Els barcelonins avalen que les dues línies de tramvia s'uneixin per la futura Diagonal
L'Ajuntament presenta els números d'un procés participatiu que ha recollit 29.735 butlletes d'aportacions individuals
El transport públic té un paper central en les aportacions que han fet els barcelonins (29.735 de manera individual, més 800 estudiants de 21 centres escolars i 200 aportacions d'entitats) en el procés participatiu de la reforma de la Diagonal. Els ciutadans van omplir una butlleta en què responien a unes preguntes concretes, i hi havia també una part oberta a aportacions de tota mena. Per començar, del conjunt de participants, un 80% es mostra d'acord amb transformar ara la Diagonal, mentre que el percentatge restant es reparteix entre els que hi estan directament en contra (un 12%, que preferiria mantenir-la com està) i els que no ho troben prioritari (un 8%).
Posats a expressar les preferències de com ha de quedar la futura Diagonal, un 90% reclama que la reforma garanteixi la mobilitat per a tothom, el que vol dir, en paraules del primer tinent d'alcalde, Carles Martí, «reequilibrar la convivència dels diferents modes de transport». I aquí el transport públic hi ha de sortir guanyant i ha de ser segregat, segons afirmen els barcelonins majoritàriament, amb la unió dels tramvies i una eficiència més gran de la xarxa d'autobusos (ahir van recordar que la velocitat comercial dels busos de la Diagonal no arriba als 10 quilòmetres per hora, quatre per sota de la que té a la resta de la ciutat). A més, la potenciació de la bicicleta a l'avinguda té el suport d'un 70% dels barcelonins. Com ha de quedar el transport en vehicle privat? Aquí les majories ja no són tan marcades. Un 58% es decanta per reduir el volum de vehicle privat, mentre que un 28% hi està en desacord.
La configuració i l'ordenació de l'avinguda també genera diversitat d'opinions. Per bé que un 70% vol la Diagonal del futur com un passeig i lloc de trobada per a vianants, un 37% vol que es mantingui l'actual distribució de voreres, un 32% implantaria una gran vorera central i un 30% prefereix només dues voreres laterals.
Pel que fa a l'arbrat, la divisió de parers és gairebé aritmètica: un 48% aposta per les quatre fileres actuals en el mateix lloc mentre un 52% acceptaria un canvi de lloc, mantenint o augmentant el nombre d'arbres actuals.
Ara la feina és de l'oficina tècnica encarregada d'elaborar els dos projectes que a la primavera es portaran a votació, que haurà de destriar el gra de la palla i intentar palesar en les dues propostes de reforma finals les preferències expressades pels barcelonins. «El repte és que el màxim possible d'aportacions s'incloguin en els projectes», va assenyalar Ricard Gomà, segon tinent d'alcalde. A més, va destacar l'elevat nivell de participació obtingut per la reforma de la Diagonal i que la situa, fins i tot, una mica per sobre de les aportacions al pla d'actuació municipal (PAM). «Les tres grans tesis que formen la columna vertebral del projecte –la reforma en sí, la conversió en un passeig i el canvi en la mobilitat– tenen un ampli seguiment ciutadà», va voler remarcar Gomà.
LES DADES
El proper pas, la consulta a la primavera
Els dos projectes de reforma de la Diagonal concrets i detallats ja es coneixeran aquest mes de desembre. Tot seguit s'obrirà un procés d'informació i debat públic de les propostes fins que, a la primavera –el mes d'abril o maig–, es farà la consulta a la ciutadania. Segons va confirmar ahir el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, a la consulta podran participar tots els ciutadans majors de 16 anys empadronats a Barcelona fins al 31 de desembre de 2009. La votació en la consulta entre els dos projectes finals es podrà fer de manera presencial –a un col·legi electoral únic, és a dir, a qualsevol punt de la ciutat– o a través d'internet. A falta de concretar els projectes que es portaran a consulta, Martí ja va assegurar que la Diagonal «està cridada a ser el Portal de l'Àngel de l'àrea metropolitana», cosa que serà «totalment coherent amb allò que va dibuixar Cerdà fa 150 anys».
Del canal de natació a la cinta transportadora
La part de propostes obertes del procés participatiu ha donat lloc a idees força singulars. Per exemple, instal·lar una cinta transportadora –com la dels aeroports– a la Diagonal, implantar-hi al mig i de cap a cap un canal de natació o posar-hi una cúpula de vidre per no mullar-se quan plou. A més, un 0,5% reclama que es conservin els nius d'ocells i un 1% no vol que es toquin elements simbòlics com ara la plaça Francesc Macià, el monument a Mossèn Cinto Verdaguer i el Cinc d'Oros (la cruïlla amb el passeig de Gràcia). El segon tinent d'alcalde, Ricard Gomà, va admetre que «els molts vincles emocionals que s'han exposat demanen una transformació amb ànima». La resposta a una pregunta sobre la seva activitat comercial de la Diagonal no deixa de ser curiosa: un 50% creu que s'ha de potenciar el comerç, mentre un 29% considera que no cal cap acció específica en aquest aspecte.
