Societat

Col·lectius

El circ com a eina educativa i de transformació social

“Entre tots construïm”

L'Ateneu Popular 9 Barris, referent de gestió comunitària a Barcelona, explica en un llibre el seu projecte pedagògic

El circ és la seva principal eina educativa, orientada a la transformació de l'entorn més proper

Es treballen competències com ara l'esforç, la superació i la confiança en un mateix a través de tècniques circenses

“Hi ha companyoniai l'ambient és molt bo”, diu el pare de la Paula i en Pol, alumnes de l'escola de circ

El districte de Nou Barris és, sens dubte, un dels més combatius de Barcelona. La seva història està farcida de conquestes assolides gràcies a la unitat veïnal i aquí hi ha una data que no pot passar per alt, la del 9 de gener del 1977. Aquell dia, uns 500 veïns van ocupar i desmantellar una planta asfàltica situada entre els barris de les Roquetes i Trinitat Nova. No la volien per la contaminació que generava i la seva lluita va sembrar la llavor de l'Ateneu Popular 9 Barris, un centre sociocultural que ha esdevingut tot un referent de gestió comunitària a la ciutat. La formació artística i social ha estat un pilar important del projecte des dels inicis –està a punt de fer 40 anys– i destaca la seva relació amb el món del circ. Aquesta disciplina artística és, de fet, la seva principal eina educativa, orientada a la transformació de l'entorn més proper. És l'anomenat circ social.

El coneixement que s'ha anat construint de manera col·lectiva a l'ateneu ha quedat plasmat ara en el llibre Circ, educació i transformació social: el projecte pedagògic de l'Ateneu Popular 9 Barris. Les seves pàgines recullen i ordenen les aportacions de tota la comunitat que hi participa –veïns, joves, famílies, professors, educadors i artistes– i contenen una informació valuosa per a tothom que estigui interessat en aquesta experiència pedagògica. El llibre està coeditat per Neret Edicions i el Bidó de Nou Barris –l'entitat sense ànim de lucre que gestiona l'ateneu– i ha estat coordinat per Antonio Alcántara, que està vinculat al projecte i va ser el responsable de Formació i Circ Social durant vuit anys.

“El circ social permet treballar l'educació en valors a través de les tècniques circenses i, per tant, serveix per treballar amb persones en risc d'exclusió social i apoderar comunitats”, explica Alcántara. És un art que atreu els joves. “El circ és una suma de molts llenguatges diferents –acrobàcia, teatre, dansa, malabars, equilibri sobre objectes...– i això permet que qualsevol persona pugui trobar una manera d'expressar-se; a més, obtens resultats de forma ràpida: si vols fer malabars amb cinc o deu boles potser necessites moltes hores de feina, però de seguida podràs fer-los amb tres”, comenta. A partir d'aquí, joves que pensaven que no podien aprendre res veuen, de cop i volta, que són capaços de fer-ho i que, a més, reben l'aplaudiment de la gent que els envolta. “Moltes vegades treballem amb persones que han estat molt estigmatitzades i etiquetades –els problemàtics, els que no aproven...– i això els permet canviar el concepte que tenen de si mateixes”, prossegueix Alcántara.

El circ social, doncs, genera beneficis en la persona, però també en el grup i la comunitat. És una eina que permet treballar competències, com ara l'esforç, la superació, la confiança en un mateix, la concentració o l'escolta. “Quan estàs fent malabars, et cauen a terra, les agafes i tornes a començar i aquí ja hi ha una constància. Intentem que el que fas amb el circ ho puguis extrapolar al teu dia a dia; si ets capaç d'estar mitja hora concentrat fent malabars, pots estar mitja hora fent deures”, afirma Alcántara. D'altra banda, tot el que una persona aprèn a nivell individual ho treballa en relació amb el seu grup i aquí entren en joc aspectes com ara el suport mutu, la cooperació i el treball en equip. “Si has de pujar en un trapezi a dobles has de confiar en tu mateix i en el teu company i, si t'has fumat un canuto, no et deixarem fer-ho perquè és un risc; els joves han de decidir què valoren més”, comenta. El tercer element és la comunitat, ja sigui l'institut, la plaça o el casal. “Allò que aprenen treballant-ho amb els companys els permet fer un regal a la comunitat, que pot ser un taller o un espectacle de circ”, explica. “En el cas dels instituts –continua–, l'espectacle el fan joves que potser són considerats uns brètols i això fa que la visió que la comunitat té d'ells –els companys i professors– sigui més positiva; aquí es dóna el principal efecte de transformació social.”

Al voltant de 500 infants i joves –d'entre 6 i 18 anys– gaudeixen del circ a l'ateneu, que treballa en dues línies. Una és la formació artística que s'ofereix a les escoles infantil i juvenil de circ, on la meitat dels alumnes són de Nou Barris i, la resta, d'altres punts de la ciutat. Després hi ha els projectes amb una vessant social més accentuada, com ara la formació en circ amb nens dels casals infantils i amb adolescents de la zona i també amb persones amb discapacitat intel·lectual i física. L'Aida Trenas forma part de la comissió de formació de l'ateneu i la seva vinculació amb el projecte va començar als 6 anys. “Vaig venir a veure una amiga que participava en un espectacle i em va agradar molt; de seguida vaig dir als pares que m'hi volia apuntar”, explica. De l'escola infantil va passar a la juvenil i, després, va fer el curs de formació de formadors de l'ateneu, per poder treballar en l'àmbit del circ social. L'Aida té ara 23 anys i coneix molt bé l'ànima del projecte. “No és una qüestió de competició, aquí tothom fa el que pot i entre tots construïm; això és el millor de tot”, afirma. La jove destaca també la unió que es crea entre els companys. “Jo encara em vaig veient amb el meu grup, es genera molta confiança; si tinc fills, m'agradaria que coneguessin tot això”, diu convençuda. En Jordi Sans sap molt bé de què parla l'Aida. És el pare de la Paula i en Pol, que tenen 14 i 10 anys i van entrar a l'escola infantil amb 6 anys. “Enllà del desenvolupament físic i emocional dels nens, hi ha companyonia i l'ambient és molt bo”, afirma. La seva valoració no podria ser més positiva.

Art social
El llibre ha estat molt benvingut, ja que gairebé no hi ha literatura sobre educació transformadora i circ. Lola Renau n'ha estat l'editora, decidida a tirar endavant un projecte per donar visibilitat a l'art social. És el primer d'una col·lecció més àmplia per destacar diversos projectes que utilitzen alguna disciplina artística com a eina de transformació social.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia