Pocs episodis a Badalona són recordats amb l'aspresa dels fets viscuts a Llefià, ara fa just trenta anys. Durant molts dies, setmanes senceres, els enfrontaments entre veïns i governants locals, aquests últims flanquejats per les forces policials, van ser els protagonistes de l'actualitat. L'executiu de l'alcalde socialista Joan Blanch es proposava remodelar la plaça Trafalgar i crear un nou vial que havia de connectar Llefià amb Barcelona i altres barris de
la ciutat, la Gran Via Nord. Centenars de persones s'hi oposaven al·legant que el vial seria perillós i que el barri perdia espai públic. L'enfrontament va donar peu a la batejada com la batalla de Trafalgar. Dimarts es van commemorar els trenta anys de la primera de les diverses càrregues policials que van marcar aquella guerra.

“No hi va haver cap càrrega policial –recorda ara qui aleshores era regidor de Seguretat Ciutadana, Juan Felipe Ruiz–, sinó que van ser els manifestants els que van atacar la policia, i els agents es van haver de defensar.” Les persones que van viure el conflicte en primera persona, al bàndol del govern, insisteixen que la majoria dels manifestants
ni tan sols eren veïns de la zona. Darrere d'aquell episodi –sostenen veus com la del regidor de Llefià del moment, Ferran Bello, i el mateix Ruiz–, hi havia la militància del PSUC, que no havia acceptat que el PSC li arrabassés l'alcaldia. Abundaven els seguidors del PCC i del MCC. “Fins i tot hi havia protestants de Barcelona”, asseguren.

“Que els manifestants no érem de Llefià és una de les grans mentides que s'han mantingut”, diu l'activista social i representant del moviment veïnal Toni Flores, que l'any 1986 era a les files del MCC. “N'és una prova –hi afegeix – el fet que
els detinguts per la policia van ser sempre veïns del barri.”

Poques remodelacions en la història de Badalona han estat tan convulses com la de la plaça Trafalgar. Càrregues policials, detencions, material de les obres trencat, plantades veïnals per no deixar treballar les excavadores... I centenars de persones, majoria de dones als matins, vivint el conflicte en primera persona. Un dels líders veïnals de l'època, Pedro Muñoz, té clar que aquell enfrontament va ser cent per cent polític. Ell presidia aleshores una de les associacions de veïns de la zona, la de Sant Joan de Llefià Baix, i recorda aquelles reunions de junta fins ben entrada la matinada per mirar de prendre posició en el conflicte. De les cinc entitats veïnals del barri, tres van fer costat al projecte del govern del PSC i CiU, i les altres dues li van girar l'esquena.

Per Juan Felipe Ruiz, la batalla de Trafalgar “és l'episodi més dur” que va viure com a regidor de Seguretat Ciutadana. En canvi, a Ferran Bello no li han quedat tan males sensacions. “Recordo sobretot l'exercici de conciliació que es va fer. Jo mateix vaig anar pis per pis explicant el projecte que volíem tirar endavant”, subratlla. Va arribar un moment –rememora qui va ser regidor de Llefià durant 12 anys– en què “van marxar els polítics i es van quedar els veïns, i aleshores tot va ser més fàcil”. El vial va prendre forma.

El més curiós del cas és que el PSC i CiU havien heretat el projecte dibuixat per l'anterior govern comunista. “Però el PSUC mai va suportar que fossin els socialistes els que el tiressin endavant”, considera Bello. Toni Flores, que va arribar a ser retingut per la policia, discrepa de la visió socialista del conflicte i sosté que els manifestants només reclamaven un referèndum perquè el futur de la zona es decidís entre totes les parts. “Ara tothom proposa fer consultes, però nosaltres ja en parlàvem fa trenta anys”, subratlla cofoi per sentir-se pioner.

Trenta anys després, hi ha moltes persones que pensen que la duresa d'aquella pugna s'hauria pogut evitar, o si més no rebaixar. “No estàvem acostumats a defensar-nos de les guerrilles urbanes”, diu l'exresponsable de la policia local. En l'anàlisi que coincideix tothom és que aquell va ser l'episodi més dur viscut als carrers de Llefià. Rememorar-lo, o conèixer-lo de prop, serà més factible en breu gràcies a l'exposició sobre els fets del 1986 que està preparant l'Arxiu Històric de Llefià.