea del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica, així com el líder del laboratori de paleogenòmica de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), Carles Lalueza-Fox, que defensa que “els múltiples entrecreuaments entre humans moderns i homínids arcaics han contribuït a accelerar l'adaptació d'aquestes poblacions, segurament també en el passat més remot del nostre llinatge, des de fa milions d'anys”.

D'altra banda, un treball publicat recentment a Science demostra l'impacte de que aquesta herència genètica originada fa desenes de milers d'anys té en la biologia humana contemporània. Els investigadors van definir al voltant de 135.000 variacions genètiques neandertals presents en els humans actuals i van buscar els possibles vincles amb la salut de 28.000 persones d'ascendència europea, ja que els africans en van quedar al marge. Van trobar, per exemple, que els gens neandertals augmenten d'una manera significativa el risc d'addicció a la nicotina. També es van detectar variants que influeixen en el risc de depressió, algunes de manera positiva i d'altres en sentit contrari. Entre les dotze patologies relacionades amb l'herència neandertal també hi ha l'infart de miocardi, trastorns sanguinis i afeccions a la pell.