La població més empobrida no nota cap millora econòmica
El risc de pobresa a Catalunya baixa 1,9 punts, però augmenta un 6% la població en situació de privació material greu
Les entitats alerten que puja la desigualtat i el patiment de molt infants
El risc de pobresa entre la població catalana va disminuir 1,9 punts el 2015 en comparació amb l'any anterior, però les capes més empobrides no han notat cap millora; tot al contrari, han empitjorat i caigut en més precarietat. Així ho evidencia l'Enquesta de condicions de vida 2015 que ahir va publicar l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) que, si bé indica que la taxa de risc de pobresa se situa en el 19% de la població (20,9% el 2014), també evidencia que augmenta el nombre de llars que suporten privacions materials greus (6,1% de població, el 2013, i 6,7%, l'any passat).
“Les dades semblen confirmar que continuen augmentant les desigualtats i que l'anomenada millora econòmica no es nota entre la part més empobrida de la població”, planteja el professor de sociologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Albert Sales. El sociòleg insisteix també que cal tenir en compte que baixa el llindar de la pobresa, i això vol dir que “cal ser més pobre perquè et considerin oficialment pobre”. Alhora, en referència als ingressos, destaca de les dades de l'Idescat que “la millora es concentra en les rendes altes, mentre que qui queda exclòs del mercat de treball o relegat a les posicions més precàries queda atrapat en situacions de pobresa greu”.
El llindar d'ingressos anuals amb què una persona entra en risc de pobresa se situa l'any 2015 en 9.667,3 euros nets anuals (un 1% inferior al 2014) i en 20.301 euros en les llars formades per dos adults i dos infants.
Pel que fa a la segregació per edat, la major incidència de precarietat es concentra entre els menors de 16 anys (27,9%), mentre que segons la composició de la llar es concentra en les llars amb fills menors (25,1%) i especialment en el cas d'un sol adult amb fills a càrrec (34,1%).
Empobriment general
Les entitats van celebrar ahir la reducció de la taxa de risc de pobresa, tot i que continuen alertant, com no es cansen de fer els últims anys, que l'escletxa de les desigualtats s'eixampla. La tendència que no es trenca és la que els rics són més rics i els pobres, més pobres. “Destaquem que és positiu que l'índex d'exclusió disminueixi, tot i que hem de ser conscients que baixa perquè hi ha un empobriment general”, advertia el president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Oriol Illa, que hi afegia una imatge molt gràfica: “La piràmide es continua fent ampla per la base i estreta per la cúspide.”
La precarietat que afecta el 28% dels menors de 16 anys i l'augment del 6% de població en situació de privació material greu són, segons Illa, elements preocupants.
“No estem millorant com a societat”, alerta Illa
“La lletra menuda de les dades de l'Idescat ens diu que no estem millorant com a societat”, resumia ahir el president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Oriol Illa, pel que fa a la seva valoració de l'Enquesta de condicions de vida 2015. Són normalment les entitats encarregades d'acompanyar les persones en situació d'exclusió les que donen els senyals d'alerta, i el missatge dels últims mesos és que, malgrat algunes situacions de creixement econòmic, hi ha moltes persones que cauen més en la vulnerabilitat. I insisteixen que mentre el mercat de treball sigui inaccessible o precari moltes persones no se'n sortiran.
“Tenim 218.000 llars on cap adult treballa i això és molt preocupant”, indicava ahir el coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist. Els aturats de llarga durada i la precarietat laboral són una de les grans preocupacions de l'entitat d'ajuda humanitària perquè condueixen a una cronificació de la situació de pobresa, igual que els infants que viuen en aquestes llars. “Trobem situacions d'inseguretat alimentària i molts problemes emocionals i de salut”, va indicar Morist. És per això que Creu Roja es replanteja la filosofia de suport cap a la línia de no augmentar en nombre de persones, sinó en la intensitat de l'acompanyament.
