municipal
medi ambient
Mataró replantarà més de 1.200 arbres en tres anys
L'Ajuntament invertirà més de 480.000 euros a reposar els exemplars que la ciutat ha anat perdent durant els últims anys
Actualitza el pla director que defineix els criteris que cal seguir en urbanitzar els carrers arbrats
L'Ajuntament de Mataró replantarà en els pròxims tres anys més de 1.200 arbres que s'han perdut en els últims anys per diferents causes i no han estat reposats. El projecte té un cost de més de 480.000 euros i s'executarà en tres anualitats diferents. Aquest any el focus es posarà a les zones de més afluència de vianants i als principals eixos viaris, i la intenció és replantar 554 unitats. L'any que ve, la previsió és actuar als barris, a les urbanitzacions i a les diferents zones verdes de Mataró i reposar un total de 587 arbres, i, finalment, el 2019 l'actuació es traslladarà als polígons industrials i afectarà 120 exemplars.
La regidora de Via Pública, Núria Moreno (PSC), explica que després de cinc anys de no fer-ho, com a mínim, l'Ajuntament es veu amb cor d'entomar ara una gran replantada. “Si no es va fer abans va ser per la falta de pressupost i perquè aleshores hi havia altres prioritats”, hi afegeix. Amb el pas del temps, la decisió que es va prendre s'ha fet molt visible a ulls dels mataronins, especialment per la imatge dels parterres buits i sovint cimentats que s'han multiplicat per tots els racons. Entre les espècies més comunes a plantar hi ha el lledoner, el liquidàmbar, l'acàcia rosa, el sapinde de la Xina i la perera de Callery. Uns arbres que s'ha comprovat que tenen una millor adaptació a la ciutat. Tot i el seu caràcter identitari, l'Ajuntament també vol reduir la presència dels característics plataners, que ara representen un 25% de l'arbrat de la trama urbana. Els exemplars continuaran a les vies on ja hi són, però no se'n plantaran de nous i els que estan condemnats a desaparèixer perquè han emmalaltit, se substituiran per unes altres espècies.
Aquesta és una de les línies plantejades en el nou pla director de l'arbrat de Mataró, que guiarà l'acció municipal en aquesta matèria durant els pròxims anys, i també servirà per tenir cura d'un patrimoni arbori que es calcula que té prop de 25.000 unitats. El document, que s'ha d'aprovar en el ple, estableix també els criteris a tenir en compte en la redacció dels projectes d'urbanització de carrers arbrats, la selecció d'espècies i la seva protecció.
LA XIFRA
Les plagues, els pitjors enemics
Un dels majors reptes als quals s'enfronten els gestors municipals de l'espai públic és la lluita contra les plagues d'insectes. Un problema que, segons el cap de la secció de Jardineria de l'Ajuntament de Mataró, Joan Carbonell, anirà a més com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic. Una de les que més maldecaps generen és la de l'escarabat morrut, que afecta les palmeres. “Cada any se'n mor alguna, perquè, malgrat tots els esforços, la plaga continua descontrolada a tot el país”, explica Carbonell, que assegura que per intentar posar-hi fre s'ha invertit molt en tractaments químics per evitar més pèrdues. L'altra plaga més recent que també fa anar de corcoll els tècnics té a veure amb un altre escarabat de pocs mil·límetres, el Tomicus, que té un impacte mortífer sobre les pinedes. El cap de la secció de Jardineria defensa que el problema fa anys que existeix perquè l'insecte és autòcton, però ara s'ha agreujat per la falta de pluja, la sequera i les altes temperatures. Unes condicions que han fet més vulnerables que mai aquests arbres. Però, a banda d'aquestes dues plagues, l'Ajuntament també intensifica la lluita contra l'eruga processionària i els fongs.
