religió
patrimoni
El llegat franciscà
L'edifici va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola però els franciscans el van poder reconstruir a la segona meitat del segle XX i l'han convertit en un emblema de la ciutat
El frare Miquel Casafont viu al convent per tal que no quedi abandonat, a l'espera que hi trobin un nou ús després de la marxa dels franciscans de Berga
L'Ajuntament de Bergaes va plantejar traslladar un dels instituts de la ciutat al convent de Sant Francesc
Pocs edificis de Berga tenen l'altura que té el convent de Sant Francesc. El seu campanar no és només un dels emblemes del nucli antic de la ciutat, sinó que també és un autèntic pic en l'orografia dels edificis del barri vell berguedà.
Bona part del convent –si més no, tenint en compte l'aspecte que presenta avui dia– ha estat reconstruït al llarg del segle XX. Entre els anys 1936 i 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, els revolucionaris van convertir el convent en un hospital i van destruir completament l'església de Sant Francesc. D'aquesta manera, els altars barrocs de gran valor que hi havia dins van ser devastats. Malgrat tot, l'any 1939 i en període de postguerra els franciscans van tornar al convent i van començar a reconstruir-ne l'edificació. El primer pas va ser crear-hi una església provisional que va servir de lloc de culte mentre es construís el nou gran temple franciscà. La inauguració, però, va haver d'esperar fins a l'any 1962. La nova església tenia (i té) com a elements més destacats els tres grans vitralls de l'altar major, dedicats a sant Francesc, sant Antoni i als trets identitaris del Berguedà. L'edifici va adoptar definitivament l'aparença actual l'any 1995 amb la construcció del campanar.
Des de llavors l'estructura del convent de Sant Francesc s'ha mantingut pràcticament intacta, però els frares franciscans n'han anat marxant progressivament. Des de principi de segle XXI Berga ha vist com la institució eclesiàstica perdia cada vegada més presència a la ciutat després de prop de 800 anys d'història en comú.
La marxa dels frares
Des de fa poc més d'un any el frare Miquel Casafont s'encarrega de cuidar el convent de Sant Francesc. Fins a final del 2014, ell i el també frare Josep Costa eren els únics franciscans que quedaven a Berga, però van ser destinats a la comunitat de Sabadell.
En veure que el convent corria el risc de quedar buit, el cap provincial dels franciscans, el pare Gendrau, va demanar a Casafont si podia continuar fent vida al convent tot i pertànyer a una altra comunitat. El frare ho va acceptar encantat: “jo aquí hi estic molt bé, m'encarrego del manteniment del convent per tal que no quedi abandonat, però a la vegada participo en les reunions i les iniciatives dels frares de la meva comunitat”, explica.
L'orde franciscana no pot mantenir tants convents oberts, ja que no hi ha noves vocacions i els frares són cada vegada menys. A més, a Berga la situació encara és més complicada des que es van deixar d'impartir classes de formació professional de l'Escola Xarxa, ja que era una font d'ingressos molt important per als franciscans.
A la recerca d'un nou ús
A poc a poc Berga va quedant sense frares franciscans, però el convent històric i emblemàtic continua dempeus al bell mig del nucli antic de la ciutat. És un complex d'uns 1.500 metres quadrats que Berga s'aferra a mantenir actiu. En aquest sentit, les institucions i l'orde dels franciscans treballen en cooperació per trobar un nou ús per al convent. De fet, la prova d'aquesta voluntat de les institucions de donar una utilitat a l'espai, el govern de la CUP a Berga va reconèixer a final del 2015 que estudia la possibilitat d'encabir la Secció d'Institut Serra de Noet al convent franciscà. Tot i que l'actuació sembla complexa, si s'acabés produint l'espai del convent recuperaria l'ús educatiu i formatiu que ja tenia quan s'hi impartien els cursos de formació professional de l'Escola Xarxa.