Pròtesis de penis: l'opció quan els fàrmacs fracassen

Les pròtesis de penis s'han consolidat en els últims anys com una opció per a aquells pacients amb disfunció erèctil que no responen a tractaments farmacològics. Els dispositius han anat millorant tant en funcionalitat com pel que fa a l'estètica i permeten donar resposta als casos més complexos de disfunció erèctil orgànica, derivats de factors de risc cardiovascular, com la diabetis i la hipertensió, o de cirurgies pelvianes per tractar el càncer colorectal, de pròstata o de bufeta. A l'hospital de Bellvitge, ja fa trenta anys que implanten pròtesis de penis. En col·loquen entre quinze i vint cada any i, segons dades del centre, la satisfacció dels pacients supera el 90%.

“Els pacients als quals implantem una pròtesi són molt seleccionats”, puntualitza el doctor Josep Torremadé, cirurgià de la unitat d'andrologia del servei d'urologia de Bellvitge. De fet, la pròtesi és el “darrer recurs”. Només s'utilitza quan els fàrmacs (medicaments de la família del famós Viagra) o les injeccions intracavernoses amb substàncies vasoactives no fan efecte.

Tot i que es tracta encara d'un grup reduït de pacients, el doctor Torremadé afirma que cada cop hi ha més candidats a implantació de pròtesi. No tan sols perquè factors de risc com la diabetis i la hipertensió són més freqüents, sinó també perquè hi ha més homes que superen un càncer i que, malgrat que la cirurgia ha anat guanyant molt en precisió, tenen seqüeles funcionals, entre les quals la disfunció erèctil. “Avui tenim més pacients joves, de 50 a 60 anys, i cada cop n'hi haurà més”, assegura el doctor.

Per aquest motiu, l'hospital de Bellvitge va oferir ahir un curs, codirigit pel doctor Torremadé, en què un grup de cirurgians experts en implantació de pròtesis van mostrar els darrers avenços a altres col·legues. “Volem ensenyar aquestes tècniques, perquè el tractament és eficaç i molt satisfactori per al pacient”, afirma el doctor.

Les pròtesis més modernes consten de dos cilindres hidràulics que s'implanten dins dels cossos cavernosos del penis i que, per acció mecànica, s'omplen d'un líquid quan s'acciona manualment una bomba. El líquid prové d'un petit dipòsit que s'implanta a la cavitat abdominal, mentre que la bomba es col·loca dins de l'escrot. La possibilitat d'omplir i buidar els cilindres evita que el penis estigui sempre rígid com passava amb les pròtesis més antigues.

“Els pacients poden anar a la platja o al gimnàs sense problemes. Ningú detectarà que porten una pròtesi”, assegura Torremadé. No obstant això, “el pacient ha de tenir expectatives realistes i estar motivat”, alerta Torremadé. “La pròtesi és un element mecànic i l'erecció no serà mai real”, insisteix. A l'hora de mantenir relacions sexuals, la pròtesi només impacta en la rigidesa del penis, “les vies sensitives
i la capacitat de sentir plaer i orgasmes funcionen igual”, afirma el doctor.

Que la satisfacció és elevada ho demostra el fet que ja hi ha pacients que van ser intervinguts fa quinze anys a qui els metges estan substituint la pròtesi per una de més moderna. La majoria dels pacients intervinguts a Bellvitge tenen entre 50 i 65 anys, tot i que també hi ha homes joves que han tingut lesions traumàtiques. Les úniques contraindicacions per implantar una pròtesi són que
es desaconselli l'activitat sexual (per exemple, per una cardiopatia severa) o l'anestèsia.