Salut amplia la reproducció assistida a dones lesbianes
Un nou protocol pactat amb les entitats i presentat ahir pel conseller Comin preveu l'accés al servei públic a “totes les dones”
També es beneficiaran les dones soles i les que són fèrtils
“Avui és un dia molt bonic. Estem molt contents perquè hem posat fi a una discriminació.” Així va començar ahir el conseller de Salut, Antoni Comín, la presentació del nou protocol que garanteix el dret al finançament públic de la reproducció assistida “a totes les dones, amb independència de la seva situació clínica, sexual, afectiva o de si són fèrtils o infèrtils”.
Era una reivindicació històrica. Tot i que la llei estatal del 2006 era molt permissiva i contemplava el dret “amb independència de l'estat civil i l'orientació sexual”, el govern del PP ha anat limitant aquest dret amb decrets i ordres ministerials de rang inferior. Algunes comunitats no han fet cas dels dictàmens estatals i han continuat donant cobertura a les dones lesbianes que volien ser mares, però Catalunya no hi era, entre aquestes comunitats més progressistes. El Departament de Salut reservava l'exercici d'aquest dret a la sanitat pública a les dones heterosexuals amb parella i amb problemes de fertilitat. Fins ahir. El nou protocol amplia el dret a dones lesbianes, transsexuals, però també a dones soles i fins i tot a dones heterosexuals fèrtils majors de 18 anys.
I ho fa en aplicació de la llei en defensa dels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals aprovada l'octubre del 2014. Comín ho va destacar –“és un mandat legislatiu”– i també va subratllar que la fita no s'hauria aconseguit “sense la mobilització de les entitats”, que ahir també van ser-hi presents.
En concret, el nou protocol desenvolupa l'article 16 de la llei, com va destacar el representant del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, que va definir el dia d'ahir de “genial”. Rodríguez va parlar de “canvi de paradigma” i va recordar les denúncies presentades que han arribat fins i tot al síndic de greuges.
Maria Rodó, de Ca la Dona, va destacar el “pas endavant” que representa el protocol “perquè inclou una perspectiva feminista” i contempla “una mirada respectuosa amb el cos de la dona i la seva autonomia”, però va demanar que es complementi amb altres iniciatives de gestió administrativa i de formació de personal. “El protocol no ha d'anar sol, s'ha d'aplicar, s'ha de difondre i ha de ser de fàcil accés”, va subratllar.
L'advocada Laia Serra, membre de la Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida, es va mostrar convençuda que aquesta “mirada feminista beneficiarà tothom” i va tenir paraules de reconeixement a les 50 entitats que van donar suport a la queixa en defensa dels drets sexuals de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals que es va entrar al Parlament de Catalunya el 29 d'abril del 2015. “Va ser una iniciativa preciosa”, va destacar Serra, perquè aquesta “conquesta de drets” és especialment important perquè “parla de famílies i de trajectòries humanes”.
LES XIFRES
“No preveiem que augmentin les llistes d'espera”
El conseller Antoni Comín va garantir que el nou protocol no afectarà a les llistes d'espera. “No ho preveiem perquè la nova demanda es cobrirà amb la tècnica menys complexa, que és la d'inseminació artificial, on no hi ha problemes”. A més, s'ampliarà de 8 a 15 o 20 el nombre d'hospitals que faran inseminació artificial.
Un altre tema són les fecundacions in vitro, que es fan a quatre hospitals i on sí que hi ha una mitjana de llista d'espera de 22 mesos. El Clínic té 1.113 dones esperant i la mitjana és de 28 mesos; a la clínica Puigverd hi ha 510 persones i l'espera és de 15 mesos; a la Vall d'Hebron esperen 1.067 persones i la mitjana és de 31 mesos, i a l'hospital Trueta hi ha 111 persones i l'espera és de 10 mesos.
Actualment, el Departament de Salut té un pressupost per inseminació artificial de 8,5 milions d'euros. L'ampliació dels usuaris implicarà també una ampliació de pressupost. Ahir, però, això no es va detallar. Comín, però, va fer una promesa: “Sigui quin sigui l'impacte pressupostari de la demanda, ho cobrirem”. Així mateix, un altre repte és tenir un banc d'esperma públic, ja que ara depenen de convenis amb centres privats.
L'any 2015 es van fer 1.291 inseminacions artificials a Catalunya, només deu més de les que es van fer l'any 2014. Pel que fa a les fecundacions in vitro, que és on hi ha llista d'espera, l'any passat se'n van efectuar 1.122 i l'any 2014, 1.008.
