Barcelona atreu talent, però no el distribueix bé

Barcelona té molt poder per atreure població jove altament qualificada, però no per distribuir-la homogèniament entre els barris. Ho conclou un estudi elaborat pel Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, basat en dades de l'Ajuntament de la ciutat. Segons l'estudi, els barris amb una renda familiar més alta retenen i atreuen la població més qualificada, i els de menys renda retenen i atreuen la menys formada, que té probabilitats baixes d'ascendir en l'escala residencial. Els barris més cèntrics són la destinació preferent dels nouvinguts més qualificats.

Les dades revelen que existeix una notable heterogeneïtat per barris segons el perfil educatiu dels migrants que arriben a la ciutat, un contrast que es fa més evident si s'analitza la proporció de persones amb estudis universitaris entre la població nouvinguda. A la Vila Olímpica, per exemple, el 74% de la població d'entre 25 i 49 anys que ha arribat al barri –entre el 2011 i el 2014– té estudis universitaris, una proporció que s'acosta al 70% en zones com ara Pedralbes i Sarrià. A l'altre extrem trobem barris com ara Ciutat Meridiana i Trinitat Vella, on es pot trobar un 10% de persones amb estudis universitaris entre la població que acaba d'arribar.

L'estudi, fet per Antonio López-Gay, indica que unes 80.000 persones de mitjana van arribar anualment a Barcelona entre el 2011 i el 2014. El 45% d'aquesta població procedia de la resta de Catalunya; el 35%, de l'estranger i el 20%, d'altres zones de l'Estat. Es tracta, sobretot, de població jove i amb un nivell de formació elevat. El 56% de la població de 25 a 39 anys que va arribar a la ciutat entre el 2007 i el 2011 tenia estudis universitaris, mentre que als municipis metropolitans la xifra es redueix al 32%. El nivell d'instrucció també influeix en els canvis de domicili. A mesura que augmenta el nivell d'estudis, menor és la probabilitat de mudar-se als barris amb renda més baixa.

Aquestes dinàmiques, segons l'estudi, estan alimentant la polarització socioeconòmica de Barcelona. L'atracció de població molt formada –indica– té efectes en el mercat de l'habitatge i hi ha hagut un augment de preus als sectors on es concentra la demanda. “Per tal que Barcelona no mori d'èxit, el model a seguir ha d'incorporar polítiques redistributives dels beneficis que genera l'atracció de població qualificada”, diu l'autor.