Set de cada deu mestres han rebut algun tipus d'agressió

Set de cada deu mestres dels centres públics (un 69,8%) han estat objecte d'algun tipus d'agressió durant la seva carrera, segons una enquesta del sindicat USTEC-STEs feta l'octubre passat a 809 professionals i que es va fer pública ahir. La major part de les agressions recollides a l'Estudi sobre agressions al personal en el sistema públic d'ensenyament de Catalunya són insults, mofes i desqualificacions, mentre que un 20,5% són agressions físiques.

“Hi ha una violència de baixa intensitat força generalitzada, especialment a l'ESO”, va assenyalar el portaveu d'USTEC, Ramon Font. Les agressions més greus, en canvi, es donen més en la primària (47%) i estan protagonitzades, en la majoria de casos (57%), per les famílies. En el cas de l'ESO, són els alumnes (58% de les vegades) els autors de les agressions. En la seva majoria es tracta de falta de consideració i respecte i, a vegades, d'insults.

El sindicat atribueix el clima de violència de “baixa intensitat” que es viu a molts centres, principalment a la “desigualtat, la pobresa i la marginalitat” i a la “segregació escolar”. Xavier Díez, membre de la secretaria de política educativa d'USTEC, va explicar que l'enquesta mostra diferències significatives en funció del territori. Així, als centres del Consorci de Barcelona, el percentatge de docents que diuen haver estat objecte d'algun tipus d'agressió s'enfila fins al 79%, seguit de Barcelona Comarques (77%) i Vallès Occidental (75%). A la cua hi ha les escoles i els instituts de Lleida, on el nombre d'enquestats que diuen haver rebut una agressió baixa fins al 57%, seguits dels de Girona (60%) i Tarragona (60%).

USTEC atribueix les diferències al fet que als territoris amb més violència, com ara Barcelona, hi ha més segregació escolar perquè hi ha més escoles concertades i els alumnes amb menys recursos es concentren en uns centres determinats. Els territoris on s'han registrat menys agressions, en canvi, són llocs on els alumnes estan més barrejats. Un 97,7% dels docents enquestats consideren el factor socioeconòmic i les dificultats de les famílies per educar els fills la variable principal de la causa de les agressions.

El sindicat assenyala també com un factor important el fet que en les poblacions petites hi ha més proximitat entre els veïns, cosa que dissuadeix els potencials agressors de dur a terme actes de violència.

Per mirar de reduir el nombre d'agressions als centres catalans, USTEC demana més suport de l'administració i revertir les retallades dels darrers anys. Concretament, el sindicat reclama al govern triplicar la inversió en educació fins a arribar al 6%, “que és el que preveu la LEC (llei d'educació de Catalunya)”.

USTEC també demana més suport al govern, ja que un 66% dels docents agredits diuen haver rebut un suport nul o gairebé nul de l'administració. Des de fa prop d'un any, el Departament d'Ensenyament està negociant amb els sindicats un protocol contra les agressions al professorat per al qual USTEC reclama més celeritat. El sindicat vol que el document reculli que l'administració doni suport a la persona agredida des del primer moment i que es personi com a part quan l'agressió sigui greu.

Ensenyament assegura que el “protocol orientatiu” estarà llest “en breu” i que el departament, a través de la inspecció, intervé de seguida quan té constància d'una agressió a un mestre. La majoria de casos es resolen a través de la mediació i, en els més greus, quan el docent presenta una denúncia, l'administració li dóna suport jurídic.

Segons Ensenyament, el curs passat es van registrar 21 casos per denúncies de faltes (la majoria verbals) i aquest curs, de moment, n'hi ha onze. Pel que fa als delictes, des del curs 2006/2007, els serveis jurídics han intervingut en onze casos.

Les agressions als mestres tenen “un impacte terrible sobre la salut” dels docents, segons Díez, cosa que provoca moltes baixes, un fenomen que “l'administració no es pren seriosament”.