Darrera creu de dol
Marc Sellarès culmina la seva intervenció artística a la zona forestal afectada per l'incendi d'Òdena
S'ha millorat una bassa per abastir mitjans aeris
Es preveu aclarir l'espai quan creixi nova massa forestal
La causa contra el pagès acusat de provocar l'incendi va ser arxivada
Marc Sellarès va culminar ahir una obra irrepetible. El seu bosc de les creus ja té 1.293 creus creades a partir dels arbres que es van cremar en l'incendi d'Òdena d'ara fa un any. Tantes creus com hectàrees es van cremar. La darrera, una mica més gran, la va instal·lar ahir, el dia que feia un any d'aquell fatídic diumenge de juliol. Caporal dels Bombers de Barcelona i voluntari de l'ADF del seu poble, Sant Salvador de Guardiola, Sellarès també té temps per desenvolupar una carrera artística: “Treballo sobre temes que m'afecten en la meva vida laboral i la meva vida diària”, explica, i quan el foc va afectar una part del seu poble va tenir clar “que havia de fer-hi alguna cosa”.
La seva primera idea va ser transformar un arbre en una escultura, perquè “buscava un element en tres dimensions que pogués transmetre aquest significat de dol quan es crema un bosc al qual es tenen vivències associades”. Després de diferents proves, va concloure que la creu “era molt simple i deia moltíssim”.
Va començar amb unes quantes a Sant Salvador, però “tenia tanta força” que va decidir compartir aquest “ritual de dol” al terme municipal del Bruc. Quan en va tenir 200, encara va voler fer-ho més gran. I així, fins al més d'un miler de creus que estan estratègicament situades perquè siguin vistes des de la carretera BP-1101, la que comunica el coll de Can Massana del Bruc amb Sant Salvador de Guardiola. Les creus s'erigeixen sobre els malmesos troncs de dos turons. Des de dalt, a una banda, Montserrat, i a l'altra, el desolador paisatge que va deixar l'incendi. Entre les creus apareix l'única cosa que el foc no va poder destruir, dues cabanes de pedra seca.
La imatge icònica no va trigar a estendre's com la pólvora, fins a arribar a les pàgines de diaris de tot el món. I d'aquest ressò, Sellarès en comença a recollir fruits. Tot i que ha rebut desenes de missatges i propostes d'arreu del món, no es deixa emportar i té clar: “No puc caure en l'error ara de només fer això.” Però sí que contribuirà a “aprofitar el poder de conscienciació que té aquesta obra” allà on sigui necessari. De fet, Sellarès treballa amb la possibilitat de dirigir una instal·lació similar a l'Amèrica del Sud com a eina per conscienciar la ciutadania sobre la crema de boscos tropicals com a mètode per extreure fusta.
Un any després
Tres quartes parts de les hectàrees cremades ara fa un any eren de massa forestal i el foc va afectar cinc municipis: el Bruc, Òdena i Castellolí, a l'Anoia, i Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola, al Bages. Va ser el pitjor incendi viscut a l'Anoia en les últimes tres dècades, des del que va afectar la serra de Rubió el 1986. I encara podria haver estat més greu si no hagués estat per la implicació en les tasques d'extinció de bombers, agents rurals i veïns durant les primeres hores de l'incendi.
Sobre l'origen del foc la tarda de diumenge, s'ha especulat molt i es va generar una gran polèmica des del primer moment, ja que es va acusar un pagès de la zona de provocar-lo amb una espurna mentre estava fent treballs agrícoles. Mesos després, al novembre, el jutge va arxivar la causa contra aquest pagès per falta de proves. Aquella primera tarda, el foc va avançar amb molta virulència i no es va poder controlar fins dos dies després i encara va caldre un tercer per extingir el foc.
Un any després, aquella tragèdia segueix present en la vida de la població dels municipis afectats, que van veure destruïda una part del seu entorn natural. Però l'incendi també ha servit per conscienciar sobre els riscos al bosc i millorar les condicions de prevenció i lluita contra els incendis.
Un exemple és l'actuació sobre la bassa que hi ha a Òdena i que, arran del foc de l'any passat, es va veure que tenia una canonada d'entrada d'aigua massa petita per la quantitat de dotacions aèries que s'abastien allà. Per això, amb una part de les ajudes arribades de la Diputació es treballa per millorar-la i que sigui més efectiva en cas d'un altre incendi.
No és l'única mesura que es vol enllestir en matèria de prevenció, ja que, de cara a la primavera vinent es preveu fer una aclarida que permeti una recuperació ordenada de la massa forestal. “Es vol evitar que creixi com una zona intransitable i que sigui un polvorí de cara al futur”, explica l'alcalde d'Òdena, Francesc Guisado, que també valora l'actitud dels propietaris forestals, que a parer seu “han trencat files per no treure un profit econòmic immediat i permetre que es faci la neteja ara. Tots estem treballant plegats”.
